006 - Volcà del Croscat. -Santa Pau - Garrotxa - 100 cims FEEC

Ruta per fer el cim del Volcà del Croscat i veure les famoses grederes del volcà.

APROXIMACIÓ: Agafem la carretera d'Olot a Santa Pau, al km 6,5 aproximadament. Si no hi ha lloc al inici de la ruta podem aparcar al aparcament de Santa Margarida.

DIFICULTAT TÈCNICA: Fàcil, Curta passejada apta per tothom sense cap dificultat.

RUTA: Anem seguint els cartells que ens indiquen Les Grederes del Croscat.

Arribem al centre d'Informació de Can Passavent, on tenim molta informació sobre els volcans del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Anem seguint el camí marcat i podem veure les grederes.
Aquest volcà va ser explotat durant 25 anys com a pedrera per extreure la Greda.

Tornem pel camí que hem vingut i desprès comencem la pujada cap el cim.

Arribem a un mirador sobre les grederes, amb precaució de acostar-nos massa a la vora.

Arribem al cim on hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.

Baixem per l'altre costat i al arribar a baix girem a la dreta seguint el camí ample que voreja tota la cara nord del Croscat, fins que tornem al punt de sortida.


Viquipèdia:

El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.


Grederes del volcà
Aquest cim està inclòs al Repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.

Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys.[3] Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.

La seva erupció consta de tres fases:

Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.
Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.
Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual fageda d'en Jordà.