100 CIMS PUIG CASTELLAR St.Onofre-Poblat Iberic-Puig Castellar-Cova d'en Genís-St.Climent-Monest.St. Jeroni Murtra (IBP-36-HKG)

01 Inici Ruta

Aparcament de Sant Jeroni de la Murtra

02 Agafar corriol a la dreta

03 Seguir a l'esquerra

04 ERMITA DE SANT ONOFRE

ERMITA DE SANT ONOFRE L'ermita de Sant Onofre és un petit oratori situat al barri badaloní de Canyet construït l'any 1498 pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra al serrat de les Ermites, al capdamunt del turó de Sant Onofre (269 m.), entre el torrent de la Font Santa i el Coll de les Ermites. S'hi pot arribar pel camí que surt del Coll de Vallençana o el que passa pel Coll de Puig Castellar, des de Santa Coloma de Gramenet. La seva construcció va ser motivada per la necessitat de tenir un espai pels monjos del monestir de Sant Jeroni per tal de retirar-se, contemplar, orar i fer penitència en solitud. De fet l’orde dels monjos jerònims combinava la vida cenobítica amb la vida eremítica. Era costum que el dia 3 de maig, festa de la Santa Creu, la comunitat dels monjos hi pugés en processó i des d’allà beneïen el terme de Badalona. Té certs caràcters del gòtic tardà, el qual el podem veure representat en la finestra de mig punt ornamentada, les voltes i les fines nervadures interiors. La planta és rectangular, amb absis recte i coberta de dues aigües. El portal és adovellat, de punt rodó fet amb dovelles de granit, el qual s'accedeix per uns graons semicirculars.

05 Girar a l'esquerra

06 Deixar asfalt continua per camí

07 Seguir a la dreta

08 Seguir recta amunt

09 Agafar corriol a l'esquerra cap a Puig Castellar

10 Girar a l'esquerra

11 Seguir a la dreta

12 POBLAT IBÈRIC DE PUIG CASTELLAR

POBLAT IBERIC DE PUIG CASTELLAR El poblat ibèric del Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle VI aC i fou abandonat entre els segles III i II aC. Se'n pot destacar la part vella, a solell, i la part nova, a l'obaga. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona. Actualment, el poblat del Puig Castellar és visitable i s'hi poden fer visites guiades. Estructura El traçat urbanístic segueix una estructura el•líptica, amb tres carrers longitudinals amb més de trenta cases. Aquesta estructura fa pensar que hi podria haver viscut una població de poc més de tres-cents habitants. Es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia i, en segon terme, a la metal•lúrgia i el tèxtil. No totes les cases eren a la mateixa alçada dins del poblat; com més amunt es troba un habitatge, més importància tenien els seus habitants en la societat de la tribu ibera. Per això també es creu que la zona més elevada del poblat era la destinada als edificis més importants. Té una extensió d'aproximadament 5.000 m². Reconstrucció d'un dels habitatges Descobriment i excavacions El Puig Castellar va ser descobert entre els anys 1904 i 1905 per Ferran Sagarra i de Siscar, un il•lustre habitant de Santa Coloma de Gramenet que era propietari de les terres on es troba el poblat. El 1917 Ferran Sagarra va donar els terrenys a l'Institut d'Estudis Catalans, i aquests, de 1922 a 1925, es dedicaren a excavar a la zona nord del poblat. Plafó informatiu L'any 1954 el Centre Excursionista del Puig Castellar va començar a fer diverses campanyes d'excavació i no es va acabar d'excavar el poblat sencer fins al 1958. Durant aquestes excavacions es van fer tres troballes molt importants: un capfoguer ibèric de ferro, un cap de terracota de la deessa de la fecunditat Tanit i un crani enclavat, segons sembla derivat de la tradició cèltica de conservar així el cap dels enemics vençuts. Aquestes troballes es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona i al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. En l'actualitat, el jaciment arqueològic es pot visitar de manera lliure i gratuïta. S'hi troben plafons explicatius que faciliten la comprensió de la visita, al llarg de la qual, entre altres coses, es pot veure la reconstrucció d'una casa amb un molí a l'interior.

13 Sant Bernat

14 PUIG CASTELLAR

PUIG CASTELLAR El Puig Castellar, també conegut com a turó del Pollo, que deriva de 'polló', és una muntanya de 302 metres que es troba entre els municipis de Santa Coloma de Gramenet, a la comarca del Barcelonès i de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental. Aquest turó servia de punt de referència als pescadors badalonins. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i el jaciment del Poblat Ibèric del Puig Castellar. Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

15 Girar a la dreta avall

16 Corriol a l'esquerra

17 Girar a l'esquerra

18 Seguir a la dreta

19 COVA D'EN GENÍS

COVA D’EN GENÍS La Cova d'en Genís, també coneguda com el cau d'en Genís, és un jaciment que es troba al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Està situat al parc de la Serralada de Marina, al vessant sud-oest del turó del Pollo, a prop de l'ermita de Sant Climent i a 500 metres del jaciment arqueològic del Puig Castellar. El jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1955 per Genís Ibáñez, el qual va donar nom a la troballa i va ser excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar. D'aquestes excavacions van treure una tíbia humana, que es va fer desfer, i dos vasos de ceràmica que devien formar part de l'aixovar funerari. És un sepulcre de l'edat del bronze constituït per un gran bloc de granit que descansa sobre uns altres blocs més petits i forma una cavitat interior de 3 metres d'ample per 2,50 metres d'alt.

20 Seguir a la dreta

21 Seguir pista a la dreta

22 Cami a l'esquerra

23 ERMITA DE SANT CLIMENT

ERMITA DE SANT CLIMENT L'Ermita de Sant Climent és una església de Badalona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha un petita obertura rectangular quasi d'espitllera. L'acabament de la façana és en forma de frontó rodó amb els extrems rectes amb conjuminació de la recta i la corba. Al bell mig, i de fàbrica de maó vist, hi ha un cos que segueix la tipologia superior de la façana per a la ubicació de la campana. El parament de l'ermita és de pedres sense treballar ben disposades fins a omplir tot l'espai del mur, fins i tot utilitzant l'ús del reble. Història Capella situada entre els termes de Montcada, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Edificada l'any 1673 en virtut d'un acord pres anys enrere per la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. És dedicada a Sant Climent, advocat de l'aigua. En aquelles èpoques mancava l'aigua a Sant Jeroni, Santa Coloma, Vallensana i Reixac. Durant alguns anys s'hi celebrava una processó.

24 Seguir recta avall

25 Seguir pista a l'esquerra

26 FONT DEL LLEÓ

27 MONESTIR DE SANT JERONI DE LA MURTRA

MONESTIR DE SANT JERONI DE LA MURTRA El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de Betlem, és un antic cenobi de l'orde dels jerònims situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet del municipi de Badalona (Barcelonès). El monestir va ser fundat el 1416 i va rebre durant anys el patronatge dels darrers Trastàmares i els primers Àustries. Construït principalment en estil gòtic, el monestir va ser edificat en diverses èpoques; en destaca el claustre com a part més monumental. Va servir en la seva funció original fins a l'any 1835, any en què és exclaustrat, desamortitzat, incendiat, destruït parcialment i, posteriorment, venut. Passarà per diverses mans, que hi realitzaran algunes reformes i restauracions fins a arribar a les mans de Francesca Güell, que hi instal•larà l'Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell, que actualment continua funcionant. El monestir, les seves dependències i entorns més immediats, va ser declarat monument històric-artístic d'interès nacional l'any 1975 per petició de l'Ajuntament de Badalona al govern de l'Estat. Posteriorment, el 4 de març de 2014 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys, com tota la vall de Poià o de Betlem, on s'inclouen també, per exemple, les ermites de Sant Climent i de Sant Onofre, l'antiga ermita de la Miranda o l'aqüeducte de Dosrius. Està format per un conjunt monumental d'edificis d'estil gòtic tardà, inscrits en un espai rectangular formant un espai clos. Realitzats majoritàriament durant els segles XV i XVI, està compost de dues parts ben diferenciades: una a la part sud-oest, entorn el gran claustre gòtic i l'altra a la part est, que comprèn les restes de l'església, els antics cellers, l'Obra Nova i una casa entorn d'un gran pati central. Claustre Angle del Claustre És la part més conservada i monumental del conjunt. Va ser construït amb pedra de Montjuïc, a excepció de la primera ala, realitzada amb mamposteria. De forma gairebé quadrada, té una planta gairebé quadrada de 28,38 per 27,70 m. Està compost per dos pisos o galeries, l'inferior, construït al segle XV en estil gòtic, format per set trams de volta d'ogiva entre contraforts. A cada tram corresponen dos arcs separats per esveltes columnes cilíndriques de pedra nummulítica de Girona, amb capitells i bases poligonals sense decoració escultòrica, que només és present a les mènsules i a les claus de volta. El pis superior del claustre té quinze arcs rebaixats per galeria, sostinguts per columnes de secció quadrilobulada. Va ser construït en diverses fases, bé que va ser beneït el 6 de setembre de 1457 per fra Reginald de Roan, va tenir activitat constructiva també a finals del segle XV; el 1478 es contracta el mestre d'obres Jaime Alfonso de Baena. S'afirma que possiblement l'activitat va continuar durant tota la història de la comunitat monàstica. Actualment, té senceres tres de les seves ales, d'uns 28 m de llargada, la quarta va perdre's en l'incendi de 1835. Al mig del claustre hi ha el Hortus Conclusus, on es troba un brollador en forma d'estrella vuitavada fet el 1502, ornat de caps de lleó, que és una rosa dels vents orientada cap al nord (hi ha una N pintada a l'ampit del claustre alt), un pou, construït entre 1469-1472, i un arbust de murtra, originari de Terra Santa, que va donar nom al monestir. Estances Monacals Les sales adjacents al claustre són el refetor, on els monjos realitzaven els àpats i la cuina, entre aquestes dues hi ha el refetoret, lloc reservat per als àpats dels convidats. En el pis superior hi ha els antics dormitoris amb arcs diafragma i embigat, en part refet modernament, no sempre respectant l'estructura original. Altres dependències són la sala capitular, el celler i el safareig. Refetor El refetor. Actualment la sala s'utilitza com església. Es va començar a construir gràcies a Joan II el 1472, i va ser finalitzat entre 1473-1476. És una sala de 20 m de llargada realitzada en estil gòtic coberta amb tres voltes ogivals; en les claus de volta encara es pot veure l'escut d'armes del monarca amb la inscripció Rex Joanes me fecit, en la central hi està representat sant Jeroni. Entre 1475 i 1478 les seves parets es van cobrir de fusta. A finals del segle XV, es va construir un vitrall, però va ser tapiat pel perill de trencament i possible entrada de gent per l'obertura, deguda la seva posició baixa respecte a terra. Cuina De planta rectangular, fa 25 x 7 m, coberta amb quatre arcs de mig punt. Té dues entrades, una pel claustre i l'altra amb el refetor, a través de l'anomenat refetoret. Cinc finestrals donaven llum a l'estança, i les parets estaven cobertes amb rajoles cartabó verdes i blanques. Dels seus elements interns, té tres piques circulars fetes en pedra de 57 cm de diàmetre i una pica octogonal de 70 cm d'amplada. El foc se situava a la paret llindant amb el claustre, prop de la porta. Torre Vista de la Torre És un altre element monumental del conjunt, va ser construïda entre 1592 i 1597, per tal de defendre's o prevenir dels atacs de pirates que atacaven la costa catalana ocasionalment. Està situada en un dels angles del monestir i té forma quadrada o de defensa, de grans murs, amb una estança mirador a la part superior. L'any 1604 es va construir un pont de fusta que unia la torre i una escala de caragol des del seu paviment fins a la primera sala, que era la cel•la del prior. Antigament tenia el seu mirador cobert per una aguda teulada piramidal, que va ser realitzada el 1679, i es va enfonsar a començaments del segle XIX. Església Vista del que resta de l'església, amb l'absis al fons. És d'estructura gòtica, però d'estil decadent, ben orientada, que va quedar conformada per una nau única de 24,50 x 6,41 m. La construcció va iniciar-se probablement vers 1455 i es va reformar al segle XVI, en llargada, car les capelles impedien fer-ho en amplada. El 1535 finalitza l'ampliació i el 1531 es parla de la construcció de les finestres. El 15 de febrer de 1687 es va pavimentar el presbiteri i el cos de l'església amb rajoles de València. Comptava originalment amb sis capelles: a la banda de l'epístola estan la de la Mare de Déu del Roser, de la Concepció i la dels Dolors; on hi havia l'orgue hi ha la de Sant Miquel i la de Sant Bernat; al costat de l'evangeli hi havia la del Sant Crist, aquesta part, inclosa la gran capella que havia estat la del Sant Crist, transversal a l'església, són les parts més arruïnades de l'obra. Dita capella va ser feta el 1455 pel mestre Pellicer, i estava ornamentada amb pintures de Lluís Dalmau. En resten un mur lateral amb les seves capelles i l'absis, de forma poligonal, de cinc cares, al fons. El seu estat actual es deu a l'atac i l'incendi que va patir el monestir l'any 1835, que va provocar l'enfonsament gairebé total de l'església. El campanar, de mala construcció i actualment decadent, es va fer entre el 1532 i el 1535, obra de Tomàs Berça. Posteriorment, se li va afegir un rellotge.

28 Fi de la Ruta

Aparcament de Sant Jeroni de la Murtra