08/15 Igualada-L' Espelt-Serra de Rubió (Sant Pere d' Ardesa-Puig Sant Miquel-Morrocurt)-Costa de Cal Vives | Anoia {840m+}

CompeGps Land
● Traçat i altituds corretgides amb arxiu MDT05
(abans de penjar el track) ●
☞ Temps en mov.: 5h26' || Vel. en mov.: 4,1 km/h
☞ Ascens acum.: 846 m+ || Des. acum.: 843 m-
☞ Pendent màx.: 39% || Pend. mín.: -40%
☞ Resum desnivells | IBP: 91/80(D)


Anoia -- Igualada > L' Espelt > Serra de Rubió (passant per: Sant Pere d' Ardesa > Puig de Sant Miquel > Morrocurt) > Costa de Cal Vives

Visita a la Serra de Rubió des d' Igualada, en concret el seu extrem de ponent a on tot un conjunt de puigs, serres i plans manen de la Còpia de Palomes (837 m), el punt més alt de la serra i del terme de Rubió.
La ruta s'aproxima a la serra per camins i corriols d'entre camps i masos del Pla de l'Espelt, guanyant altitud progressivament, fins a arribar a les ruïnes de Cal Diabló (483 m). Aquí comença una pujadota forta per un sender empinat i de trams amb rocs, que ens eleva uns 100 m i ens deixa al pla de Ca l'Estruc.

Seguint per caminets entre el bosc del pla, s'arriba a la carretera que ve dels Plans d'Ardesa i passa per davant de Ca l'Estruc, on poc més endavant i resseguint camps d'ametllers, trobem el trencall del sender de la Muntanya de Cal Vives, una serra menuda i força pelada que enllaça, a través d'un collet, amb la Muntanyeta de Sant Pere
Al costat de la Muntanyeta, i sortint del sender que la travessa, roman aixecada i restaurada l'església romànica de Sant Pere d'Ardesa (655 m), amb una llarga història tota exposada en panells... Es diu que l'església és el testimoni de l'antic castell d'Ardesa i d'un nucli de població força notable que va sorgir al seu peu, formant un terme, actualment tot desaparegut ja que només en resten vestigis d'alguns habitatges i carrers.

Continuant l'excursió i començant un tram carener, enfilem el pròxim Puig de Sant Miquel (734 m); l'església va ser construïda a la seva falda així com el castell i el terme desapareguts. Un sender ben empinat, tot i que està equipat amb baranes d'ajuda, ens condueix fins al cim. Aquí les vistes són esplèndides i de bona panoràmica, pel vessant nord ja es veu el poblet de Rubió i les serres que l'envolten.

Tot seguit s'agafa el sender carener fins a arribar al Morrocurt (751 m), el següent puig i el punt més alt on arriba la ruta, quedant separat per un coll poc pronunciat. Mentres caminem per aquest tram, les vistes obertes a banda i banda et fan girar el cap sense parar...
El Morrocurt és un altre punt amb vistes esplèndides de tot l'entorn de la Conca d'Òdena i de l'extensa solana d'aquesta serra. Invita a parar-s'hi una bona estona, que jo aprofito per descansar i endrapar ;)

Iniciant la tornada per baixar de la serra, giro cua i refaig un tram de camí per arribar novament a l'església, aquesta vegada tot seguint el sender que voreja el Sant Miquel. Arribat a Sant Pere, comença un descens per corriol fins a topar amb la carretera d'aquesta vall de la Riera d'Ardesa (o Vall de Sant Pere), per un desnivell de 100 m.
La intenció era seguir baixant directament fins a la riera per un corriol que surt al mapa topo de l'ICC però no he vist l'entrada, així que seguim un tros de la carretera, ara pujant, fins a enllaçar amb el pròxim corriol que ens baixa a un pas per creuar la riera.

A continuació arriba l'últim tram de pujada, per la Costa de Cal Vives. Comença en creuar la riera i topar una altra vegada amb la carretera. En aquest punt, aixecant la mirada cap a la costa, s'intueix el corriol que es va seguint per acabar vorejant el mas de Cal Vives.
Com es veu en el mapa, abans d'arribar al mas intento pujar per un corriol que, malauradament, amb el temps s'ha quedat descuidat i l'obaga l'ha engolit. Decebut per no poder continuar, giro cua i decideixo pujar la costa pel Camí de Cal Vives (de 120 m de desnivell) amb molts rocs i pedrots pel traçat, que va enfilant la solana fins a dalt a la carena.

Aquesta carena entre costes és un altre excel·lent mirador de la Conca d'Òdena, tot seguint el sender carener que va caient fins a les planes de baix, el fet de no tenir res més davant ni als voltants que la mateixa Conca, dóna una sensació curiosa com d'estar flotant mentres baixem per aquest sender...
Després d'un descens pronunciat (100 m d'altura) s'arriba a una extensa plana però força irregular pels torrents que creuen, amb camps d'ametllers, oliveres i cereals. Podria dir que comença la darrera etapa de la tornada. Seguint camins i trams de pista entre aquests camps i deixant enrere alguns masos, com els de Cal Sanador, Cal Magí i Cal Pelfort, arribem finalment al camí del barranc de Masarnau i al túnel de pas per l'autovia, que ja marca el final de l'aventura i l'arribada a Igualada.