[100 cims] Santa Pau - Puigsallança - Finestres Santa Pau

Circular antihorària
La ruta comença a Santapau, en el nostre cas, a la plaça de Baix, i sortim pel carrer asfaltat que s'enfila en direcció sud i que després de fer unes giragonses i les darreres cases, enfilem per la dreta passat "els colls" girem a l'esquerra per seguir per una pista de terra.
Desseguida trobem un petit prat amb les runes duna casa i unes barraques de pedra. Passem per davant per endinsar-nos al bosc de pi i alzina, per un camí prou ample sempre en direcció sud-est i guanyant alçada.
Després de passar per un parell de trencalls fitats i marcats a la ruta, entrem amb més pendent a una fageda.
Havent guanyat gairebé uns 200 m de desnivell per la fageda, sortim a un petit prat després d'unes ziga-zagues i seguim de nou pujant pel bosc per un tram empedrat de camí direcció sud-est.
Travessem una fageda de mida important amb alguns roures infiltrats, amb menys desnivell que abans per arribem a un collet, on trobem les indicacions per anar a la dreta, al Faig Rodó (que és un conjunt de 2 faigs bastant simètrics a uns 200 m pujant lleument) i després a l'esquerra, per enfilar el Puigsallança, molt proper, per un bosc més d'alzines i roures . El cim ens ofereix vistes al nord sobretot, per on vessa el penya-segat i al Santuari i Castell de Finestres, on anirem tot seguit. Baixem pel cantó de llevant de Puigsallança, descendint ràpidament per l'alzinar que correspon al vessant sud del puig fins arribar a un coll de roca en forma de pas estret que alhora és un compta ovelles.
Canviem de nou al vessant nord per baixar una mica més, ara de nou per la fageda, fins a una bifurcació senyalitzada.
Seguirem recte fins al Santuari de Finestres i després recularem fins aquest punt per baixar de tornada.
Després de la bifurcació, pugem lleument fins a un altre collet on, després d'un oratori, girem a l'esquerra per canviar de vessant altra cop i pujar lleument fins el Santuari de Finestres, d'origen romànic, però reconstruïda després dels terratrèmols del S. XV.
Des d'aquest indret, tenim unes vistes fantàstiques de la Vall de Llémena, ja que som al cap de munt. Davant queda el Puigsou i el Rocacorba, a la dreta Sant Roc. Més a la dreta El Far i entremig, el trencant per on el Ter surt a Amer. Per l'altre costat veiem el Puigsallança sencer a ponent, com una mola. I darrera, les runes del castell que, tot i la ruta que seguíem hi pujava, nosaltres no ho farem per reservar forces, però de ben segur que ofereix una altra visió singular.
Després de menjar asseguts a una gran pedra, sota una alzina a la placeta de dalt del conjunt, reculem el camí fins la bifurcació de la fageda i seguim recte avall.
Baixem travessant una fageda jove alternant amb alguns faigs grans, densa, verda amb pendent regular, seguint de primer la conca de la Riera dels Arcs, fins a les runes de La Coma, per girar a l'esquerra i canviar de vessant girant altre cop a la dreta fins a l'alçada del Mas El Cargol, que girem a l'esquerra de nou per sortir a uns prats i zona de pastura que queden a ma dreta i on el camí discorre entre tancats fins anar a sortir a una pista que baixa i planeja entre prats, amb Santapau als fons a l'esquerra per entrar-hi pel sud-est.
Una bonica ruta que travessa boscos impressionants i ens ofereix l'orografia i vegetació clàssica de la Garrotxa.