Perú: Línies de Nazca - Vol

Línies de Nazca

Les línies de Nazca són unes línies i geoglifs fetes a terra situades al desert de Nazca, un altiplà àrid que s'allarga uns 85 quilòmetres entre les ciutats de Nazca i Palpa, a les pampes de Jumana, al Perú. Van ser descobertes el 1927, i són inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1994.
Van ser creades per la cultura Nazca entre el 200 aC i el 600 dC. Hi ha centenars de figures individuals amb diferents nivells de complexitat. Es pot trobar des de línies simples fins a dibuixos estilitzats de colibrís, aranyes, micos i sargantanes. Les línies de Nazca només es poden reconèixer com a figures coherents des de l'aire. Encara que se suposa que el poble Nazca mai hauria pogut veure les seves creacions, hi ha hagut molta especulació sobre les habilitats i les motivacions dels constructors.
La investigadora Maria Reiche (1903-1998) va ser una de les primeres científiques que va estudiar el fenomen i que va contribuir al coneixement i a la seva conservació. La fundació alemanya que va crear-se dins de la Universitat politècnica de Dresden (HTW Dresden) i que porta el seu nom, «Dr. Maria Reiche - Linien und Figuren der Nasca-Kultur in Peru», actua per protegir i conservar aquest conjunt que des de decennis sofreix destruccions per la construcció de carreteres, el trànsit desordenat i visitants poc respectuosos.
A finals del 2019, uns científics japonesos de la Universitat Yamagata van identificar a les Línies de Nazca i els seus voltants 142 nous geoglifs, d'entre els anys 100 a.C. i 300 d.C, que van sumar-se a la cinquantena de figures descobertes feia poc més d'un any. Els experts japonesos van emprar imatges d'alta resolució i intel·ligència artificial per tal d'identificar els geoglifs, que presenten formes humanes, plantes i animals. Els científics van recalcar la urgència d'accelerar el procés de protecció de la zona, ja que les àrees urbanes en expansió l'envaeixen i afecten a la seva preservació.

L'altiplà alt i àrid s'estén per més de 80 km entre les ciutats de Nazca i Palpa a la Pampa de Jumana, aproximadament 400 km al sud de Lima. És un entorn d'altiplans àrids i rocosos, sense terres de conreu.

La carretera principal PE-1S de la Panamericana Sud hi discorre paral·lelament. La principal concentració de figures es troba en un rectangle de 10 per 4 km, al sud del llogaret de San Miguel de la Pascana. En aquesta zona hi són visibles els geoglifs més notables, tot i que alguns foren malmesos per les obres de la Panamericana, en particular el Llargandaix, el qual va ser literalment tallat en dos pel traçat de la carretera.
San Miguel de la Pascana acull el Museu Maria Reiche i Nazca el Museu Antonini, tots dos dedicats parcialment als geoglifs.

La primera menció escrita coneguda dels geoglifs es troba al llibre Crònica del Perú del conqueridor Pedro Cieza de León de l'any 1553, tot i que hi apareixen com a rastres de petjades. Van experimentar un ressorgiment d'interès quan van ser redescobertes l'any 1927 per l'arqueòleg peruà Toribio Mejia Xesspe que aleshores explorava la vall de la ribera Nazca.

L'antropòleg nord-americà Paul Kosok va ser el primer que les va estudiar sobrevolant-les l'any 1939, mentre treballava a les xarxes d'aqüeductes circumdants. Primer va pensar que formaven part d'un sistema de reg, després va plantejar la hipòtesi d'un calendari astronòmic gegant.[8] Kosok no parlava castellà i va buscar un traductor que li facilités la recerca. A Lima va conèixer a Maria Reiche, una traductora alemanya que parlava diversos idiomes i estava aprenent quítxua.

Junts, van començar a cartografiar les línies de Nazca el 1941. Després de l1948, Maria Reiche va continuar aquest cens en solitari, dedicant la major part de la seva vida (va morir als 95 anys el 1998 a Lima) a l'estudi arqueològic i la preservació d'aquests geoglifs.
El 8 de desembre de 2014,activistes de Greenpeace van mostrar un missatge prop de les línies de Nazca que va provocar l'ira del govern peruà, el qual va anunciar accions legals contra l'organització.
Des del 2004, un equip japonès, dirigit pel professor Masato Sakai de la Universitat de Yamagata, va dur a terme investigacions in situ. L'octubre de 2012 va establir un laboratori permanent a Nazca, l'Institut Nazca, i l'abril de 2015 va signar un conveni amb el Ministeri de Cultura del Perú per estudiar i ajudar a protegir els geoglifs. Des de l'any 2006, l'equip ha anunciat periòdicament el descobriment de geoglifs desconeguts, la majoria d'ells molt més petits (habitualment de 5 a 15 m) que els més famosos:
• Abril 2006: un centenar de geoglifs geomètrics (rectes i triangles);
• Gener 2011: un cap humà (4 × 3 m) i un animal (7 × 3 m).
• Abril 2013: dos humans, al centre de l'altiplà de Nazca.
• Abril 2014: 17 animals “petits” (de 5 a 10 m), identificats com a llames.
• Juliol 2015: 24 animals semblants als descoberts el 2014, en una regió adjacent.
• Abril 2016: un “animal llegendari que treu la llengua” de 30 m de llarg.
• Novembre de 2019: s'haurien trobat 143 línies noves, d'entre 5 i 100 metres de llargada, que representen figures humanes, animals o formes geomètriques.

La majoria d'aquests descobriments requereixen mitjans moderns de detecció o processament (escaneig 3D, algorismes de processament d'imatges) i no sempre són visibles a simple vista.

L'agost de 2014, arran d'una tempesta de sorra, Eduardo Herrán Gómez de la Torre, arqueòleg i pilot d'avió, va descobrir noves figures (entre elles una serp, un camèlid i un ocell) durant un vol d'inspecció realitzat a la comarca d'Ica.

L'abril de 2018, es van descobrir 50 nous geoglifs, les línies dels quals eren massa primes per poder ser vistes a simple vista des del terra, gràcies a drons i dades de satèl·lit. Aquests geoglifs, que representen principalment guerrers, van ser dibuixats en part pels nazcas entre el 200 aC i 700 dC, tanmateix alguns podrien haver estat realitzats pels Paracas entre el 500 aC i 200 dC. Si això fos així i els geoglifs s'haguessin dibuixat entre el 500 aC i el 300 aC, l'antiguitat del lloc seria més remota del que es creia. El govern peruà ha pres mesures per ampliar la zona de protecció de la UNESCO a aquests nous geoglifs, ja que es troben als vessants propers a l'àrea protegida però fora d'aquesta.[18]
Els nazca van fer les figures a gran escala, probablement utilitzant processos geomètrics senzills com la quadrícula. Les piles trobades al Gran Rectangle (300 piles per a aquest rectangle de 800 m de llarg i 100 m d'amplada) semblen confirmar que aquests dibuixos eren traçats per una simple quadrícula: el dibuix s'esquadrava i després es traslladava al terra, on s'hi havien disposat cordes que reproduïen els mateixos quadrats a una escala més gran.

Probablement van fer els dibuixos apartant les pedres fosques i cremades pel sol i amuntegant-les a banda i banda de les línies per a deixat al descobert la terra més clara rica en guix que hi ha a sota, la qual cosa explica que el caminant distingeix solcs amb pedres vorejant-los. Com diu l'arqueòleg alemany Markus Reindel, és com un dibuix en negatiu. A través de l'arqueologia experimental, també va descobrir com els nazca traçaven figures més complexes com les espirals; tot el que necessitaven era un pal i una corda. Mentre anaven girant, marcaven els cercles que anaven formant amb pedres que els servien de senyals per traçar la línia. La corda s'anava estreneyent gradualment al voltant del pal.

Hi ha prop de 800 figures geomètriques (rectes, espirals, el·lipses, trapezis i triangles), 70 dibuixos, gravats a la superfície de la pampa, són biomòrfics, prenent forma de plantes i animals estilitzats (dibuixos zoomòrfics, mico, colibrí, còndor, jaguar, aranya, orca, garsa, pelicà). En total, s'han definit més de 350 representacions diferents.
Les figures travessen els barrancs i pugen els turons sense que la seva forma ni l'aparent rectitud de les línies es vegin afectades. La majoria de figures consisteixen en una única línia que mai es talla.

Aquestes línies representen les divinitats animals del panteó religiós dels nazca. S'han trobat, associades a les línies, diferents ceràmiques amb els mateixos motius estilitzats que els geoglifs.