030314 Serra de la Musara-Cova del Baleta-Alforja

Ruta circular per anar a fer una volta per la Serra de la Musara, amb sortida d'Alforja, pujant pel Grau de l'Embut i baixant per la banda de la Cova del Baleta.

Historia:

Alforja durant la guerra dels Segadors, participa d'una manera molt activa en la lluita, juntament amb tots els pobles de la Comuna.
També durant la guerra contra Felip V, com a la resta de llocs del camp, es posà al costat de l'arxiduc Carles i aportà soldats a la lluita.
La guerra del Francès provocà una forta crisi econòmica, i el poble fou obligat diverses vegades a subministrar aliments a les tropes. L'any 1810, gent del poble atacaren els francesos a les Borges, però caigueren en un parany i es produïren diverses morts. El 1842 va arribar a la seva màxima població amb 2231 habitants. A finals del segle ja només eren 956.
Durant les lluites del s. XIX, entre lliberals i absolutistes, Alforja es declarà a favor dels absolutistes i es produïren sovint enfrontaments entre tots dos bàndols. Tres mil carlins es van reunir al poble però només 18 soldats i 25 milicians reusencs els van derrotar en agafar-los per sorpresa el setembre del 1822. Fou també durant la Revolta dels Malcontents la capital dels insurgents del Camp, sota el comandament de Joan Rafí i Vidal, que hi va instal·lar la seva junta corregimental fins a poder entrar a Reus. El 1834 fou executat a Alforja el cap carlí conegut com el Vicari d'Alforja. El 1840 grups carlins van matar a 29 voluntaris isabelins del poble. A les eleccions del 1869 van guanyar els monàrquics i el 1872 Josep Antoni Mestre fou un dels primers a aixecar-se pels carlins al sud de Catalunya. El 1874 el capellà de Flix, amb 150 carlins, va assetjar a les forces lliberals al poble; els assetjats van resistir a l'església fins a l'arribada del cap cristí Moore, amb 1.000 homes, i llavors es van haver de retre; van rebre paraula de salvar la vida, però quan van sortir foren afusellats.


(font Wikipedia)