10-Senderisme en tren: de Vilajuïga a Llançà seguint la Ruta Megalítica i per Roca Miralles
near l'Estació, Catalunya (España)
Viewed 43 times, downloaded 3 times
Trail photos
Itinerary description
En aquest desè tram, anem de l'estació de tren de Vilajuïga fins a la de Llançà. A diferència de la major part de la sèrie de Senderisme en Tren, aquesta ruta presenta un desnivell molt superior. El més destacat és el patrimoni arqueològic excepcional farcit de dòlmens i inscultures situats dins del parc natural del Cap de Creus, concretament a la serra de Rodes. Aquest conjunt, datat entre el IV i II mil·lenni a.C., presenta un grup molt notable de sepulcres megalítics.
Sortint de l'estació de tren sortim del poble per una pista, aviat girem a l'esquerra i comencem a pujar progressivament. Les oliveres al principi i els camps de vinyes més endavant ens acompanyaran durant la pujada. Trobem un cartell informatiu que dona inici a la ruta megalítica de dòlmens que anirem trobant mentre pugem la muntanya. Per la part dreta del torrent, al barranc de la Coma de l'infern, enfilem el camí cap amunt. El primer dolmen és el de la Vinya del Rei. A cada jaciment megalític hi ha panells d'informació, però ara per ara (finals 2023) es troben malgastats i guixats, fet que impossibilita la seva lectura. En els waitpoints, tanmateix, hi ha informació extreta de la web de l'ajuntament de Vilajuïga i la Pau. El següent dolmen és el del Garrollar, seguit del de la Talaia, el de les Ruïnes i el de la Carena. Aquest és el tram amb més desnivell, de dolmen a dolmen observarem com la vista panoràmica s'eixampla i Vilajuïga queda petita als nostres peus. Alguns dels punts destacats són el castell de Quermançó, el Mont perdut, el Puig Neulós i el massís del Canigó que limita el paisatge per la banda posterior. A la llunyania (al sud, d'esquerra a dreta) destaca el massís del Montseny, Rocacorba, el Far, el castell de Finestres i el Puig Sallança, mare de Déu del món, el Bassegoda, el Comanegra i els Pirineus.
Arribem a la carretera on podrem veure les inscultures de la carena, petits gravats escultòrics a les roques. Passem pel Dolmen caigut i coronem el puig de l'Home amb vista al litoral de l'empordà. Els aiguamolls, Roses, l'Estartit són exemples de bellesa paisatgística. Més endavant passem pel dolmen de les vinyes mortes i el del puig Maragall. Finalment, girem per descendir la muntanya partint del mas en ruïnes Maragall (kilòmetre 6,7). Deixem a un costat de la muntanya el castell de Savardera i el conjunt de Sant Pere de Rodes. Aquests queden relativament a prop i està bé situar-los geogràficament.
En la baixada, lenta i en ziga-zaga, observarem com els brancals dedicats al cultiu esculpeixen el contorn muntanyós. Roca Miralles cada cop guanyarà en magnitud en la mesura que baixem el prolongat pendent. Sota el conjunt rocós es troba un antiaeri i un búnquer bèl·lics. A dalt de Roca Miralles (kilòmetre 11,4) un altre búnquer, la mina de feldespats a l'aire lliure i Llançà albira ja en la seva totalitat. Enfilem camí al nostre destí final. El camí en zig-zag es manté bastant igual però més frondós. Passem per una cabana i una gran alzina surera al seu costat, la barraca de la roca (en ruïnes) i, finalment, el mas d'en Gifre. Un cop a Llançà visitem el nucli antic: l'església de Sant Vicent, l'arbre de la llibertat i la torre de la plaça major. Finalment, arribem a l'estació de tren de Llançà.
Següent tram: 11 - Llancà - Colera
( https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/11-senderisme-en-tren-de-llanca-a-colera-per-puig-del-llop-puig-desquers-sant-miquel-de-colera-i-el-157395724 )
Tram anterior: 9 - Figueres - Vilajuïga
( https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/9-senderisme-en-tren-de-figueres-a-vilajuiga-per-vilbertan-perelada-marza-i-pedret-154828535 )
.
.
.
Castellano:
Décima parte del trayecto "Senderismo en Tren Girona - Portbou", el cual supone un conjunto de rutas para hacer con transporte público. La idea es ir a una estación de tren y andar hasta la siguiente para volver en tren, desde Girona, pasando por Celrà, Bordils, Flaçà, Sant Jordi Desvalls, Camallera, Sant Miquel de Fluvià, Vilamalla, Figueres, Vilajuïga, Llançà, Colera, hasta llegar a Portbou. Estas rutas nos servirán para descubrir todas estas poblaciones y muchas más, siguiendo el recorrido del tren regional R11.
En este décimo tramo, vamos de la estación de tren de Vilajuïga hasta la de Llançà. A diferencia de la mayor parte de la serie de Senderismo en Tren, esta ruta presenta un desnivel muy superior. Lo más destacado es el patrimonio arqueológico excepcional repleto de dólmenes y insculturas situados dentro del parque natural del Cabo de Creus, concretamente en la sierra de Rodes. Este conjunto, datado entre el IV e iI milenio a.C., presenta un grupo muy notable de sepulcros megalíticos.
Saliendo de la estación de tren salimos del pueblo por una pista, pronto giramos a la izquierda y empezamos a subir progresivamente. Los olivos al principio y los campos de viñas más adelante nos acompañarán durante la subida. Encontramos un cartel informativo que da inicio en la ruta megalítica de dólmenes que iremos encontrando mientras subimos la montaña. Por la parte derecha del torrente, en el barranco de la Coma del infiern, ensartamos camino hacia arriba. El primer dolmen es el de la Viña del Rey. En cada yacimiento megalítico hay paneles de información, pero hoy por hoy (finales 2023) se encuentran malgastados y rallados, hecho que imposibilita su lectura. En el los waitponts, sin embargo, hay información sacada de la web del ayuntamiento de Vilajuïga y la Pau. El siguiente dolmen es lo del Garrollar, seguido del de la Atalaya, el de las Ruinas y el de la Carena. Este es el tramo con más desnivel, de dolmen a dolmen observaremos como la vista panorámica se ensancha y Vilajuïga queda pequeña a nuestros pies. Algunos de los puntos destacados son el castillo de Quermançó, el Mont perdut, el Puig Neulós y el macizo del Canigó que limita el paisaje por la banda posterior. En la lejanía (en el sur, de izquierda a derecha) destaca el macizo del Montseny, Rocacorba, el Far, el castillo de Finestras y el Puig Sallança, mare de Déu del món, el Bassegoda, el Comanegra y los Pirineos.
Llegamos a la carretera donde podremos ver las insculturas de la carena, pequeños grabados escultóricos a las rocas. Pasamos por el dolmen caído y coronamos el monte del Home con vistas al litoral del empordà. Los humedales, Roses, el Estartit son ejemplos de la belleza paisajística. Más adelante pasamos por el dolmen de las viñas muertas y el del monte Maragall. Finalmente, giramos para descender la montaña partiendo del cortijo en ruinas Maragall (kilómetro 6,7). Dejamos a un lado de la montaña el castillo de Savardera y el conjunto de Sant Pere de Rodes. Estos quedan relativamente cerca y está bien situarlos geográficamente.
En la bajada, lenta y en zigzag, observaremos como los terrazales dedicados al cultivo esculpen el contorno montañoso. Roca Miralles cada vez ganará en magnitud en la medida que bajamos la prolongada pendiente. Bajo el conjunto rocoso se encuentra un antiaéreo y un búnker bélicos. Arriba de Roca Miralles (kilómetro 11,4) otro búnker, la mina de feldespatos al aire libre y Llançà se divisa ya en su totalidad. Ensartamos camino a nuestro destino final. El camino en zig-zag se mantiene bastante igual pero más frondoso. Pasamos por una cabaña y un gran alcornoque a su lado, la barraca de la roca (en ruinas) y, finalmente, el cortijo de en Gifre. Una vez en Llançà visitamos el núcleo antiguo: la iglesia de San Vicente, el árbol de la libertad y la torre de la plaza mayor. Finalmente, llegamos a la estación de tren de Llançà.
Siguente tramo: 11 - Llancà - Colera
( https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/11-senderisme-en-tren-de-llanca-a-colera-per-puig-del-llop-puig-desquers-sant-miquel-de-colera-i-el-157395724 )
Tramo anterior: 9 - Figueres - Vilajuïga
( https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/9-senderisme-en-tren-de-figueres-a-vilajuiga-per-vilbertan-perelada-marza-i-pedret-154828535 )
Waypoints
Dolmen Vinya del Rei
Aquest megàlit és el més gran del terme de Vilajuïga i el seu emplaçament en un fondal en un lloc gens dominant, és excepcional. És un sepulcre del tipus de corredor amb planta trapezoidal. Cinc grans lloses verticals componen la caixa, i una sola llosa de 4,15 m. de llargada per 2,95 m. d’amplada, la coberta. L’orientació de l’entrada és al sud-oest i el material emprat és el gneis. Font: https://www.vilajuiga.cat/ca/ruta-megalitica/
Dolmen del Garrollar
És un sepulcre de corredor, amb caixa rectangular. De tots els megàlits de la Coma de l’Infern és el que ha estat més transformat per a convertir-lo en barraca. Té tres lloses verticals i una sola llosa de 3,6 m. de llargada per 2,7 m. d’amplada per coberta. L’orientació és al sud-oest i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant, però no tant com la dels altres sepulcres. Font: https://www.vilajuiga.cat/ca/ruta-megalitica/
Dolmen de la Talaia
És de tipus galeria catalana amb planta en forma de V. Conserva cinc lloses verticals i una de coberta que mesura 2,40 m. de llargada per 1,95 m. d’amplada. El sepulcre és orientat al sud-oest i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant vers migdia, ponent i tramuntana Font: https://www.vilajuiga.cat/ca/ruta-megalitica/
Dolmen de les Ruïnes
A l’altre vessant, i a continuació del dolmen de la Carena, trobem aquest megàlit. Era possiblement un sepulcre de corredor. Té sis lloses dempeus i dues de coberta. L'orientació de l’entrada és al sud-oest i el material emprat és el gneis. L’emplaçament és dominant pel sud, oest i nord Font: https://www.vilajuiga.cat/ca/ruta-megalitica/
Dolmen de la Carena
Es tracta possiblement d’un sepulcre de corredor, amb planta sensiblement rectangular. Té cinc lloses verticals i una sola de coberta que mesura 2,65 m per 2,30 m. L’entrada està orientada al sud-oest i el material emprat és el gneis, que domina pels costats sud, oest i nord Font: https://www.vilajuiga.cat/ca/ruta-megalitica/
Dolmen Caigut II
A poca distància de l’anterior i al mateix vessant, es troba aquest sepulcre de corredor. De tots els megàlits de Coma de l’Infern és el que està més malmès, ja que només resten dempeus una o dues lloses. Font: https://www.vilajuiga.cat/ca/ruta-megalitica/
Dolmen Vinyes Mortes I
El de Vinyes Mortes I és un dolmen de cambra rectangular, l’accés a la qual es feia per un corredor estret construït amb lloses de mida menor a les que constitueixen la cambra funerària. Se’n conserva també la coberta i el túmul circular que l’envoltava. En aquest tipus de construccions funeràries s’hi feien enterraments col·lectius. En un inici només s’hi inhumaven personatges importants per a la comunitat però, amb el pas del temps, passaren ser un tipus d’enterrament més habitual i el nombre de persones enterrades a cadascun dels dolmens augmentà. Per troballes arqueològiques sabem que era costum enterrar els morts amb algunes peces d’aixovar, sobretot amb objectes d’ús quotidià. En aquest sepulcre de corredor, descobert el 1934 per Isidre Macau i restaurat el 1997, s’hi han fet intervencions arqueològiques. Aquestes revelaren, gràcies a la descoberta d’alguns fragments de ceràmica i una peça de sílex, que el dolmen va ser ocupat des de la seva construcció, durant el III mil·leni a.C, fins a l’Edat del Bronze, uns mil anys després. La ceràmica recuperada és feta a mà i no presenta cap tipus de decoració. Font: https://www.visitapau.cat/es/2015/04/13/dolmens-de-vinyes-mortes-i/
Dolmen del Puig Margall
Dolmen del que es conserven només tres de les lloses de la cambra funerària i la coberta de gneis. El corredor que permetia entrar a la cambra ha desaparegut completament. Si que es conserva part del túmul al voltant de la construcció en pedra del dolmen. Amb tota probabilitat és tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular curta. El passadís d’accés era ample i devia ser de parets paral·leles o en forma de petita galeria en U. El fet que no es conservi cap traça d’aquest corredor dificulta el poder decantar-se per una d’aquestes dues hipòtesis. Els dolmens se solien situar en zones altes. Les comunitats neolítiques feien vida a la part baixa, on devien tenir els poblats i els camps de conreu. Reservaven la muntanya, molt menys fèrtil, per a la cacera, la recol·lecció i per als enterraments. Quan es troben gravats o grafits a pedres prop de les tombes megalítiques es pot pensar que tenien la funció de delimitar i emfatitzar les zones que es consideraven sagrades. També es creu que servien per marcar els límits del territori d’una comunitat, per indicar punts d’aigua o de reunió. Al Puig Margall, enmig de la necròpolis megalítica, hi ha dos grups de roques amb aquests grafits, que es coneixen amb el nom d’inscultures. Font: https://www.visitapau.cat/es/2015/04/13/inscultures-del-puig-margall/
You can add a comment or review this trail
Comments