10/15 Montsant | Albarca-R Corbatera-Pas Gat-Cova Santa-Grau Tomaset-St Joan Codolar-Tres Esglaons-Cingles-Punta Corb {940m+}

CompeGps Land
:: Traçat i altituds corretgides amb arxiu MDT05
(abans de penjar el track) ::
╞ Temps en mov.: 3h40' || Vel. en mov.: 3,4 km/h
╞ Ascens acum.: 945 m+ || Des. acum.: 948 m-
╞ Pendent màx.: 82%* || Pend. mín.: -52%
╞ Resum desnivells | IBP: 93(A)

Montsant | Albarca > Roca Corbatera > Pas del Gat > Cova Santa > Grau del Tomaset > Ermita de Sant Joan del Codolar > Grau dels Tres Esglaons > Cingles de Sant Joan > Punta del Corb

Una ruta suadora per gaudir de la varietat de racons i vistes del Parc Natural del Montsant i la seva Serra Major. Aquesta serra és tant acinglerada que s'han creat, amb el temps, multitud de camins anomenats graus, que permeten enfilar i descendir els vessants a través de passos que van superant les cingleres, molts d'aquests equipats amb esglaons enclavats a les roques, com és el cas del Grau dels Tres Esglaons... (18-oct-2015)

:: Itinerari ::

>> PK0 - Inici >> Albarca (aparcament a l'esplanada situada davant del Refugi de Montsant) >> PK0,5 >> Pla del Bassa (indicadors: inici del sender que ens puja al Pla del Grau Gran, pel Coll de Miragüelos i vorejant la Punta del Corb) >> PK1,8 >> enllaç amb pista formigonada (anem retallant els trams de formigó per corriols paral·lels al camí, tot grimpant alguns blocs i caminant per damunt de cingleres) >> PK2,2 >> Pla del Grau Gran (indicadors: inici del sender que condueix a la cimera de la Serra Major, la Roca Corbatera, passant per trams ben frondosos i finalment rodejant el peu dels cingles de la Punta de la Serra Major) >> PK3,0 >> Roca Corbatera (el cim del Montsant i també d'aquesta ruta) >> PK3,1 >> parada per dinar, sentats a dalt del Cingle de la Mare de Déu (més enllà veiem l'església de Santa Maria de Montsant i la serra secundària on està aixecada) >>

>> PK3,2 >> baixada de la Roca Corbatera per la serreta del Pla de la Mola (seguint un corriol marcat amb fites i continuant per la carena) >> PK4,1 >> camí del Racó de la Pleta (anem resseguint el Barranc de les Pletes) >> PK4,5 >> Font del Manyano (fotos; arribant per corriols molt atapeïts de vegetació humida) >> PK4,6 >> Pas del Gat (fotos) >> PK5,0 >> cimera de les "roques serrades" dels Cingles de Sant Joan (precipici de vèrtic! fotos) >> PK6,0 >> Cova del Meloner (cova semblant a un abric gran i extens; hi arribem seguint el sender carener de la Serra Major) >> PK6,4 >> racó de la Cova Santa i entrada a la cova (només uns metres ja que no duiem llanterna ni frontal; si estàs interessat en visitar-la aquí deixo un link d'un pdf que conté una descripció completa de la cova i les seves cambres, així com els plànol topogràfics de l'interior) >> PK6,6 >> sender cap al Grau del Tomaset (trobem indicadors) >>

>> PK 7,0 >> inici baixada pel Grau del Tomaset (fotos; no té cap complicació tècnica com pot fer creure el nom, més enllà del terreny solt del camí i el desnivell que arriba en molts punts al -30%; ara bé, les vistes són espectaculars durant el recorregut per aquesta mena de contrafort que divideix el vessant de la serra en dues parts clarament diferenciades. A la nostra dreta ara ens queda la Costa del Mas del Racó, plena de cingleres que la travessen a més de la immensa cimera acinglerada que forma una muralla vertical impresionant, i és per on pugen el graus del Carabassal i del Carrasclet. A l'altre banda, veiem la costa dels Cingles de Sant Joan, de característiques molt semblants a l'anterior, i l'ermita situada més a a baix, al peu de la costa, a on ens dirigim mentres anem perdent altitud per aquest camí del Tomaset... Haig d'afegir que aquest estiu va haver-hi un incendi i bona part dels voltants del grau han quedat calcinats) >>

>> PK8,7 >> ermita de Sant Joan del Codolar (fotos; un raconet ideal per parar i descansar una estona, escoltant la pau que l'envolta o, com el dia de la ruta, algunes cançons de cumbaià :P ) >> PK 8,8 >> inci pujadota del Grau dels Tres Esglaons (fotos; aquest grau bé mereix el nom... és un traçat amb pendent bèstia, 50% de mitjana, marcat de manera natural per un torrent sec de la costa dels Cingles de Sant Joan, i on anem superant tot de blocs i roques com si fossin esglaons, és duríssim físicament! Aquest nom característic li ve per 3 passos que enfilen tres cingleres que trobem al llarg de la costa, tots tres equipats amb esglaons metàl·lics enclavats a la roca per ajudar-nos a grimpar; són passos de poca altura i amb l'ajuda dels esglaons no requereixen massa tècnica grimpadora, però això no treu que siguin ben emocionants de pujar!) (fotos esgl. 1 i 2 | fotos esgl. 3) >>

>> PK9,3 >> final del Grau dels Tres Esglaons (superat el 3r esglaó arribem a un pla estret que s'exten des del peu de les "roques serrades" fins al peu de la Punta de la Serra Major; en aquest punt ens quedem bocabadats amb la grandària d'aquestes roques i la forma de gegants dents de serra que tenen les parets, d'un perfil totalment vertical... És curiós el canvi radical del temps que hem tingut des de que hem començat el grau fins que hem arribat aquí dalt, a baix a l'ermita una clariana assolellava tota la costa però poc a poc s'ha anat tapant i les boires i núvols baixos ho han negat tot, de tal manera que no veiem res a 50 metres...

{...}