02 La muntanya que estreny l’Ebre

Ascensió al pic de l’Àliga des de l’ermita de Santa Paulina, descens al camí del Pas de l’Ase i tornada pel barranc de Barbers

INDICACIONS
L’itinerari proposat comença a la nova ermita de Santa Paulina. Per arribar-hi, se surt d’Ascó per la carretera de Camposines (C-12B). De seguida, es troba un trencall a mà esquerra que dóna accés a la deixalleria. Es continua pel camí asfaltat que marxa paral·lel al riu fins a trobar una bifurcació, a tocar de la paret d’un antic mas. Es continua en direcció a Mas de Prades. El camí asfaltat porta directament a l’ermita.


INTRODUCCIÓ
“El riu havia començat a créixer a mitjanit, i a la clarejada, quan vaig despertar-me, ja el vaig sentir que roncava igual que un feram. Em va entrar un neguit que no em deixava aclucar l’ull. Aquell matí havíem d’emprendre viatge cap a Móra i el llaüt, amb una càrrega de vint tones de lignit, estava preparat al moll des de la tarda abans.

—Ha pujat molt —va dir-me la meva dona després de donar una ullada al riu per la finestra—. Vols dir que us aviareu?

Vaig remugar que no ho sabia, però qualsevol que conegués una mica l’oncle Gòdia, el nostre patró, podria assegurar sense espifiar-la que, encara que s’ajuntés el cel amb la terra, el vell soltaria amarres.”

Així comença un dels relats de Jesús Moncada del llibre Històries de la mà esquerra, on explica una navegació trepidant, al límit del naufragi, cavalcant a sobre d’un Ebre crescut. Imaginar-se aquell llagut, carregat de carbó, enfilant el pas de l’Ase, amb el corrent colpejant les parets rocoses de la riba, encara posa ara els pèls de punta.

L’excursió proposada permet precisament, contemplar aquest estret de l’Ebre des de les alçades i caminar per l’històric camí de ferradura que encara es conserva. A més, l’ascensió a un dels millors miradors de la comarca regala unes vistes extraordinàries.


DESCRIPCIÓ
En arribar a la petita rotonda davant l’ermita, cal agafar el camí de terra que marxa de pla a la dreta i continuar en direcció sud per sobre d’un fons d’arbres plantats. Al final (1) es troba senyalitzat el camí que porta a la Punta de l’Àliga i que s’enfila per un dels lloms del barranc de Barbers.

Durant el primer tram se segueix una sendera, oberta recentment, que permet superar la faixa de roca que davalla de la muntanya. Un cop a sobre (2), el pendent se suavitza i aviat es troben els testimonis dels pagesos i pastors que van treballar aquest indret: un corralet amagat en una entrada del camí, les restes d’un petit maset enrunat, un encantador aljubi, és clar, els marges de pedra seca amb què procuraven atrapar la terra fèrtil del vessant.

S’arriba al coll (3) on hi havia hagut l’era d’aquests antics conreus. El cim del Pic de l’Àliga és ben a prop (4) i val la pena ascendir-hi. Des del capdamunt les vistes sobre la Ribera, el Priorat i la Terra Alta són esplèndides.

Cal retornar al coll (3) per agafar la sendera que refila la cresta i que acaba baixant al riu. Se supera la primera punta (5) i al cap d’una estoneta es troba una bifurcació (6). Atenció, cal continuar la sendera que ressegueix la cresta de l’esquerra, en direcció nord-est. El camí és molt airós i les vistes sobre el riu i la zona de l’estret són sorprenents.

S’arriba al peu d’una torre elèctrica d’alta tensió (7). La sendera que baixa al pas de l’Ase surt a la dreta. Cal advertir que el pendent és força pronunciat i la baixada no és gaire còmoda (la pista que arriba a la torre pot ser una alternativa, però s’allunya del pas de l’Ase, un dels racons més interessants de l’excursió).

La sendera desemboca al camí del Pas de l’Ase (8), un camí de ferradura històric que miraculosament ha sobreviscut al “progrés”. Val la pena resseguir-lo una miqueta en sentit est per admirar-lo i retornar llavors a aquest punt per continuar en direcció a Ascó. Aquest tram coincideix amb l’itinerari del Camí de l’Ebre (GR 99).

El vell camí de ferradura desemboca a la pista que baixa de la torre elèctrica i, al cap de no res, s’arriba a una gran cruïlla (9) on es troba el camí asfaltat que arriba d’Ascó. Es deixa el camí ample de terra que continua recte i es va a l’esquerra, seguint el fons del barranc de Barbers fins a retornar al punt de sortida.