100 CIMS PENYA DEL PAPIOL-Esglèsia de St.Pere-Font del Cuscó-Torre de l'Arboçar de Baix-Penya del Papiol-(IBP-47-HKG)

Aparcament

Inici i final de la ruta

Església de Sant Pere de Molanta

ESGLÈSIA DE SANT PERE DE MOLANTA L'Església de Sant Pere Molanta és una església del municipi d'Olèrdola (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.. L'església de Sant Pere apareix documentada ja des del 991 (dotació de Sant Miquel d'Olèrdola). Va ser totalment reconstruïda l'any 1744. Descripció L'església parroquial de Sant Pere Molanta està situada a la barriada de Cal Sadurní, propera al nucli urbà de Sant Pere Molanta. És una església de tres naus amb capçalera rectangular. La volta de la nau central és de canó seguit amb llunetes, i les de les naus laterals són d'aresta. Hi ha arcs de mig punt sobre pilars, que separen les naus. La façana, d'estil barroc popular, té una gran simplicitat compositiva, amb coronament ondulat i el campanar sobre una nau lateral, de planta quadrada i coberta de pavelló. Hi ha sepulcres antropomorfs.

Aula de la Vinya i el Vi

Intersecció

Seguir cami rural a la dreta

Intersecció

Seguir a la dreta senyal

Intersecció

Seguir a la dreta

Intersecció

Seguir a l'esquerra

Intersecció

Seguir a la dreta

Can Suriol de Baix

CAN SURIOL DE BAIX Edifici de dues plantes, planta baixa i primer pis. Destaquen les petites finestres (algunes d'elles tapades) en forma d'arc de mig punt situades a l'esquerra de la façana, que formaven part d'un terrat, que desprès esdevingué un colomar. Esta format per tres edificis agrícoles, un d'ells annexat (cubs i premsa) i dos separats (pallissa i corrals). La parcel•la on s'ubica la masia és d'aproximadament 1 hectàrea. Comarca: Alt Penedès Lloc/Adreça: Pel camí de la font del Cuscó Emplaçament: A uns 200 m de Cal Rei Sec pel camí de la font del Cuscó Coordenades: Latitud: 41.34682 Longitud: 1.75143 UTM Est (X): 395545 UTM Nord (Y): 4578010 Àmbit: Patrimoni immoble Tipologia: Edifici Estil / època: Modern Popular: Segle XVIII Estat de conservació: Bo Protecció: Legal Accés: Fàcil Ús actual: Residencial Titularitat: Privada

Intersecció

Seguir recta a la dreta

Intersecció

Seguir a la dreta

Font del Cuscó

FONT DEL CUSCÓ La Font del Cuscó és un dels elements de patrimoni natural, i també històric, més estimats pels habitants de Sant Cugat Sesgarrigues. De fet és aquí on hi ha documentats els primers assentaments humans del terme. Es tracta d’una font amb forma de cova que s’obre directament a la pedra en una cinglera natural. La font, està arranjada amb materials moderns, enmig de la paret hi ha el broc per on raja l’aigua. L’aigua cau directament a terra i a través d’un canal petit va a parar a un segon nivell, on hi ha una pila feta de maons que la recull. La zona on s’ubica la font està situada justament a la vessant de la muntanya que rep el mateix nom. Destaquen un conjunt de plataners i la panoràmica de part de la plana del Penedès que s’aprecia des d’allà. També és interessant des del punt de vista natural el camí que arriba a la font, que deixa enrere el paisatge de vinyes de la plana, per endinsar-se en el bosc

Intersecció

Pujar corriol a la dreta

Foto

Vistes de Montserrat

Intersecció

Seguir camí a la dreta

A la memòria d'Isacc

Intersecció

Camí a la dreta

Forn de Calç

Intersecció

Seguir carretera a la dreta, asfaltada

Intersecció

Seguir a l'esquerra

Església de Santa Anna

ESGLÈSIA DE SANTA ANNA Construïda entre els anys 1952 i 1954 en un estil popular inspirat en el romànic català. És sufragània de la parròquia de Sant Pere Molanta. Té una sola nau capçada amb absis semicircular, i una capella lateral. A la façana principal hi un petit campanar d'espadanya. Va ser projectada per Manuel Puig Jané, arquitecte municipal de l'Hospitalet de Llobregat, potser per això recorda força la capella romànica de Santa Eulàlia de Provençana. L'advocació actual és la de Santa Anna, tot i que quan es va inaugurar es va dedicar a la Mare de Déu de Montserrat.

Intersecció

Seguir camí a l'esquerra cimentat

Torre de l'Arboçar de Baix

TORRE DE L’ARBOÇAR DE BAIX La Torre de l'Arboçar és un edifici del veïnat de l'Arboçar de Baix del municipi d'Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Està situat a l'esquerra del torrent de l'Arboçar, a la conca de la riera de Ribes, al sud-oest del terme d'Avinyonet i a prop d'Olèrdola. La torre resta parcialment adossada a una construcció nova. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Descripció: La torre de l'Arboçar de Baix s'alça dintre del nucli del mateix nom, al costat de diverses edificacions que presenten vestigis medievals. Té planta circular i mur fet de pedra irregular disposats en fileres horitzontals. Les obertures, força malmeses, han experimentat modificacions al llarg del temps. La torre, en origen exempta, té planta circular, un diàmetre interior de 220 cm i el gruix del mur és de 170 cm. La seva alçària fa uns 13 m i l'acabament és de cúpula. A sis metres d'alçada, el mur perd gruix i en aquesta mida es troba una porta orientada cap a l'oest. Aquesta porta és coronada per una llinda de pedra monolítica, i sobre d'aquesta hi ha un arc de mig punt, format per tretze dovelles, que té la funció de fer d'arc de descàrrega. En general el paredat és de pedra poc treballada, de mida mitjana (uns 20 cm d'alt per 30 cm de llarg). En algun lloc l'aparell constructiu recorda un «opus spicatum» mal fet. Es tracta d'una torre de defensa que potser anés acompanyada en origen d'un recinte més ampli. Era una de les fortificacions properes a l'«oppidum» d'Olèrdola, probablement destinada a defensar un lloc de poblament. Des del punt de vista constructiu, la torre es pot relacionar amb la del castell de Ribes (Garraf) o amb altres torres fetes al final del segle X o a l'inici del segle xi. Per les característiques de la porta i pel tipus d'aparell constructiu, es pot datar aquesta construcció cap a l'any 1000. Història: Tot i que no es disposa de documentació que ho confirmi, sembla factible situar l'origen d'aquesta torre de defensa en època medieval. Altres fonts indiquen que el primer document que esmenta aquest indret cal situar-lo entre el 1035 i el 1056 i correspon a l'establiment de la quadra d'arboçar efectuar per Ramon Berenguer Icomte de Barcelona a favor de Ferriol i Bonadona. La quadra afrontava a orient amb les Gunyoles, a ponent amb l'alou de Fontallada, a migdia amb Viladellops i al nord amb Ferran. La quadra es troba al comtat de Barcelona, en el terme del castell d'Olèrdola. L'any 1056 s'esmenta al Cartulari de Poblet la «Quadra de Arbozar». El 1119 la torre és propietat del Comte de Foixà.

Intersecció

Agafar corriol marques grogues

Intersecció

Seguir a l'esquerra marques

Intersecció

Travessar carretera i seguir recta

Intersecció

Seguir a l'esquerra

Intersecció

Seguir a l'esquerra

Intersecció

Seguir cami a la dreta amunt

Forn de Calç transformat

Penya del Papiol

PENYA DEL PAPIOL La Penya del Papiol és una muntanya de 381 metres que es troba al municipi d'Olèrdola, a la comarca catalana de l'Alt Penedès. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 279129001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Foto

Vistes de la Penya del Papiol, de baixada

Intersecció

Seguir cami a l'esquerra

Intersecció

Seguir pista a la dreta

Monument Joan Raventós

Necropolis de Sant Pere de Molanta

NECRÒPOLIS DE SANT PERE DE MOLANTA L'any 1966, amb motiu d'unes obres realitzades en el recinte del costat de l'església, es localitzaren els dos sarcòfags descrits i abundants restes humanes. L'excavació d'un d'ells (a càrrec del Sr. Pere Sadurní) proporcionà restes de varis inhumats (diferents cranis). Es creu que és una necròpolis medieval, la qual hauria perdurat com a cementiri fins l'època moderna (en aquest sentit cal remarcar la reutilització d'un dels sarcòfags com a ossari). Per la tipologia dels sarcòfags els sarcòfags es poden datar entre els segles X i XII. Sarcòfag 1: Cos de pedra calcària de planta rectangular buidat interiorment en forma antropomorfa. Les seves mesures màximes són: 2,6 m de llargada x 0,60 m d'amplada x 0,42 d'alçada. Té una llosa de coberta (trencada en dues meitats) de mides 1,44 m x 0,68 m x 0,12. Aquesta llosa té uns rebaixos als extrems i part dels lateral, d'encaix. L'extrem inferior del sarcòfag és trencat. El Sarcòfag 2 està buidat en forma de banyera, de planta rectangular i també de pedra calcària. Les seves mesures són: 2,35 m de llargada x 0,80 m d'amplada x 0,43 d'alçada. Els extrems del sarcòfag estan malmesos. Té una llosa de coberta trencada, el fragment té unes dimensions de 1,20 m x 0,75 m. Observacions: Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. Actualment, els sarcòfags i les corresponents lloses de coberta es conserven en la Placeta del Padró, a l'aire lliure. Comarca: Alt Penedès Lloc/Adreça: Al costat de la façana meridional de l'església de Sant Pere Molanta (barri de Cal Sadurní). Emplaçament Per la carretera BV-2415, a l'alçada de la barriada de Cal Sadurní, a uns 600 metres de Sant Pere Coordenades: Latitud: 41.342077455497 Longitud: 1.7439851997299 UTM Est (X): 394915 UTM Nord (Y): 4577493 Número de fitxa 08145-79 Àmbit: Patrimoni immoble Tipologia Jaciment arqueològic Estil / època: Medieval Romànic Segle X-XII Estat de conservació Dolent Notes de conservació: El jaciment està destruït en la seva totalitat. Protecció Inexistent Accés Fàcil Ús actual: Altres Titularitat Privada accessible