020814 L'Arboç-Castell de Penyafort-Els Monjos

020814 L'Arboç-Castell de Penyafort-Els Monjos

Al segle XII, ja es parla de Torre de Penyafort, la qual cosa ens mostraria la presència d’aquesta família. De fet, cap als volts de 1185, neix en el que primer era torre, i després castell de Penyafort, el nen Raimon, fill de Pere Ramon i Saurina.


Raimon de Penyafort, de natione cathalanus segons la Vita Antiqua, rebé una acurada formació humanística, a Barcelona. Entre el 1210 i el 1218 formà part d’un grup de joves catalans que cursaven la carrera de jurisprudència a Bolonya (Itàlia). Acabà l’estada amb el grau de Doctor in decretis Bononiae. Pels volts del 1222, la seva vida va fer un tomb inesperat. Ingressà en l’orde dels frares predicadors. Els coneixia des de Bolonya, on pogué conèixer i tractar el mateix fundador, sant Domènec de Guzmán.


El 1229, obeint un encàrrec del papa, predicà la croada contra els musulmans per a la conquesta de Mallorca General dels dominics (1239-1240), retirat novament al seu convent, fou conseller del rei Jaume I i intervingué en els afers eclesiàstics del país. D’aquesta darrera etapa ha arribat fins a nosaltres una llegenda que va aconseguí una gran popularitat. Al•ludeix a un desplaçament miraculós de sant Raimon des del port de Sòller, a Mallorca fins al port de Barcelona. Reclamat pel rei, l’havia acompanyat a l’illa en un dels seus viatges, però amb la condició que rebutgés l’estat d’adulteri en què vivia el sobirà. Aquest ho prometé, però no ho va complir. Fra Raimon no ho acceptà i optà per tornar al seu convent. El rei, però prohibí que l’acceptessin a la nau de retorn. Sant Raimon s’encomanà a Déu, llançà el seu mantell a la mar i hi saltà al damunt, i en aquella embarcació misteriosa arribà en poques hores a Barcelona.


Raimon de Penyafort morí el 6 de gener de 1275. Els funerals foren presidits pels reis de Catalunya-Aragó i de Castella, acompanyats de diversos infants reials, molts bisbes, nombrosa clerecia i una gran gernació de barcelonins.


Sembla que per la documentació consultada, els senyors de Penyafort continuaran sent els amos del castell fins a meitats del segle XIV. De fet el 1337 encara es parla de la domum nostram dicta de Penaforti , que tenia com a propietari a Bernat de Penyafort, nét de Pere de Penyafort. El 1356, Arnau de Montoliu, l’últim descendent dels Penyafort ven la casa llavors anomenada de “Bella Vista” a Pere de Crebeyno . A partir de llavors el castell passarà per diverses mans, fins que al 1586 la mateixa Diputació del General de Catalunya, els treu a Pere i Pau Riu les seves propietats (possiblement per deutes) . L’any 1601 la família Espuny de Vilafranca del Penedès, i concretament, Martí Joan d’Espuny d’Argençola, va comprar-ho en subhasta pública, passant a anomenar-se des d’aleshores senyor de Penyafort i de Pacs.