(100 CIMS) L'Avenc + Rocallarga + Bauma de Cortils + Collet de Rajols + Tombes Antropomòrfiques + El Bosc de Ribera + L'Avenc

Aparcament

Mas Rural l'Avenc

El Casal de l'Avenc, l’edifici original i bloc central del conjunt arquitectònic actual, és un exemple notable del gòtic rural català i un Bé cultural d’interès nacional, un BCIN. És una mostra d’història viva. Segons Artur Osona, un eminent excursionista del segle xix, l’Avenc primitiu data del segle xiii i la part nova del 1559, suposadament construïda per picapedrers gascons. Algunes de les portes són adovellades, d’altres, a la sala gotico-renaixentista, són esculpides, i les finestres de la façana tenen llindes cisellades. El casal va ser habitat fins a mitjans del segle xx, moment en el que només es feia servir per aixopluc de bestiar. El 1997, després de quasi 50 anys d’abandó, es va comprar amb la voluntat de restaurar-lo i trobar-li un nou ús. Al 1999 es va realitzar un aixecament de plànols exhaustiu a càrrec de les actuals arquitectes tècniques, Laura del Río i Neus Taribó, seguit d’un estudi arqueològic fet per la Generalitat de Catalunya. Un Pla Especial tramitat entre el 2002 i 2006, va permetre dotar el conjunt d’una infraestructura turística i cultural, les obres de la qual varen finalitzar el març del 2013. A finals del 2007, es va fer una compra conjunta amb l'Obra Social de Catalunya Caixa de 300 hectàrees al voltant, que actualment es cogestionen amb l’objectiu de protegir i millorar el territori. El Casal de l'Avenc és actualment l’habitatge familiar dels Abey-Parris i, en el seu conjunt, un aparthotel on poder gaudir del benestar rural.

Rocallarga

Cim: Rocallarga 1186 metres

Bauma de Cortils

Aquesta bauma la trobem sota una enorme penya, de forma plana. Al costat de la seva entrada trobem un faig de grans dimensions ''faig de Cortils''.

Pas Porta

Aquest punt podem veure el poble de Rupit.

Collet de Rajols

Tombes antropomòrfiques

Les tombes d’origen medieval de l’Avenc, situades a prop del Collet de Rajols (també dites del Pla de les Fosses) i dels Bassis a prop de Rupit, són els únics testimonis d’enterraments oberts a la roca viva que es coneixen al Collsacabra. Aquest tipus de sepultures excavades a la roca, també conegudes com a Olerdolanes, no són úniques a Osona, ja que també coneixem les de l’Esquerda a prop de Roda de Ter o Savassona però si que són les més isolades i originals. Es creu que podrien datar del segle X en ple poder comtal i dels inicis de Catalunya. La diferència principal entre els dos indrets, és que als Bassis hi ha dos tombes i aquestes es troben en un vessant més feréstec de la muntanya, mentre que les tres tombes existents a prop del Collet de Rajols estan situades en una paratge més planer enmig de la boscúria. Això sí, les dues tenen en comú que estan en indrets ben rocosos, emplaçades vora esglésies, majoritàriament estan orientades de sud a nord -llevat una tomba de l’Avenc que és situada d’est a o oest- i totes sembla ser que corresponen a individus adults. Però, no podem pas provar que el buidatge de la roca per als enterraments estigués relacionat totalment amb la presència de les esglésies properes de Sant Joan Fàbregues per a la dels Bassis o l’ermita de Sant Corneli per a les tombes del Collet de Rajols. Les primeres documentacions que trobem escrites del Collsacabra són del segle X (església de Pruit) per tant tot és molt just i especulatiu per encabir-ho tot en el mateix sac.

Fageda

En aquest punt trobem una petita, però bonica fageda just al costat de les tombes.

El Bosc de Ribera