[100 CIMS] Puig de la Caritat des de l'Estany.

El puig de la Caritat és un cim modest situat a tocar de l'Estany, coronat per una creu de pedra des d'on es divisa una extensa panoràmica. Al Nord veiem des del Port del Comte fins al Canigó. A llevant el Montseny i els relleus del Moianès. Al Sud veiem Montserrat i el massís de Sant Llorenç amb l'inconfusible perfil de la Mola i el Montcau, mentre que cap a l'Oest s'albira el Montsec.
Al peu del cim destaca el poble de l'Estany i el pla on hi havia l'estany abans d'assecar-lo al segle XVI amb la construcció d'una mina.
En resum, una talaia on es poden identificar molt cims i indrets del territori.

INICI I APARCAMENT
La ruta comença a la plaça Major, al costat de la plaça del Monestir del poble de l'Estany.
Per arribar-hi, cal pendre la C-59. Des de l'entorn de Barcelona, és la carretera de Caldes de Montbui. Seguir-la en direcció nord fins a Moià i després de 7 km arribem a l'Estany.
Des de Vic o Manresa, agafar la C 25 o eix transversal i sortir a la sortida Moià/L'Estany. A 4 km trobareu el poble.
Es pot aparcar al costat del monestir o als carrers del poble.
El Bar Monestir és un bon punt de referència per iniciar i acabar la ruta. Àmplia terrassa i bon servei d'entrepans, esmorzar de forquilla i embotits del país.

ITINERARI
Sortim de la plaça pel carrer de Verdaguer fins a trobar la carretera, on un pal indicador ens diu la ruta i la direcció que cal prendre fins al Puig de la Caritat. Passem pel costat del cementiri i seguim pujant molt suaument per una pista que voreja els camps de conreu fins al WP06, on cal girar 180º en direcció Sud i amb una forta pujada, però curta, arribem al cim. Hem pujat poc més de 100 m.
Baixem del cim pel vessant Sud del turó fins al coll de Sant Pere, on hi ha les restes de l'ermita. Al costat hi ha bancs per seure i contemplar la vista, sobretot cap al Sud i i cap al poble de l'Estany, que és molt aprop.
Al coll, seguim per la pista en direcció Oest, indicat com el camí de Sant Jaume, que el seguirem fins al WP13, on girarem cap a la dreta per iniciar la reculada. Passem pel Mas El Castell i al cap de pocs metres arribem a la carretera, que la creuem.
En aquest punt, nosaltres hem seguit un camí per sota la carretera, però l'hem trobat molt enverdissat i deixat i, quan hem pogut, hem tornat a la carretera i hem caminat pel voral fins al WP18. Després de passar la petita zona industrial del poble, hem arribar a la cruïlla de la Font Grossa.
En arribar a la font, però, no hi hem pogut arribar. Un bosc d'ortigues de metre i mig d'alçada en ha barrat el pas i després d'ortigar-nos les cames unes quantes vegades, hem decidit recular i tornar-hi en una altra època menys ortigosa.
Reculant uns metres, hem tornat al camí principal i hem arribar al Pedró del Pontarró on es pot veure el final de la mina construïda al segle XVI per dessecar l'estany. La mina, que té més de 400 m, es pot visitar. A l'entorn, una sèrie de panells informatius ens explica amb detall els projectes i les obres que es van dur a terme en diferents fases del projecte.

Ja estem a l'entrada del poble i només ens queda arribar fins a la plaça Major on hi ha l'església, que la visitem, el Monestir, que el trobem tancat i el bar Monestir, que també el visitem, per fer la cervesa i el vermutet de comiat.

Una matinal curteta, fàcil i de bon fer per terres moianeses.