[100 cims] Santa Maria de la Quar - Salga Aguda - Monestir de Sant Pere de la Portella

Circular antihorària amb inici al Coll de la Creu de Jovell, al peu del Santuari de Santa Maria de la Quar, al Berguedà, on hi accedim per la Carretera de Gironella, Olvan a Campdevànol (pista asfaltada fins al collet on deixem el cotxe i més enllà) per un terreny de roques sedimentàries d'origen com Montserrat o les Montserratines dels Solsonès, bàsicament roca conglomerada de còdols rodons de granit i d'òxids metàl·lics, de diferents mides que es va descomponent amb l'erosió.
La ruta que hem triat d'en Jep Boix ens ha portat a la confusió en vàries ocasions, ja que es tracta d'un terreny vertical i aeri en alguns llocs i canviant a d'altres.
Enfilem per la pista en sentit nord-oest que dona accés al Santuari i pocs metres més amunt trobem un vell camí a la dreta en sentit sud-est que s'enfila més ràpid que la pista normal, i accedeix a dalt més directament. Alhora ens adonem que la ruta triada va buscar la pujada per la cresta del morro que fa de mirador del Santuari. Per a nosaltres és massa dret, aeri i arriscat, així que trobem un camí intermedi que ens aboca al cim per un lloc menys exposat. Sortim davant mateix de l'edifici on a la dreta hi ha l'esplanada del morro amb el pal de la senyera que mira cap a Montserrat i que ofereix unes vistes inesperades. A l'esquerra de l'edifici trobem les cisternes i el pou a una altra esplanada que mira cap al nord, des d'on podem veure el Salga Aguda i la carena per on passarem i darrera a segon terme, a la dreta el Sobrepuny i a l'esquerra la Serra d'Ensija, el Pedraforca i un bocí del Cadí.
Baixem pel costat nord-oest unes desenes de metres i abans d'arribar al revolt d'esquerra que ens tornaria a baix, troben a la dreta una fita i un corriol estret, frondós terreny que ens baixarà més o menys planejant per un vessant inclinat fins el costat sud del Coll de Gavatx. Aquí la ruta seguida fa un "recte a través" seguint el filferro electrificat, i no fem cas d'unes fites que ens portaven cap a l'esquerra. Donem alguns tombs per acabar anant a l'esquerra per trobar una pista que ens durà al coll en uns 100 metres més. Per tant, la indicació de les fites era bona i es pot passar (per sota) el filferro i girar a l'esquerra per voltar el turonet que tenim davant. Finalment, mirant el mapa de l'ICC i la foto satèl·lit, veiem que la millor opció quan es baixa des del Collet de la Serra i arribem a l'inici del Coll de Gavatx, a la clariana, és girar a la dreta i baixar uns metres pel torrent fins trobar una pista on girarem a l'esquerra i ens portarà igualment al coll, tot més fàcil i ràpid.
Al Coll girem per la pista a l'esquerra (o si venim de la darrera opció exposada, seguirem més o menys recte), en direcció nord-oest i accelerem per recuperar el temps perdut metres abans. Pista pedrosa de còdols (del conglomerat en erosió constant) i aigua que brolla per arreu. Ens va baixant cap el torrent que tenim davant, ja que sentim que ens apropem a l'aigua que baixa. Després d'una corba a l'esquerra i abans d'una clariana al camí, trobem un sender a la dreta per on girem i que ens enfila cap el Coll de la Creu. Puja travessant els boscos d'alzines i roures, i amb evidents senyals del pas de les motos. Un cop al coll, que hi arribem travessant una mena de canal de pedra prou ampla al darrer tram, girem a la dreta per planejar uns metres fins a la Font de Salga que brolla amb intensitat a un racó ombrívol, i aprofitem per descansar uns minuts i fer un mos. Reculem fins el Coll de la Creu i seguim per la dreta per planejar primer per les runes de Casa Salga i després una petita bassa que hi passem pel costat mateix, i tot seguit ens anem enfilant mica en mica a la Serra de Picancell, fins a la cresta, que ens durà pel Serrat del Teixons fins el Salga Aguda.
Aquest tram, tot i ser aeri en algun moment, es pot fer bastant bé en aquest sentit perquè les tres grimpades (una amb corda) que s'han de fer les trobem pujant.
De primer, en arribar a la cresta, pugem un primer morro que és el Salga (sense l'Aguda) i baixem per l'altre costat fins el collet de la Portella (no hi trobarem cap indicació i la recollim del mapa de l'ICC) Després pugem de nou fins el Serrat dels Teixons, i aquí trobem la primera grimpada d'uns 3 metres que es supera amb facilitat. Fem el Serrat del Teixons i baixem per l'altre costat per una cresta que ofereix una bona adherència i el darrer tram de més pendent el fem per l'esquerra passant per sota els arbres fins a la Portella. Ens enfilem de nou i aquest cop, uns metres més amunt trobem una nova grimpada d'uns 5 metres, però aquest cop hi trobem una cinta que està agafada a la soca d'un petit arbre del capdamunt (assegurar que estigui en condicions - ara ho està). També es supera sense problemes i desseguida ens fiquem al bosc vertical del vessant nord del Salga Aguda per accedir al cim. primer en direcció oest i després girem a l'esquerra a un lloc on hi trobem diferents arbres caiguts que amaguen una mica el camí, que ara ja, s'enfila molt vertical cap a la roca del cim. Superarem la darrera grimpada d'uns 3 o 4 metres (com dèiem, més fàcil en pujada en aquest sentit) per abocar-nos a l'extrem est del cim que és estret i s'eixample fins arribar a la creu.
Després de les fotos i de gaudir de les vistes que són moltes i bones, sense perdre massa temps enfilem la baixada pel vèrtex occidental del cim i descendim per la cresta, que amb una pendent moderada, permet anar baixant poc a poc sense massa perill en tots els trams de roca nua. Amb la grava solta es complica més, però anem baixant fins que el pendent disminueix molt i gairebé en pla, ens endinsem al bosc.
Desseguida trobarem una bifurcació i una fita. Aquest va estar un altre lloc conflictiu, ja que la indicació era "seguir per la cresta", i realment no es veu bé quin dels dos va per la cresta fins uns quants metres més endavant. El cas és que el que teòricament era el bo (el de l'esquerra) més endavant ens troba amb un estret pas al costat d'una paret on hi ha una esllavissada i no podem continuar. En recular topem amb una fita que indica la baixada per la dreta (nord) segons veníem, i no veiem un pas que gira a l'esquerra i passa per sota el tallat esllavissat per sortir a l'altre costat (això ens ho va explicar després la Sílvia de Cardona que des de l'altre costat venia i ens va sentir).
Nosaltres a la fita vam tirar avall per un pendent relliscós i ple d'obstacles fins anar a sortir al camí que a la bifurcació baixava (no per la cresta) per la dreta fins la cruïlla del sender que puja de Vilada i el que porta al Coll del Tell, el nostre lloc de pas.
Per tant, les dues opcions són vàlides a la bifurcació, si anem per l'esquerra, és a dir per la cresta arribarem a un replà abans del tallat de roca i girarem a la dreta per desseguida buscar una pas a l'esquerra per travessa arran de roca i surt a l'altra costat i a accedir pel nord-est (el sentit que portem) al Coll del Tell. Si a la bifurcació baixem per la dreta, el camí es més bo i en arribar a la cruïlla esmentada, girarem a l'esquerra per remuntar fins el Coll de Tell Accedint-hi des del nord-oest (com si reculéssim), farem uns metres més de distància i de desnivell, però és més fàcil i còmode de passar.
Un cop al Coll del Tell, baixem drets per la mena de pista en direcció sud seguint unes marques grogues que ens portaran fins a baix, per on el pendent és més pronunciat, però desseguida disminueix la inclinació fins arribar a una bifurcació on seguim per l'esquerra, seguint els senyals grocs i ens aboca a un morro de roca que es despenja dret fins gairebé la pista de més avall. És un altre tram de fort pendent on busquem la pedra nua per trobar millor adherència.
En arribar a la pista girem a l'esquerra seguint el soroll de l'aigua que travessa el camí per un doll que surt de la muntanya, on fem una parada per refrescar-nos.
Seguim la pista avall que segueix el curs del rierol que es converteix en el camí de Vilada a Portella i acaba a una altra pista on davant hi ha un petit pont de pedra indicant-nos l'antic camí. És el Pont de Can Dou, i un cop travessat el Rec de Sois, que ens baixa abundant per l'esquerra, la ruta segueix per l'esquerra per un sender ple de còdols que decidim no fer i seguir per la pista que uns metres més endavant gira a l'esquerra i voreja el turo que dona accés al Monestir de Sant Pere de la Portella. Un magnífic conjunt romànic amb un robust campanar i les runes de les estances. Darrera, a l'anar a trobar l'absis, hi trobem un magnific prat ple de flors. La ruta triada, també segueix fins al Coll de la Creu de Jovell, on hem deixat el cotxe, per uns senders paral·lels ala pista asfaltada. A nosaltres se'ns fa tard i optem per tirar amunt per la pista asfaltada per guanyar temps. Just en sortir del Monestir, el mòbil fa figa i el track fa uns salt fins el punt final de la ruta, que acabem per la mateixa pista.

Una ruta sorprenent, inesperada i amb més obstacles dels esperats, tot i que el motiu ha estat la falta d'estudi de la mateixa. Si es fa amb el coneixement previ del que es trobarà, és una ruta bonica, emocionant, amb vistes, boscos i aigua, que ens transporta a Montserrat, a Sant Llorenç del Munt i l'Obac pel cantó del Montcau, o a d'altres indrets amb una geologia similar (però totes diferents).