097 sant Joan de Galí- molí de la Pujada- sant Sebastià-

Per arribar al lloc d’inici seguirem la C-154 que va de Vic a Olost, i entre els qms. 3 i 4 trobarem una cruïlla a l’esquerra indicant sant Joan de Galí, on hi han plafons informatius del PR C-41. S’aparca davant mateix de l’església.
Començo la caminada amb -2º negatius i envoltat de boira espessa, no veient el Sol fins arribar a l’altiplà de sant Sebastià.
Es caminen 2 qms. pel voral esquerra de la C-154 fins el trencall a l’esquerra del Molí de la Pujada i seguir els senyals de franges blanques i grogues del PR; es travessa la Riera de sant Bartomeu i ara sols cal seguir la pista amunt.
Al punt de 2,7 qms. he seguit les marques del PR per un camí que puja per l’esquerra, però han desemboscat, és ple de branques i amb roderes de tractor molt enfangades; gairebé no es pot avançar i és millor continuar per la pista, tot i el senyal de barrat ( X ) que es troba.
A dia d’avui trobo totes les pistes força malmeses, amb una terra argilosa que s’enganxa a les botes i propicia lliscades.
Arribat a sant Sebastià, llueix un bon Sol però la vista per baix es tant sols de boira.
Un cop llegits els faristols informatius i feta la visita de l’indret, es continua per la pista de grava que surt pel vessant surt, en direcció a santa Eulàlia de Riuprimer. Arribat al pla, segueixo la pista que surt per l’esquerra, amb indicadors de direcció a Vic,passant pel Pont del Ca, trencant i pont de la Vila, el Roure fins arribar de nou a l’aparcament de sant Joan de Galí.

Una mica d’història del lloc

Pels dies que no es troba boira, una caminada amb bona talaia sobre la Plana de Vic, des de l’ermita a 770 metres d’alçada , i lloc històric pel Pacte dels Vigatans, on diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, atorgaren poders a Domènec Perera i Antoni Peguera per tal de negociar la llibertat de Catalunya amb el govern d'Anglaterra i mostrar el seu posicionament a favor de l'arxiduc Carles D'Àustria.

Llorenç Tomàs, rector del poble el 1705, va instigar la trobada a l'ermita de Sant Sebastià que havia de cristal•litzar en aquest Pacte. Un mes més tard, el 20 de juny del 1705, els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric es reunirien a la capital de la República de Gènova, per a signar el Tractat de Gènova amb Mitford Crowe, l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra.
Com a record d’aquest episodi de la nostra història, han instal•lat un original muntatge commemoratiu, a modus d’espai museístic, representant els assistents a la trobada, fets amb “acer corten”.
Son 11 figures que representen els 9 signants de la trobada, el rector que la va auspiciar i l’emissari a qui atorgaren poders; a la part del darrere de cada figura, es troba una explicació breu de l’historial de cada personatge.