Balma de Can Solà, Sant Miquel de Vilaclara i Pont Foradat de Roques Blanques, des de Coll del Bruc

Ruta circular des de Coll del Bruc passant per:
- Font de Can Soteres (0.2 km)
- Balma de Can Solà (2.9 km)
- Sant Miquel de Vilaclara (5.3 km)
- Pont Foradat de Roques Blanques (5.8 km)
- Can Soteres (7.0 km)

Comencem caminant per pista des del Coll del Bruc. Al cap de pocs metres prenem una drecera curta a ma dreta una mica tècnica que ens baixa fins la pista que queda a un nivell inferior, i seguim per pista per damunt del Túnel del Bruc.
Més endavant creuem per sota l'A2 per passar a la banda nord amb una mica de pujada.
Arribem a la Cinglera del Colze i la comencem a vorejar, primer per pista plena de pedres i més endavant ens desviem a l'esquerra per un corriol que ens introdueix al fons del torrent de Can Solà. Aquí el corriol és més ferèstec, ple de vegetació, cal portar gorra i protecció ocular (ulleres). Al fons del torrent arribem a la Balma de Can Solà, probablement la balma natural més grossa de Catalunya. Té una part fins i tot obrada.
De tornada prenem direcció sud pel corriol de l'altra vessant del torrent.
Ens proximem de nou a l'A2 i la tornem a creuar per sota, on després pujarem a ma dreta per entrar a l'Estació de Servei Repsol El Bruc. Nosaltres el track l'hem fet pel corriol exterior a aquesta estació de servei, però està molt brut, molt tancat amb esbarzers, i a més i aboquen les aigües grises residuals amb una forta olor. O sigui que recomanem no seguir el track en aquest punt i travessar l'estació de servei, on al final enllaça amb una pista.
Seguint aquesta pista tornem a encarar-nos direcció sud cap a l'Ermita de Sant Miquel de Vilaclara, del segle XI, tocant a les parets de la Masia de Can Guixa. Aquest conjunt està en estat força ruïnós i molt deixat, amb molts blocs de pedra caiguts al voltant, cosa que dificulta molt moure's per aquesta contrada. És curiós veure les tines que es varen construir dins la capella...
Seguim l'itinerari direcció oest per un corriol molt bonic i anem a buscar el Pont Foradat de Roques Blanques, una altra joia de la natura, un pont de pedra foradat per l'efecte erosiu de l'aigua, molt espectacular visualment. És una franja de pedra d'uns 15 metres de llargada suspesa pels seus extrems, fent de pont natural de pedra a sobre el torrent.
Remuntem el torrent fins la pista superior, que seguirem a la dreta i després direcció oest per enllaçar amb una altra pista. En aquest punt tenim una vista molt bonica del gran mas de Can Soteres, i també de la muntanya de Montserrat, cara sud, espectacular la miris des d'on la miris.
Seguim la pista i passem per sota del mas, i més endavant a la nostra dreta sis columnes sostenen un teulat que fa de paller del mas. Aquí prenem un corriol paral·lel a la pista que ens portarà directament al Coll del Bruc, punt inicial.

Elements sensorials:
- Balma de Can Solà: aquí tocarem la paret obrada i la formació vegetal de molsa que evidencia presència freqüent d'aigua.
- Escoltarem en molts trams el soroll dels vehicles i camions que transiten per l'A2
- Ermita de Sant Miquel de Vilaclara: podrem tocar les parets del Mas de Can Guixa, recoberts d'heura (hedera helix) i escoltarem una breu història de l'ermita
- Pont foradat de Roques Blanques: en aquest punt hi ha un cert risc per les persones amb problemes visuals, per la qual cosa ens aplegarem en un replà segur i escoltarem una breu descripció del pont.
- Pista Mas de Soteres: farem una aturada per a replegar-nos i escoltar les explicacions de la panoràmica que ens ofereix el Mas i també el vessant sud de la muntaya de Montserrat.

Dificultat: fàcil, tot i que hi ha alguns trams de camí plens de pedres que compliquen el caminar fàcil.

Balma de Can Solà
Es tracta d'una de les balmes naturals més grans de Catalunya, ocupa una superfície de 3.150m2, té una llargada màxima d'uns 200mt, fondària de 35mt i alçada en el punt mig de la balma de 17mt.
Al fondo central de la Balma hi ha la font del mateix nom, que només raja en èpoques de pluja abundosa. També hi ha les restes d'un mur obrat que antigament s'havia fet servir per a tancar-hi bestiar.
Avui dia s'hi comptabilitzen 12 vies d'escalada en el seu interior.
Aquesta formació natural s'ha fet al llarg de 45 milions d'anys (periode Eocè) erosionant aquest material conglomerat pinyolenc, molt carbonatat.

Sant Miquel de Vilaclara
Ermita romànica documentada de l'any 931, pertanyia antigament al Castell de la Guàrdia. Posteriorment va quedar encabida dins la propietat del Mas de Can Guixà. Al 1727 va deixar de funcionar com església i la van destinar a l'activitat agrícola que s'estava introduïnt a Catalunya, la vinya. En el seu interior s'hi poden trobar encara fins a tres cups, un d'ells folrat de cairons de ceràmica.

Pont Foradat de Roques Blanques
Es tracta d'una altra formació natural excepcional situada a la falda de la Serra de Roques Blanques, per erosió també del mateix material conglomerat pinyolenc. Aquesta llenca de pedra natural suspesa pels seus extrems té 15mt de llargada, i 80cm d'amplada màxima. Té una altura màxima de 5mt fins el fons del torrent.