100 cims: Puig d'en Jordà - Alt Empordà/Roselló

Deixem el cotxe al pàrquing del Monestir de Sant Quirze de Colera. També hi ha un restaurant que es diu El Corral de Sant Quirze (avui estava tancat).
Iniciem la ruta seguint el GR 11 per la pista. Veiem un sender que agafem pujant com a drecera de la pista i fa la pujada bastant directa. Tornem a la pista i continuem per arribar al Coll de Plaja. A partir d'aquest punt deixem la pista i continuem per la dreta abandonant definitivament el GR 11. Ens encarem en direcció al Puig de la Calma que el veiem davant de nosaltres. Aquest sender ens porta cap el interior del Paratge Natural d'interès Nacional de l'Albera. Passem a tocar del turó que es diu Puig Bonic. La pujada fins el Puig de la Calma es exigent , preciós i espectacular. Com altres cims que hi fet sembla inaccessible, però les marques grogues i algunes fites ens ajuden per arribar al cim. Al arribar al Puig de la Calma tenim vistes espectaculars al mar i a la muntanya, destacant la Torre de Madeloc i les petites poblacions costeres franceses com Cèrbere. També veiem el Puig d'en Jordà que es el nostre objectiu del dia. Baixem el Puig i seguim unes marques vermelles ens portaran fins el coll del Torn. Seguim i arribem a la fita fronterera nº 593 al coll del Torn per començar la pujada al Puig d'en Jordà. Les vistes son extraordinàries. Podem veure el Golf de Roses, el Canigó i les muntanyes de l'Alta Garrotxa. A tocar del cim anem per retornar al cim La Torre Petita. Baixem fins al coll de Teixò i arribem a una cabana que es diu de la Font Jordana. Està a mol bon estat. Seguim baixant i passem per el coll d'Esquerders. Ens desviem uns metres per visitar la Font Jordana, que raja un fil d'aigua. Hi ha baranes de fusta de protecció de la zona. Seguim baixant fins al coll de Pallerols a on continuarem baixant en forta pendent fins arribar de nou al Monestir passant per una barana de fusta. Abans visitem la font del Convent que està seca. En resumen una excursió molt bonica que no es recomanable fer en epoca d'estiu.
MONESTIR DE SANT QUIRZE DE COLERA:
El monestir de Sant Quirze de Colera és una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal de Rabós (Alt Empordà). És un conjunt arquitectònic format per la basílica de Sant Quirze, diverses dependències monàstiques organitzades al voltant del pati del claustre, una torre de defensa i restes d'un pany de muralla, l'església de Santa Maria i les restes de l'antic hospital.
ALTRES CONSTRUCCIONS:
A la banda de migdia hi ha un altre edifici que s'ha identificat com la casa de l'abat, i que ha servit de masia fins no fa gaire temps
Darrere de l'absis de la basílica hi ha les restes de les fortificacions que delimitaven el recinte. Des de l'extrem nord-est de la capçalera surt un tram de muralla que conserva diverses sageteres. Un altre tram de muralla estava disposat en paral·lel a l'anterior, a migdia, delimitant un recinte que comunicava els edificis del monestir amb la torre angular, situada a uns trenta metres a llevant.
Les restes de l'edifici que ha estat identificat com l'hospital estan situades al nord-oest del conjunt monàstic, en una zona una mica elevada.
L'església de Santa Maria de Colera està situada a pocs metres a ponent del monestir.
HISTORIA:
Els orígens de Sant Quirze de Colera són difícils de precisar degut a la problemàtica d'un document que molts historiadors consideren una falsificació del segle XIII. En aquest s'assenyala que la fundació fou avalada ja a inicis del segle IX per Carlemany. En aquest s'esmenta que vers l'any 800 dos germans, Libenci i Assenari juntament amb els seus familiars, fundaren un monestir tant per fer vida cenobítica i per poder treballar les terres. Després d'aprisiar aquestes terres varen anar a la cort de Carlemany per obtenir un precepte de possessió.
La consagració de l'església del monestir a Sant Quirze, Sant Andreu i Sant Benet no fou fins a l'any 935, quan el bisbe Guiu de Girona, a demanda de l'abat Manuel, consentí. En el text que recull la consagració també s'esmenta que l'església havia estat reedificada enderrocant parts inútils fins als fonaments i mantenint les parts aprofitables, es parla dels ornaments reparats, dels canals i de les construccions útils reformades, de les campanes i les obres refetes.