Valls,Montserrat,Valls.

La ruta d' avui és tot un clàssic,aquesta vegada,l'he fet una mica diferent de com les altres vegades que l'he feta.Aixi com l' hora de sortir de casa,sempre havia sortit sobre les 3 del matí,es a quant no trobes a ningú per la carretera, avui he sortit vore les 5 del matí,ja he trobat més moviment, encara que no estat gens estressant.
La ruta comença desde Valls, seguin la C-17,en direcció cap a Igualada, passem Santa Maria de Miralles, i a pocs quilòmetres trobem un cruze a ma dreta.
Aquesta és la carretera que seguim passem el cruze de Orpí, passem per mig del poble de Carme, quasi tot és de baixada,I arribem a La Poble de Claramunt una població amb moltes fàbriques de paper.
Deixem la població i anem a buscar la A-2,que seguint un lateral anirem fins a Castellolí. Aquí,és ahon tenim de entrar a la A-2 per recorre uns cinc-cents metres i tornar a sortir cap al Bruc, tot i que es legal fer aquest tram,no deix de ser perillós i molt sorprenent per els conductors que,el que meig s' esperen és trobar- se un ciclista per l' Autovia.
Així,que buscant una alternativa, es la que ja al mateix pont que travessa la A-2 per anar cap al Bruc. Tenim de continuar el camí fins al pont,allí ja un indicador de GR que va a Montserrat,ens tindrem d' enfilar per un terra molt solt,unes sabates de carretera no és lo millor.
Aquesta vegada no era el cas.
Pujem el coll del Bruc i arribem a la carretera que ve de Manresa, tot aquest tram de carretera sempre m'ha sorprès per les vistes que ja a cada costat de la carretera.
La tornada la fem anant per Vilanova del Camí, i per Igualada,passan per la zona de les adoberies moltes encara en funcionament.
Anem a buscar la C-241c,que passa aprop de Sant Martí de Tous.De primer i volia parar per menjar alguna cosa,i fer un parell de fotos.Pro el cel s'ha posat molt amenaçador,amb llams i trons,i alguna gota que va queien,per lo que cambio de plans,no vui quedar atrapat tan lluny de casa per el que decideixo seguir fins on es pugui.
Així,que segueixo carretera amunt,aviat comença a ploure de valent, per el que toca buscar un refugi, per aquella part ja'h ben poques opcions, segueixo sota la pluja cada vegada més intensa, fins que veig un mas aprop la carretera.Alli que vaig,i em puc axuplugar al llindar del portal,la bici i un servidor, deseguida en cambio el maillot que està ben moll,i em posso l' impermeable i espero que pari la pluja.
La pluja a ratos para i altres torna,per lo que al final decideixo tornar a la carretera.
Vaig tota l' estona sota la pluja,arribant aprop de Santa Coloma de Queralt, hem trobo a dos ciclistes en direcció contrària, això hem dona moral,no sóc l' únic.L' elecció d' haver anat amb la petita gravel ha estat tot un encert, amb els seus palafangs m'han ajudat a que no acabes moll fins els hosos.
Passo per Santa Coloma i segueixo direcció Montblanc, la pluja no hem deix fins passar el poble de Rocafort de Queralt, ja arribant a Serral el paisatge cambia,per aquesta part la pluja ha estat ben escassa. Arribo a Cabra del Camp I paro a la font.
Ja la resta és ben fàcil.