100- CIMS Puig de la Caritat
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 5.36 mi
- Elevation gain
- 774 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 774 ft
- Max elevation
- 3,309 ft
- TrailRank
-
70
4.9
- Min elevation
- 2,596 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 2 hours 45 minutes
- Coordinates
- 445
- Uploaded
- November 29, 2016
- Recorded
- November 2016
near l'Estany, Catalunya (España)
Viewed 3458 times, downloaded 168 times
Trail photos
Itinerary description
Arrecerat pel puig de la Caritat, a tocar de l’estanyol, es va construir l'any 990 una esglesiola dedicada a Santa Maria. Però no fou fins a l’any 1080 quan es fundà el priorat de Santa Maria de l’Estany.
Aquí serà on començarem la passejada per aquest racó del Moianès i aprofitarem per pujar al Puig de la Caritat. Sortirem del costat de l'església d'estil romànic tardà del segle XII, és de planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga, creuada per un transsepte i acabada amb tres absis. El claustre, ubicat a la part meridional del monestir, es va construir entre mitjan i finals del segle XII i és l'element més atractiu del monestir,
En arribar a la carretera C-59 trencarem pel carrer del Padró que puja cap al cementiri, d'aquí surt una pista que ens porta pel Pla de la Crosa i d'on surt un corriol que rodejant el turó ens fa pujar al cim per la cara nord.
El Puig de la Caritat és un cim de 1010 metres coronat per una creu, un punt geodèsic i una senyera. Se l’anomena el Puig de la Caritat perquè a peus del turó és troba l'ermita de Sant Pere on es donava una caritat de pa cuit als pobres per la diada de l’exaltació de la Santa Creu; el dia 3 de maig de cada any, rememorant la protecció durant l’any 1481 d’una plaga de llagosta.
Començarem a baixar per l'altre costat fins al Coll de la Crosa on hi ha les runes de l’ermita de Sant Pere del coll de la Crosa que va ser erigida entorn el 1485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, cambrer i hospitaler del monestir de Santa Maria de l’Estany entre 1480 i 1490.
En el coll de la Crosa seguirem a ponent pels Camins del Bisbe Abat Oliba o GR-151, una ruta d'art romànic de 241 kilòmetres que uneix las comarques del Bages, Moianès , Osona i del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba.
El camí va planejant entre boscos de roures pel costat de migdia del serrat dels Lliris fins arribar al coll del Torn. Aquí deixarem el gran recorregut i ens desviarem per un camí que ens farà canviar de vessant. A la cara nord de la serra el bosc canvia totalment ara dominen els pins roigs amb algun que altre grèvol. El camí sempre planer ens apropa al mas Castell, un mas ja documentat a l'any 1142.
El camí ara acompanyat per una tanca metàl•lica ens baixa fins la carretera just al kilòmetre 48. Travessem la carretera i ens fiquem per un corriol poc definit i acabem passant finalment pel voral del camp fins arribar al polígon industrial. Una altra opció és seguir per la carretera fins trobar l'entrada al polígon. Travessem les poques naus i el camí ens condueix a la font Grossa a peus del Molí del Grau amb referències de l'any 1760, se'l coneixia també com el Molí dels Frares perquè durant una època el mas Grau, del qual formava part el molí, era propietat del monestir de l'Estany.
Entrem altre cop a l'estany pel Pontarró situat en el traçat de l'antic camí que comunicava el Monestir de l'Estany amb la població de Vic. L'any 1668 s'erigí un monument memorial conegut com El Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de Barcelona,
Entre 1734 i 1737 es cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany.
La mina feta de pedra seca és una obra d’enginyeria del segle XVIII. construïda al llarg de tres anys 1734 i 1737 i té una llargada de 425 metres. Els primers intents de dessecar l’estany daten del segle XIV, amb tot un traçat de canals i recs a l’aire lliure. L’any 1554, l’abat Carles de Cardona va manar eixamplar i enfondir alguns d’aquests recs existents, però no s’arriba a dessecar l’estany. No serà fins al segle XVIII, gràcies al pendent de la construcció de la mina de pedra seca, que s’aconsegueix.
Només ens caldrà travessar la carretera C-59 i enfilar el carrer que ens porta directament al punt on de bon matí hem començat la caminada.
Aquí serà on començarem la passejada per aquest racó del Moianès i aprofitarem per pujar al Puig de la Caritat. Sortirem del costat de l'església d'estil romànic tardà del segle XII, és de planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga, creuada per un transsepte i acabada amb tres absis. El claustre, ubicat a la part meridional del monestir, es va construir entre mitjan i finals del segle XII i és l'element més atractiu del monestir,
En arribar a la carretera C-59 trencarem pel carrer del Padró que puja cap al cementiri, d'aquí surt una pista que ens porta pel Pla de la Crosa i d'on surt un corriol que rodejant el turó ens fa pujar al cim per la cara nord.
El Puig de la Caritat és un cim de 1010 metres coronat per una creu, un punt geodèsic i una senyera. Se l’anomena el Puig de la Caritat perquè a peus del turó és troba l'ermita de Sant Pere on es donava una caritat de pa cuit als pobres per la diada de l’exaltació de la Santa Creu; el dia 3 de maig de cada any, rememorant la protecció durant l’any 1481 d’una plaga de llagosta.
Començarem a baixar per l'altre costat fins al Coll de la Crosa on hi ha les runes de l’ermita de Sant Pere del coll de la Crosa que va ser erigida entorn el 1485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, cambrer i hospitaler del monestir de Santa Maria de l’Estany entre 1480 i 1490.
En el coll de la Crosa seguirem a ponent pels Camins del Bisbe Abat Oliba o GR-151, una ruta d'art romànic de 241 kilòmetres que uneix las comarques del Bages, Moianès , Osona i del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba.
El camí va planejant entre boscos de roures pel costat de migdia del serrat dels Lliris fins arribar al coll del Torn. Aquí deixarem el gran recorregut i ens desviarem per un camí que ens farà canviar de vessant. A la cara nord de la serra el bosc canvia totalment ara dominen els pins roigs amb algun que altre grèvol. El camí sempre planer ens apropa al mas Castell, un mas ja documentat a l'any 1142.
El camí ara acompanyat per una tanca metàl•lica ens baixa fins la carretera just al kilòmetre 48. Travessem la carretera i ens fiquem per un corriol poc definit i acabem passant finalment pel voral del camp fins arribar al polígon industrial. Una altra opció és seguir per la carretera fins trobar l'entrada al polígon. Travessem les poques naus i el camí ens condueix a la font Grossa a peus del Molí del Grau amb referències de l'any 1760, se'l coneixia també com el Molí dels Frares perquè durant una època el mas Grau, del qual formava part el molí, era propietat del monestir de l'Estany.
Entrem altre cop a l'estany pel Pontarró situat en el traçat de l'antic camí que comunicava el Monestir de l'Estany amb la població de Vic. L'any 1668 s'erigí un monument memorial conegut com El Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de Barcelona,
Entre 1734 i 1737 es cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany.
La mina feta de pedra seca és una obra d’enginyeria del segle XVIII. construïda al llarg de tres anys 1734 i 1737 i té una llargada de 425 metres. Els primers intents de dessecar l’estany daten del segle XIV, amb tot un traçat de canals i recs a l’aire lliure. L’any 1554, l’abat Carles de Cardona va manar eixamplar i enfondir alguns d’aquests recs existents, però no s’arriba a dessecar l’estany. No serà fins al segle XVIII, gràcies al pendent de la construcció de la mina de pedra seca, que s’aconsegueix.
Només ens caldrà travessar la carretera C-59 i enfilar el carrer que ens porta directament al punt on de bon matí hem començat la caminada.
Waypoints
Waypoint
0 ft
Comments (14)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Agradable matinal, principalment per pistes, amb bones vistes des del Puig de la Caritat i magnífic final al Monestir de Santa Maria de l'Estany.
Gràcies pel track i les explicacions.
Si, bona matinal al cor del Moianes, amb bons paisatges i molta història.
Gràcies Andreu, comentaris com el teu animen a seguir preparant rutes.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Hoy hemos hecho esta ruta. Como teníamos intención de correr todo el trozo que pudièramos, la hemos hecho al revés a como indica el track, de manera que la subida al puig, bastante empinada, era al final. Todo el recorrido es super guapo, y las vistas muy buenas (Montseny, Mola, Montcau, Montserrat, Pirineo...). Muchísimas gracias por compartir!
Gràcies pel comentari fili8848
Un bon dia per caminar pel Moianès.
Salut i muntanya.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Bona ruta per a fer una matinal senzilla. Gràcies per haver compartit!
Gràcies Kelpi, aquests comentaris ajuden a seguir treballant.
Salut i un any ple de muntanya.
Una bona estirada de cames tot fent un 💯 cim
Moltes gràcies per compartir!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Molt interessant i ben explicada la ruta al Puig de la Caritat. Ens han agradat especialment, les vistes des del cim, la pista pel bosc i les descripcions del projecte de dessecament de l'estany.
Afegir també, que un cop travessada la carretera, el camí que passa entre la carretera i els camps està molt enverdissat i deixat. Nosaltres varem fer un troç i de seguida ja varem pujar a la carretera.
Gràcies per compartir les rutes.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta fàcil i agradable de fer
Gràcies pel track!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Gràcies per la ruta. Molt maca i fàcil
realizado en sentido inverso y sin pérdida 🙌🙌🙌
Hi ha un punt de la ruta que passa pel mig d’un camp però no hi ha camí, això és il·legal. No esta ben aclarat.