100-CIMS Taga per Pardines

100 CIMS TAGA DES DE PARDINES

DISTÀNCIA: 17'3 kilòmetres.
TEMPS TOTAL DE MARXA: 5 hores 15 minuts.
TEMPS CAMINAT DE MARXA: 4 hores 2 minuts
DESNIVELL POSITIU: 1.090 metres.
DESNIVELL NEGATIU: 1.090 metres
COTA MÀXIMA: 2.040 metres.
COTA MÍNIMA: 1.960 metres.
DIFICULTAT: fàcil

El nom de Pardines té els seus orígens, segons els etimologistes, en el nom parietinas que vol dir ruïnes d'un edifici, indret on hi havia hagut una construcció que avui està arruïnada. Aquesta població ja és documentada l'any 839, en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Fou possessió del vescomtes de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Martí de Canigó i dels comtes de Barcelona.
Arribant a Pardines s'hi troba un aparcament d'on començarem la caminada. Entrant al poble unes escales porten a un camí que davalla ràpidament cap a la Devesa de can Font i al pont del Molí d'en Gilet que travessa el Segadell. S'ha acabat la baixada i comencem a remuntar en direcció al càmping i a can Barratort. Anem pujant pel camí de Pardines als Llisos de Vencerola. A mida que guanyem alçada el bosc va desapareixent poc a poc i les pastures de muntanya guanyen protagonisme. Als Llisos deixem la pista i pel mig dels prats anem a buscar la carena de la Serra de Conivella, on trencant a llevant i seguint les marques del PRc-190 enfilem cap el Taga. El cim, de 2040 metres, és un altiplà allargassat i coronat per una gran creu i un punt geodèsic, amb excel•lents vistes miris cap on miris.
Deixem el cim enrere baixant pel costat oposat cap a la Portella d'Ogassa on el petit recorregut continua per la Serra Cavallera cap al Puig Estela.
Continuem a nord-est per sobre del Pla de la Llagona i entre pastures anem perdent alçada suaument fins a Estany Tarter, un petit estany que es troba arraconat a la muntanya als peus d'una tartera que li dona el nom. Al Pla del Gorg que envolten l’estany, s'agrupen sempre una gran concentració de vaques i ocupen el camí que ens porta cap a la Barraca de l'Orri vell. Continuem pel camí que davalla al collet de Puigllangord, travessem el Prat de Porquer i sense deixar la pista, arribem a l'església romànica Santa Magdalena de Puigsac construïda al segle XII i consagrada el 1176 pel bisbe d'Urgell,
La baixada no s’acaba fins al pont Margó on tornem a travessar el Segadell i des d' aquí comencem una suau pujada fins entrar a Pardines.