[100 cims] Torrebusqueta - Roca Roja - Valldecerves - Plana d'Ancosa - Puig Castellar - Torrebusqueta

Circular antihorària amb inici i final a Torrebusqueta, tocant a La Llacuna (al límit sud de l'Anoia) carregada de llocs singulars i d'història.

Sortim de Torrebusqueta pel cantó de ponent i amb la mateixa direcció, per una pista/camí que desseguida s'enfila i guanyem alçada, fins arribar al Coll de Corral, on a la cruïlla de camins girem a la dreta per començar a baixar desseguida envoltats de pins i alzines.
En arribar a baix els camps, tot sortint de la zona més boscosa, trobem una altra cruïlla i seguim per l'esquerra mantenint-nos al bosc encara.
El camí reprèn una certa pujada, però desseguida trobem a mà dreta un altre camí que baixa vorejant els camps, de primer més ampla i que es va estrenyent metre anem planejant amb baixada i en línia recta.
A la dreta deixem el camp i seguim pel bosc fins on el camí fira a l'esquerra i puja, més desemborsat.
Allí a la dreta, entre els matolls trobem un corriol que gira a la dreta i travessa el que seria un torrent on hi ha una gran roca plana que travessem abocant-nos a un balcó natural amb un espadat d'uns 20 o 25 m.
És el Salt del Gos, i ens ofereix unes vistes als camps i a la serralada de Queralt i Miralles, on es distingeix cap a la dreta el Grony. Retornem desfent el camí fins al revolt que pujava i ara sortint-hi girem a la dreta.
El camí va pujant lleugerament i girant a l'esquerra fins a retrobar-nos amb la pista per la que hem baixat de del Coll del Corral. La seguim i en començar la baixada arribem una cruïlla on una pista baixa girant sobtadament a la dreta i una altra segueix recte.
Seguim i desseguida a la dreta trobem un caminet mes estret marcat per una fita que comença a baixar, primer lleugerament i després amb més pendent. És un camí pedregós que es va complicant amb les pedres a mesura que baixem.
En arribar a baix topem amb una vinya i a la dreta amb Can Valldeserves amb l'església de Sant Jaume de Valldeserves que veiem des del camí. Abans d'entrar a la vinya a l'esquerra, després d'un marge, hi ha un sender embrossat que s'enfila lentament endinsant-nos al clot de la Cova de Valldeserves.
En sortir del tram embrossat trobem un altre corriol que ve per la dreta però seguim a l'esquerra fins arribar a una clariana.
A l'esquerra trobarem una fita i un corriol que després de fer un parell de giragonses s'enfila molt dret fen ziga-zagues cap a la paret de la muntanya.
Ens enfilem als Abrics de la Roca Roja, que amb una mica de paciència podreu observar un parell de pintures rupestres d'entre 5.000 i 10.000 anys i els mateixos abrics, als que accedim passant al costat d'un mur de pedra seca. Baixem pel mateix camí que hem pujat fins la clariana (hi ha una drecera per anar a la cova però està massa embrossada) i seguim el corriol cap a l'esquerra fins trobar-nos amb la Cova de Valldeserves.
Reculem fins la clariana i després deixem a la dreta el camí embrossat que hem agafat abans de la vinya i seguim recte fina anar a petar a la part mes alta de la mateixa vinya, que ara vorejarem per l'esquerra fins trobar camp obert.
Al final del camp trobem un marge que dona un camí i a l'esquerra una casa (Cal Peret Gomar). Agafem la pista de més a l'esquerra que puja i l'anem seguint, en pujada tota l'estona fins trobar-nos sota la línia d'alta tensió (MAT).
Just a sota a l'esquerra surt un camí que segueix pujant i a uns 100 metres trobem a la dreta uns troncs en forma d'escala que inicien un corriolet entre els arbres, matolls i pedres que ens porta just a sota d'una de les torres d'alta tensió.
Arribem a la Serra Alta on s'ens obre davant, la Plana d'Ancosa i a l'esquerra el Puig Castellar.
Comencem a baixar per pista i després de dos bifurcacions que girarem a la dreta, arribem a una pista a la que accedim girant a l'esquerra. En uns metres guanya una certa alçada abocant-nos a la Plana d'Ancosa. Amb pocs arbres i matolls. És un altiplà plana amb sòl càrstic que separa les dues serralades més importants d'aquesta zona.
Més endavant ens desviem un 150 m a la dreta per veure l'entrada de l'avenc de la Plana d'Ancosa.
Retornem al camí i desseguida trobem el Roure monumental (acompanyat per un germà petit) i seguim fins una cruïlla on a l'esquerra hi ha una bassa d'aigua pels bombers i una bassa natural al costat.
Seguim recte per entra a un alzinar per un pedregós camí que porta a l'antic convent cistercenc després d'un parell de revolts.
Abans però trobem a mà dreta un pou de pedra seca cobert amb una una volta de pedra, reconstruït i magnífic.
Donem la volta al convent i retornem a la cruïlla de la bassa, ara girem a l'esquerra i després de vorejar uns camps i comença a pujar cap a un dels torrents que baixen del Puig Castellar, per una bona pista.
El pendent és regular i la pista bastant recte.
Abans d'un revolt tancat a l'esquerra, també a mà esquerra trobem la Font de les Canals, que brolla amb abundància.
Fem una parada i seguim amunt. Després d'algun revolt arribem a la collada amb una cruïlla i ens apareix el Puig a l'esquerra, cap on girem.
Després de passar pel costat de les antenes arribem al cim i a la caseta que l'acompanya. Vistes impressionants en aquest dia ventós. Veiem el Garraf, l'Ordal, Collserola i el Tibidabo, la serralada de Marina, el Montnegre, el Montseny i davant seu Sant Llorenç, Montserrat, Pirineu i Prepirineu nevats, les serralades interiors i cap al sud el Montmell... En fi, 360 de bones vistes.
Baixem en direcció llevant cap a l'esquerra, per un corriol que s'endinsa al bosc i que trobem molt enfangat ("gràcies" a les motos que hi passen i no poden fer-ho).
Arribem a un camp i en uns 50 m a la dreta trobem un pal indicador que ens assenyala l'accés al poblat ibèric del Puig Castellar.
Allí dinem amb vistes al mar i al Alt i Baix Penedès. Retornem al camí i cap a la dreta, travessant boscos de pins i girant per diferents pistes, retrobem els camps de Torrebusqueta i amb aquests el final del recorregut.