l'Ametlla de Mar - Tortosa- Mont Caro- L'Aldea- L'Ametlla de Mar.

Ruta moderada pel que fa a la dificultat tècnica malgrat el tram del GR-92 que cal caminar, és pot evitar si vas per la carretera N-340.

Ruta difícil pel que fa a l'esforç físic, és exigent i llarga. La pujada al Mont Caro te un desnivell mig en els darrers 13 km del 9% amb rampes de fins el 17%.

Si us baixeu el trak, tingueu present que hi ja molts rectes, no sé que ha passat amb el GPS del telèfon. Sempre pista principal.


És una ruta que es pot fer en bicicleta de carretera malgrat que els primers trams som camins asfaltats, però si vas ben inflat i poses una mica de cura no té cap inconvenient, la pujada al Mont Caro és carretera pura i des de Tortosa al final tornen a ser camins asfaltats o bé de terra , però hi ha opcions de carretera.

L'inici és un trenca cames ràpid i fàcil, te un bon paisatge, conreus d'oliveres centenàries i molt ven cuidades. Algunes cases espectaculars.

La pujada al Coll d'Alba és curta però contundent i força exigent, la baixada molt ràpida.

Un cop sortim de Roquetes tenim una recta d'uns 10 km que no ho sembla però sempre és en pujada suau però que et menja l'energia sense que en siguis conscient.

Un cop fets aquest primers 10 km hi ha una plaça d'inici de port, 13'8km, durs, molts durs i exigents, és tant llargs, sobretot els primers 8 que són molt sostinguts, per sort una mica abans del monument a la CABRA HISPÀNICA hi ha una font, si fa calor i sol, aquest et fon, en el meu cas ha estat la xafogor.

Un cop superat el km 8 hi ha un tram més suau, inclòs una mica de baixada, fins la cruïlla que ja porta directament al cim, falten 3'8 km aquí hi ha la rematada final, rampes de fins el 17% i calçat per què l'asfalt enganxa.

No puc dir de les vistes per què vaig trobar boira baixa i fred. Una llàstima, però si que hi ha força panells explicatius sobre els Ports de Beseit.

La baixada, ràpida i cal vigilar, hi ha grava.

Un arribem a Tortosa, cal anar buscar la llera esquerra del riu Ebre i seguir la pista que va al costat del canal de regadiu i que es un carril bici senyalitzat que ens porta direcció DELTEBRE, L'ALDEA i cop ja estem dins el Delta de l'Ebre, per camins asfaltats o no cal anar direcció a L'Ampolla.
Tot aquest tram, des de Tortosa a L'Ampolla és fàcil, molt fàcil, pla i avall però si bufa el vent com m'ha passat a mi, és etern.

Un cop a L'Ampolla cal anar a buscar el GR-92 i fins la Cala de L'Àliga podem pedalar, llavors ja ens toca CAMINAR per corriol tot seguint les marques del GR fins que A l'alçada de la urbanització L'Àlia ja anem a buscar els carrer asfaltats.

""Mirant millor el mapa, jo no vaig saber trobar el camí, però hi ha una opció que et permet escurçar la caminada i ja et porta a un camí ciclable ""

Travessem via del tren i autopista pel pont i sempre recte fins a trobar el túnel que ens portarà a l'inici.

Apa, que vagi bé.
Demà més i millor.

AQUÍ TROBAREU LA RUTA SENSE LES PÈRDUES DE GPS.
https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/lametlla-de-mar-tortosa-mont-caro-laldea-lametlla-de-mar-41875878

Raons per les quals és saludable anar amb bicicleta:

El ciclisme és un dels esports més durs i extrems que existeixen. Els ciclistes professionals recorren cada any centenars i centenars de quilòmetres, faci fred, plogui o nevi. Són un exemple de vida sana i dedicació, que podem copiar perquè el nostre cos se senti millor. I és que pedalejar, a més de ser una moda ecològica, econòmica i addictiva, porta a la nostra salut una sèrie de beneficis que pel Dia Mundial de la Bicicleta et detallem.

Redueix el risc d'infart
Varis estudis van confirmar que anar amb bicicleta redueix a la meitat el risc de patir un atac al cor. Això és així perquè al pedalejar augmenta el ritme cardíac i la pressió arterial disminueix.

Eleva el colesterol 'bo' i redueix el 'dolent'
Un pedaleig constant fa que els vasos sanguinis siguin més flexibles, evitant que es calcifiquin. Això contribueix a reduir l'anomenat colesterol 'dolent', el LDL, i a elevar el 'bo', el HDL.

Evita els dolors d'esquena
La inactivitat o les males postures en asseure's generen incòmodes dolors d'esquena. Si en muntar amb bici adoptem una posició amb el tors inclinat cap a davant, aconseguirem que els músculs es tibin,
estabilitzant el tronc. Per tant, és una bona forma que nostra esquena no pateixi.

Millora les articulacions
Encara que es tendeix a pensar que la bicicleta fa patir als genolls, la veritat és que pedalejar contribueix a protegir-los. A diferència d'altres esports, com el 'running', en el ciclisme la major part del pes del cos recau sobre el seient i no sobre els genolls. A més, aconseguirem unes cames fibroses i atractives.

Dispara els nivells d'energia de l'organisme
El ciclisme requereix un enorme esforç, per això és necessària una bona alimentació que ens proporcioni energia per pujar empinades pujades. Està comprovat que els ciclistes tenen més energia que els que no ho són. Muntar amb bici a una intensitat moderada redueix la sensació de fatiga i eleva els nivells d'energia.

Genera endorfines
Caminar amb bici et dibuixarà en el rostre un ampli somriure. Pedalejar genera endorfines, les hormones de la felicitat. Tan sols necessites una hora sobre el seient per notar que ets més feliç. Això sí, no cal passar-se amb l'esforç perquè podem aconseguir l'efecte contrari.


Font:
http://www.regio7.cat/salut/2015/04/19/deu-raons-per-les-quals/310523.html