[100 cims] Puig de les Àligues - Salt del Molí - Coll de Manter - l'Hort de Getsemaní - La Balma de la Vila - Vidrà

Circular antihorària, que envolta la Vall del Rierol de Vila Vella, abans la Riera de Sant Bartomeu i els seus afluents, amb inici i final a Vidrà. A cavall entre el Ripollès i la Garrotxa i les seves monumentals fagedes.
Molt interessant ruta, llarga i amb pendent però increïblement gratificant. Es podria descriure ràpidament amb tres mots: boscos, cims i aigua. En són els protagonistes principals.
Sortim de Vidrà pel camí que baixa cap el Salt del Molí. és un sender fàcil que va baixant progressivament. Al sortir a un morro on per sobre travessa una MAT, la senyalització porta cap a l'esquerra (camí nou), però nosaltres seguim la ruta per la dreta, per on ens indica el recorregut triat.
Anem a sortir al mateix lloc, just abans de travessar el Pont de Salgueda de pedra, on el brogit de l'aigua ja ens anuncia el salt que hi ha més avall. Aquest tram és força concorregut, així que per pujar i baixar des de dalt fins a baix el salt, hem d'agafar tanda un parell de cops. Baixem pel costat de les edificacions antigues del Molí i pugem pel camí senyalitzat. En retornar al nivell anterior a la baixada que hem passat una cruïlla, ara la passem tot girant a la dreta i agafant el corriol que segueix pujant suaument.
Aquí ja no hi trobem gairebé ningú. És un camí que va vorejant la Serra de la Sentinella pel costat sud, travessant boscos frondosos d'alzines, faigs i roures principalment, humit primer i a mesura que anem girant cap a solana, més alzines. Passem pel Clot Gran que és una Fageda incipient i iniciem un tram de sender, entre el Clot Gran i La Salgueda que és un mas abandonat, en el que no hi ha passat ningú amb temps.
Hem d'obrir camí entre esbarzers, espinavesses i altres branques caigudes o creuades al camí. També passem o voregem alguns arbres caiguts
Amb tot alguns exemplars d'arbres ens sorprenen i en arribar a La Salgueda ens dona la benvinguda el què ens sembla que és un salze blanc florit.
Ara enfilem amunt cap a l'esquerra per sobre el mas per anar pujant amb més desnivell.
Passem per la Font dels Gossos que raja amb abundància i més endavant per un faig singular arrelat a la pedra del costat esquerra del camí i a uns 50 m arribem a un collet on hi ha el trencall del Curul, que no agafem i seguim recte. Ara més planejant travessem una altra fageda monumental que en du fins al Coll de la Coma, on hi ha l'Accés al Puig de les Àligues.
Enfilem cap a l'esquerra primer en pujada i planejant però en arribar a la base, s'enfila amb fort pendent. El darrer tram hem de grimpar un parell de metres per una roca que ofereix graons i subjeccions suficients per pujar i baixar amb seguretat. Unes passes més i arribem al cim, amb vistes espectaculars de 360º (Veiem la tartera del Pedraforca completament blanca, el Cadí, Ensija, el Compte, etc. Montserrat, El Montseny... Bassegoda...). El cim és estret però suficient per, si no fa fred ni vent, estar-hi una bona estona.
Nosaltres seguim ja que el recorregut és llarg i tornem a baixar fins el Coll de la Coma i reprenem la ruta cap a llevant i desseguida ens trobam amb una cruïlla que agafem malament, ja que un marge ens priva de veure que la teníem uns metres més endavant. Nosaltres enfilem abans i hem de travessat un tancat per sota i baixar per una fageda fins retrobar el camí. No ha estat gaire tros, uns 100 metres potser hem perdut 3 o 4 minuts. Ara som a un camí frondós també que va en direcció est - nord-est, amb el vessant esquerra que s'enfila cap a la Serra del Curull i a la dreta baixa cap a la Baga de la Boulella. Fem una parada per dinar damunt d'una gran pedra enmig del camí.
Seguim i girem més cap al nord, sempre planejant i comencem a passar colls: Primer el Coll de Joan, on canviem de vessant per uns instants, després el Collet de la Foradada, més endavant el Coll de Gallina, fins arribar a la Collada de Sant Bartomeu, on hi ha una cruïlla. Nosaltres creuem el coll de sud-oest a nord-est i ens enfilem de nou, ara sí canviant de vessant. Seguim principalment en fagedes impressionants i després de guanyar uns 100 m de desnivell de forma progressiva, ens trobem amb una pista més ampla que ens porta en pla i al final en pujada a la Font Tornadissa, un espai ampli i preciós on l'aigua brolla abundantment, i on es barregen les clarianes amb el bosc i el pendent. L'aigua és excel·lent. Sortim de pujada cap el prats dels Rasos del Manter i els voregem pel cotat de ponent més baix, fins el Coll del Manter, on hem de creuar una tanca amb cadena amb tanca en "T", que ens permet obrir i tancar. Ara seguim unes marques grogues. Davant tenim el Puig de Mirallles, que desistim de pujar i el voregem per la dreta, per un camí que descendeix lleugerament i ens aboca als Plans del Arços i les Cavorques. Uns prats on crien cavalls preciosos. Voregem la finca pel cató del Puig de Miralles al costat est, passant un parell de tanques. Pugem cap el Collet del Mig i tot seguit fins el Collet de Sant Tomàs on hi ha una porta de troncs verticals amb filferro espinós. Per obrir, desfalquem primer per sota la nansa de filferro del costat oposat a les frontisses i després per la nansa superior i alliberem la porta. Per tancar, a l'inrevés, primer fiquem el tronc per la nansa de dalt i després falquem el de baix per deixar-ho exactament igual com ho hem trobat.. Ara comencem a baixar per bosc d'alzina i roure, i fem una parada a la Font Fresca, que tot i brollar també, no ens hi atansem perquè queda aixecada. Seguim baixant fins la Bauma de Llevacaps i girem a l'esquerra amb pendent més pronunciat en passar pel Coll de la Rabassosa. Seguim baixant, ara més planejant, travessant camps i bosc, passant per Can Mic (en runes), Fins arribar a l'Hort de Getsemaní, una formació rocosa que forma com l'estructura d'un edifici però sense teulada, que a peu pla amb un hàbitat propi. És un lloc singular. Seguim baixant i en sortir a una pista fem un gir a l'esquerra per encarar-nos en direcció al poble. Just a sota nostra hi ha la Balma de la Vila, que hi accedim des de més avall, com si tornéssim sobre els nostres passos al revolt d'abans però pel fons del torrent. És impressionant, gran, llarga i profunda, això sí, d'alçada limitada. Tornem a sortir a la pista per la qual baixàvem i seguim avall fins passar el Collet de la Fenaiola on trobem una fita que ens marca un desviament cap avall a la dreta per un corriol que creua l'obaga de faigs del Torrent dels Rònecs. Seguim baixant amb més o menys pendent pel corriol fins anar a sortir al Rec del Rònecs on es pot travessar pel costat del gual passant per unes pedres. Desseguida però ens adonem que el camí està literalment pres per les vaques amb vedells petits i al ser cap al tard, tot i que encara es veu el sol, evitem qualsevol tipus de possible conflicte i reculem per fer la volta pel camí de l'esquerra que hi havia a la cruïlla que hem trobat just abans de baixar fins el rec i que ens permet passar fora del domini de les vaques i ens allarga uns 200 o 300 metres la ruta. Havent travessat el Rec més avall, la pista encimentada per la que discorrem guanya alçada i a una recta llarga ens trobem amb la ruta que havíem d'haver seguit i just a l'esquerra hi ha el desviament per un corriol amb un parell de portes que ens puja fins el poble al que sortim pel costat del camí de Santa Bàrbara, just al costat del gran roure monumental de la Creu de l'Arç. Seguim carrer avall fins anar a trobar la plaça i el cotxe.
HA estat, malgrat l'allargada i el desnivell (que finalment no s'han notat tant com pensàvem), un de les millors rutes que he fet per Catalunya.
Ruta Indispensable - Primavera o Tardor - Ofereix múltiples i diverses variants.
Altament recomanable.