061114 Eauze - Nogaro (GR.65)
near Eauze, Région Midi-Pyrénées (France)
Viewed 1822 times, downloaded 45 times
Trail photos
Itinerary description
061114 Eauze - Nogaro (GR.65)
Histoire de Nogaro
Nogaro est une sauveté de l'archevêché d'Auch. Austinde, archevêque d'Auch(de 1050 à 1068), créa en 1055 Noagro en achetant son territoire à un vassal du comte d'Armagnac. L'église fut consacrée l'année suivante, au cours d'un concile qui s'y tint.
Dès 1050, aux premiers jours de la sauveté de Nogaro, des marchands ("negociatores") y acquittaient un péage (dont, fait rare, les pèlerins étaient exemptés à Manciet). C'est que la ville étant au carrefour des routes d'Auch et Toulouse, de Bayonne et d'Eauze, on devait donc y trouver les produits de toutes les foires : sel de Salies-de-Béarn, harengs, saumons, esturgeons de l'Atlantique, drap, fer et fromage des Pyrénées, huile d'olive, figues, poivre, gingembre, ambre venus du sud, et les productions locales, vaisselle sans doute, huile de noix, blé, vin surtout. Les habitants reçurent leurs coutumes en 1219.
Ville principale du Bas-Armagnac féodal et ville religieuse, il s'y tint sept conciles provinciaux entre 1061 et 1315. Sa vocation religieuse fut aussi affirmée par la création d'un couvent des Cordeliers en 1250.
Elle fut dotée d'un collège au xvie siècle et fut dévastée en 1569 par les bandes protestantes de Montgomery. L'église fut alors saccagée : un pilier fut renversé, les voûtes détruites et le mobilier pillé.
La ville se releva des dévastations de la guerre civile au cours du XVIIe siècle. En 1620, un couvent des Capucins y est fondé. Toutefois, le 12 février 1668, un tremblement de terre fit s'écrouler l'église du couvent.
Català
Nogaro és de l'arquebisbe d'Auch. Austinde, arquebisbe d'Auch (1050-1068), creada el 1055 mitjançant la compra de Noagro i el seu territori al vassall del comte d'Armagnac. L'església va ser consagrada l'any següent, durant un consell que es va celebrar allà.
A partir de 1050 als primers dies Nogaro, comerciants ("negociatores") cal pagar peatge (incloent, estaven exempts els escassos, pelegrins de Manciet). És que la ciutat està en la cruïlla d'Auch i Toulouse, Baiona i Eauze, així que vam haver de trobar productes en totes les fires: sal Salies-de-Béarn, l'arengada, el salmó, l'esturió drap de l'Atlàntic, el ferro i el formatge Pirineus, oli d'oliva, les figues, el pebre, el gingebre, l'ambre des del sud, i les produccions locals, probablement, oli de nou, blat, especialment el vi. Les persones van rebre els seus costums en 1219.
La ciutat principal en Bas-Armagnac ciutat feudal i religiosa, es va asseure sota set consells provincials entre 1061 i 1315. La seva vocació religiosa també va ser confirmada per la creació d'un monestir franciscà en 1250. Va ser amb una universitat al segle XVI i va ser destruït en 1569 per les bandes protestants Montgomery. L'església llavors va ser saquejada una pedra angular va ser enderrocat, destruït i saquejat voltes de mobles.
La ciutat es va aixecar de la devastació de la guerra civil al segle XVII. En 1620, un convent dels caputxins es funda. No obstant això 12 febrer 1668, un terratrèmol va provocar l'ensorrament de l'església del convent.
(Article extret parcialment de Wikipedia)
Histoire de Nogaro
Nogaro est une sauveté de l'archevêché d'Auch. Austinde, archevêque d'Auch(de 1050 à 1068), créa en 1055 Noagro en achetant son territoire à un vassal du comte d'Armagnac. L'église fut consacrée l'année suivante, au cours d'un concile qui s'y tint.
Dès 1050, aux premiers jours de la sauveté de Nogaro, des marchands ("negociatores") y acquittaient un péage (dont, fait rare, les pèlerins étaient exemptés à Manciet). C'est que la ville étant au carrefour des routes d'Auch et Toulouse, de Bayonne et d'Eauze, on devait donc y trouver les produits de toutes les foires : sel de Salies-de-Béarn, harengs, saumons, esturgeons de l'Atlantique, drap, fer et fromage des Pyrénées, huile d'olive, figues, poivre, gingembre, ambre venus du sud, et les productions locales, vaisselle sans doute, huile de noix, blé, vin surtout. Les habitants reçurent leurs coutumes en 1219.
Ville principale du Bas-Armagnac féodal et ville religieuse, il s'y tint sept conciles provinciaux entre 1061 et 1315. Sa vocation religieuse fut aussi affirmée par la création d'un couvent des Cordeliers en 1250.
Elle fut dotée d'un collège au xvie siècle et fut dévastée en 1569 par les bandes protestantes de Montgomery. L'église fut alors saccagée : un pilier fut renversé, les voûtes détruites et le mobilier pillé.
La ville se releva des dévastations de la guerre civile au cours du XVIIe siècle. En 1620, un couvent des Capucins y est fondé. Toutefois, le 12 février 1668, un tremblement de terre fit s'écrouler l'église du couvent.
Català
Nogaro és de l'arquebisbe d'Auch. Austinde, arquebisbe d'Auch (1050-1068), creada el 1055 mitjançant la compra de Noagro i el seu territori al vassall del comte d'Armagnac. L'església va ser consagrada l'any següent, durant un consell que es va celebrar allà.
A partir de 1050 als primers dies Nogaro, comerciants ("negociatores") cal pagar peatge (incloent, estaven exempts els escassos, pelegrins de Manciet). És que la ciutat està en la cruïlla d'Auch i Toulouse, Baiona i Eauze, així que vam haver de trobar productes en totes les fires: sal Salies-de-Béarn, l'arengada, el salmó, l'esturió drap de l'Atlàntic, el ferro i el formatge Pirineus, oli d'oliva, les figues, el pebre, el gingebre, l'ambre des del sud, i les produccions locals, probablement, oli de nou, blat, especialment el vi. Les persones van rebre els seus costums en 1219.
La ciutat principal en Bas-Armagnac ciutat feudal i religiosa, es va asseure sota set consells provincials entre 1061 i 1315. La seva vocació religiosa també va ser confirmada per la creació d'un monestir franciscà en 1250. Va ser amb una universitat al segle XVI i va ser destruït en 1569 per les bandes protestants Montgomery. L'església llavors va ser saquejada una pedra angular va ser enderrocat, destruït i saquejat voltes de mobles.
La ciutat es va aixecar de la devastació de la guerra civil al segle XVII. En 1620, un convent dels caputxins es funda. No obstant això 12 febrer 1668, un terratrèmol va provocar l'ensorrament de l'església del convent.
(Article extret parcialment de Wikipedia)
Waypoints
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
Una ruta más que al igual merece las mejores valoraciones, para ayudar a destacar un poco más, Gracias Josep por compartir el trazado.
Muchisimas gracias Oscar por el comentario y la valoración de la ruta.