100 CIMS-BASSEGODA-Collet de la Teia-S.Joan de Bossols-Bassegoda-Refugi Can Galan-Can Nou-S.Martí de Corsavell-(IBP-92-HKG)

01 COLL DE LA TEIA

Inici Ruta

02 Senyalització inici cami

03 Desviament esquerra amunt Sant Joan de Bassols senyals grogues

04 Marques grogues

05 Vistes

06 SANT JOAN DE BOSSOLS

SANT JOAN DE BOSSOLS Sant Joan de Bossols, de Baussols o de Mussols, és una capella i antic santuari dalt d'una penya al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local. És al nord-oest del nucli urbà d'Albanyà, al bell mig de les serres de Mussols i Corsavell, a la banda de llevant del puig de Mussols, en un terraplè escarpat. La imatge gòtica de la Mare de Déu de la Paloma, que es portà a Lliurona, és originària d'aquí. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la comarca de la Garrotxa. Arquitectura Església d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que a l'absis és de quart d'esfera. Aquest espai s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Les dues voltes recolzen damunt d'una cornisa motllurada que ressegueix els murs laterals de la nau i la conca absidal. La il•luminació del temple es fa mitjançant dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt, una situada a l'absis i l'altra al mur de migdia de la nau. En els paraments interiors, damunt del revestiment arrebossat, hi ha restes de pintures murals de color vermell. El paviment interior és la mateixa roca de la zona, adaptada per a circular-hi. L'accés principal es fa per ponent mitjançant un portal de mig punt adovellat que ha perdut bona part de les dovelles originals. Una motllura a manera de guardapols recorre la part superior de l'obertura. Damunt seu hi ha una finestra rectangular a manera d'espitllera i la façana està rematada per un campanar de cadireta d'una sola obertura del que es conserven les dues pilastres. La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar de mida mitjana, lligada amb morter i amb carreus desbastats a les cantonades. Adossat a la façana de migdia hi ha les restes d'una gran edificació rectangular dividida en dues estances, que estava comunicada amb l'interior del temple. Història El primer testimoniatge que es coneix és de l'any 1413, en el qual el vicari general del bisbat de Girona, Pere Garriat, feia publicar indulgències per tal d'adquirir ornaments litúrgics per a aquesta capella de "santa Maria" (posteriorment dedicada a sant Joan), recentment construïda al cim de la muntanya, anomenada llavors "Puig de Bauçolls". Per la seva situació al capdamunt d'un cingle, la gent s'hi referia com a Mare de Déu dels Corbs. El santuari fou habitat fins a l'any 1915, "però els llamps feren desallotjar l'ermità", així mateix "havent-hi caigut alguns llamps, foren llançats al foc els pocs mobles de la capella i estada de l'ermità".

07 Marca groga

08 Vistes

09 Vistes

10 Marca groga

11 COLL DE DAINA

Coll del municipi d’Albanyà (Alt Empordà). Collada de muntanya a la província de Girona, situat prop del Puig Escaleró.

12 Seguir a la dreta camí sense marcar intuició fins la senyal groga

13 Marca groga

14 Marca groga

15 Marca groga a l'esquerra

16 Vistes

17 Marca groga

18 Petita grimpada

19 PUIG ESCALERÓ

El Puig Escaleró és una muntanya de 1.167 metres que es troba al municipi d'Albanyà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.

20 Marca groga

21 COLL DE BASSEGODA seguir recta marca groga

Coll del municipi d’Albanyà (Alt Empordà). Collada de muntanya a la província de Girona, situat prop del Pla de la Bateria i començament de l’ascens al Puig de Bassegoda

22 Seguir recta marca groga

23 Seguir camí ample a la dreta marca groga

24 PLA DE LA BATERIA

El Pla de la Bateria és un petit pla que està situat entre el coll de Bassegoda i el Cim del Bassegoda. És la darrera plana que ens permet descansar una mica i reposar forces abans de fer l'escalada final al cim del Bassegoda. Tot i no haver arribat encara al cim es tenen unes magnífiques vistes.

25 Inici tram grimpada

26 Tram grimpada equipat amb cadenes

27 BASSEGODA

El Puig de Bassegoda o simplement el Bassegoda (o el Puig, com el coneixen els pocs habitants de les rodalies) és un cim situat entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa i el d'Albanyà a la de l'Alt Empordà, amb 1.373,7 metres d'altitud. La seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d'estar aïllat dels altres cims més propers el fan fàcilment identificable. Als peus del puig de Bassegoda pel seu vessant nord-oriental hi neix el riu Borró, afluent del Fluvià. Sembla que el topònim Bassegoda prové de dos mots bascos: basa, que vol dir ‘erm, desert’, i goiti, que vol dir ‘cimera, altura’; així Basagoiti significaria ‘cim erm’, referint-se a ser una talaia absolutament rocosa però amb excel•lent vistes des de Golf de Roses fins al Canigó. Hi ha una placa commemorativa que va posar el CEO (Centre Excurionista d'Olot) l'any 1971 i restaurada l'any 1980 on es recorda que Marià Vayreda hi va situar el començament de la Punyalada. “Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l'excursionista fatiga’t, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m'hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s'estenia a mos peus.” Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

28 Seguir corriol esquerra

29 Seguir pista a la dreta

30 Seguir corriol esquerra

31 Marca marca groga/GR

32 Marca groga/GR

33 REFUGI DE CAN GALAN

Bassegoda – Can Galan El 20 de juny de 1976, el Centre Excursionista Empordanès va inaugurar Can Galan, l’antiga escola del municipi de Bassegoda, com un refugi de muntanya obert i lliure. El 25 de setembre de 2010 i, després de dos anys d’obres de millora, es va fer la re inauguració de Can Galan, aquesta vegada com un refugi guardat. Llavors, també es va habilitar Cal Mestre com un refugi tancat i d’ús exclusiu per a les persones sòcies del CEE. Can Galan i Cal Mestre són dues cases juntes, situades a l’antic poble de Bassegoda, a 820 metres sobre el nivell del mar. Es troben entre Can Sala i l’ermita de Sant Miquel de Bassegoda, a l’oest, i Can Nou, a l’est. El GR11 transcorre pel costat del refugi en l’etapa que uneix Albanyà i Talaixà. El refugi Bassegoda-Can Galan és un bon punt de partida per diferents excursions i travesses. A continuació en teniu un llistat: Situació: A l’antic poble de Bassegoda, prop de l’església de Sant Miquel, i a tocar de la pista que uneix Albanyà i Lliurona. Pobles més propers: Albanyà; Lliurona, Tortellà, Vila-roja, Costoja. Mapes: Alta Garrotxa (Editorial Alpina), Ruta dels 4 refugis de la tramuntana (Editorial Piolet). A Puig de Bassegoda (1.373 m), 1h 30min A Escalaró (1.176 m), 1h 15min A Sant Joan de Mussols (903m), 1h 30min A Sant Bartomeu de Pincaró (420 m), 2h 30min A Sant Martí de Corsavell (600 m), 45min A Lliurona (780 m), 1h A l’Hostal de la Muga (722 m), 3h A la Mare de Déu del Mont (1.124m), 2h 30min A Albanyà (235 m), 2h (GR 11) Al refugi de les Salines (1.080 m), 8h 30min (CEE) A Sant Aniol d’Aguja (443 m), 3h (GR 11) A Sadernes (300 m) per Coll de Riu (993 m), 2h 45min A Beuda (340 m), 3h A les basses de Monars (1.280 m), 5h 30min A Beget (530 m), 7h 30min (GR 11) A Costoja (820 m), 4h 30min A la Menera (780 m), 5h 45 min El refugi Bassegoda-Can Galan forma part de la RUTA DELS 4 REFUGIS DE LA TRAMUNTANA, que uneix els 4 refugis del CEE, del mar a la muntanya: Coll de Banyuls, la barraca del Forn de Calç, les Salines i Bassegoda-Can Galan.

34 CAN NOU DE BASSEGODA

Can Nou de Bassegoda és una obra del municipi d'Albanyà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Can Nou fou una de les cases més grans i més importants del veïnat de Bassegoda. Actualment és l'única que està habitada permanentment. És una àmplia masia de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos, amb la porta central d'accés feta de carreus molt ben tallats i obertures de ventilació menudes. La planta-habitatge s'organitza a partir de la sala de convit a la qual s'obren la porta d'accés a la cuina i a les nombroses cambres; a la façana principal s'obre una gran arcada de mig punt i petits balcons, mentre que a les laterals les obertures són quasi inexistents. El pis superior era destinat a golfes i va disposar d'una gran arcada de mig punt avui cegada. El mas està voltat de cabanes i petites pallisses molt senzilles, amb teulats a un sol vessant. Can Nou fou bastit amb pedra menuda del país, poc treballada, llevat dels bons carreus cantoners.

35 Girar a la dreta cap a Sant Martí de Corsavell

36 Marca groga

37 SANT MARTÍ DE CORSAVELL

Sant Martí de Corsavell és una església romànica al veïnat disseminat de Corsavella l'oest del Puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, protegit com a bé cultural d'interès local. Pocs metres avall d'aquest edifici hi ha la Torre de Corsavell. Arquitectura L'edifici, bastit durant el segle XII, es caracteritza per estar constituït per una sola nau, de la que destaca la façana de ponent, coronada per una espadanya de doble obertura. L'aparell dels murs és d'opus quadratum de carreus de pedra escairats lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars. L'absis és semicircular, és a llevant i fou sobrealçat en algun moment posterior. Encara es pot apreciar la cornisa i llosa de la vella coberta. A les façanes nord i sud hi ha un fris senzill i una cornisa, a migdia, una finestra i, a l'interior, una cornisa corre els murs. La volta de la nau és de canó apuntada mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera, i s'obre a la nau mitjançant un gran arc triomfal bastit amb carreus de pedra. Està alçat respecte al nivell de circulació de la nau i presenta tota la conca absidal decorada amb pintures murals. Una cornisa motllurada recorre els murs laterals de la nau, en el punt on es recolza la volta. Adossat també a aquests murs hi ha un banc corregut de pedra. El temple s'il•lumina mitjançant dues finestres de mig punt i doble esqueixada obertes al mur de migdia de la nau. A l'absis, en el mateix costat meridional, hi ha una altra finestra més simple. El paviment interior del temple és bastit en pedra ben desbastada. Un element que destaca és la seva interessant façana. Sobresurt la porta d'accés amb guardapols sobresortit i tres arcs en gradació, un fris que s'estén de nord a sud i un finestral molt interessant de dos arcs en gradació protegits també per guardapols. Damunt seu hi ha una cornisa motllurada que divideix el parament en dues parts. Consta d'un altre fris superior en forma d'angle còncau i el campanar d'espadanya de doble obertura. Història L'indret, del qual es tenen notícies documentals des de la darreria del segle IX, fou colonitzat per monjos benedictins provinents del cenobi de Santa Maria d'Arles. Cal dir que ja se citava l'existència de l'"Ecclesiam de Curcavelo", l'any 1019, quan s'efectuà la seva cessió a la Canònica de Girona. Més tard, l'any 1171, s'esmentà com a "Sancti Martini de Curchavello", mentre que, en la segona meitat del segle XIV, se l'anomena "Sancti Martini de Cursavello". Al perdre la seva independència va passar a dependre de Sant Andreu de Llirona. L'ermita té uns Goigs dedicats, amb lletra d'Enric Balaguer i música d'Àngel Colomer.

38 COLL DE LA TEIA

Fi de la Ruta