100 CIMS TOSSAL DE LA CREU-des de Torá-l'Aguda-Masies de Torà-Ermites de Torà (IBP-82-HKG)

1 Torà

Torà és una vila i municipi situat al nord-est de la comarca administrativa del Solsonès. L'any 1968 va quedar annexionat a Torà el territori del terme de Llanera. El terme municipal comprèn tota la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós. El relleu és força accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 m fins als 850 m. El 21 de març de 2023 va entrar en vigor el canvi d'adscripció comarcal i veguerial pel qual Torà va segregar-se de la Segarra. Història El 1006, durant una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la qual Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van derrotar l'exèrcit d'Abd al-Malik al-Muzaffar, fill del recentment mort hàjib Almansor. Arquitectura civil Plaça de la Font La plaça de la Font, és un dels centres neuràlgics de Torà. Al llarg de la història ha canviat en diverses ocasions de nom. Amb motiu de la visita del monarca Alfons XIII, l'any 1907 després d'uns forts aiguats que van inundar la plaça i posar fi a la vida d'una veïna, va passar a anomenar-se plaça d'Alfons XIII. Durant la República canvià a plaça de la República, i posteriorment, en acabar la Guerra Civil tornà a anomenar-se com el monarca. Als anys vuitanta tornà al nom primigeni plaça de la Font. En l'actualitat encara es conserven els indicatius amb els noms de plaça de la República i d'Alfons XIII. La plaça està presidida per la Font de la Vila que data de 1608 una edificació rectangular, que amaga l'aljub, i coberta a doble vessant de lloses. El frontal està protegit per un porxo amb un gran arc de mig punt. El mur dret té adossada una pica subdividida en tres compartiments que servia per rentar la verdura. També s'hi observa una torreta de totxo, construïda posteriorment, amb la finalitat d'airejar l'aigua d'entrada. A la part esquerra s'adossen quatre piques que servien d'abeurador d'animals. La part del darrere és ocupada per un gran safareig amb les lloses inclinades per rentar la roba. A la placa frontal s'hi pot veure la llegenda el 12 d'octubre de 1907 l'aigua arribà aquí¬ que fa referència al nivell que assolí¬ l'aigua del riu Llanera després dels forts aiguats de l'any 1907. Plaça del Vall La plaça del Vall és el centre neuràlgic de Torà. Aquí s'hi celebren les principals festivitats de la vila com el mercat de Divendres Sant o la festa del Brut i la Bruta. A principis del segle XXI la plaça va patir una profunda remodelació que finalitzà el 2010 i fou inaugurada el 18 de setembre pel conseller d'Educació, Ernest Maragall.

2 Inici Ruta

3 Pça Font de la Vila

4 Pont de les Merites

El pont de les Merites és una obra de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció El pont fou construït per salvar el pas d'una riba a l'altra del riu Llanera. Presenta dos ulls d'arcs de mig punt dovellats: un de principal més gran i l'altre de secundari. A banda i banda de la riba hi trobem uns murs de contenció que reforcen l'estructura. Presenta dos desnivells amb un punt màxim al centre del mateix pont i s'ha de passar a peu pel fort desnivell i la seva estretor. Una barana d'1,20 ressegueix tot el perfil del pont per les dues bandes. L'aparell és molt regular, ja que els carreus que formen les filades estan molt ben escairats. A la banda oest del pont, la que dona a la baixada del castell, trobem un pilonet que indica la data en què es va construir aquesta obra d'enginyeria civil, "1724".

5 Girar a l'esquerra

6 Corriol a la dreta

7 Purissima de l'Aguda (La Creu de Terme)

La Creu de terme de l'Aguda és una creu de terme de Torà (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Creu de terme situada al peu de la carretera C-1412, al km 22,2, al costat de Can Birrot. Té base esgraonada de dos nivells, un sòcol de quatre cares, fust octogonal allargat i culmina amb una petita creu metàl•lica. Té una alçada aproximada d'uns 4 metres. L'estat de conservació és deficient i es veu que no està cuidada.

8 L'Aguda

l'Aguda és una de les set entitats de població del municipi de Torà. Les altres son: Cellers, Claret, Fontanet, Llanera, Sant Serni i Vallferosa Situació És situat a la carena de la Serra de l'Aguda, prop del seu punt culminant, a 170 m per damunt del nucli de Torà, dominant la part central de la vall de Llobregós.

9 Santa Maria de l'Aguda

Santa Maria de l'Aguda és una capella romànica del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català Situació Es troba dalt de la muntanya de l'Aguda, molt a prop del seu cim, sota les restes del castell, en el que fou el nucli habitat del mateix nom. Per pujar-hi cal agafar la pista asfaltada que surt del km 22,2) de la carretera C-1412a (de Ponts a Jorba), enfront de la masia de Can Birrot. S'hi arriba en 2 km. Descripció Església-Santuari romànica d'un alt interès. És de planta rectangular i consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. Posseeix un absis semicircular important on podem apreciar bandes llombardes i una sanefa d'arcuacions cegues, així com una espitllera a l'E i una altra a SE. S'accedeix a l'edifici a través d'una porta moderna amb llinda al mur de ponent, damunt la qual apareix un arc de mig puntdovellat i damunt una finestra quadrangular amb llinda. Aquesta porta queda pràcticament enganxada a la torre del campanar, que es va construir en època moderna i està adossada al mur de ponent. Aquesta torre de campanar és de planta rectangular, coberta amb teulada a dues aigües i presenta dues obertures d'arc escarser que miren al S i una que mira a l'O. Podem accedir a la torre del campanar a través d'unes escales metàl•liques que envaeixen la façana N de la torre. El parament de l'església està constituït per filades de petits carreus regulars i està coberta amb un teulat a dues aigües. Per últim destacar la presència d'un cementiri adherit al mur de tramuntana que pren molt protagonisme en la primera visió que es té del santuari quan s'arriba per la pista de l'Aguda. Pica baptismal esculpida en una sola peça de pedra. És bastant tosca i pesada, ja que el peu li dona poca esveltesa. Està decorada amb una mena de lòbuls i arcuacions i també amb una sanefa senzilla i geomètrica a la part superior de la copa. L'interior té forma semiesfèrica. Notícies històriques Les primeres dades històriques del lloc de l'Aguda ens parlen del castell del qual en queden les restes de dues torres, ara d'uns dos metres d'alçada. La darrera que quedava caigué el 1907 sobre l'església. L'Aguda i Torà, sempre formant una unitat, són esmentats en documents dels anys 1024 i 1034 com a límits de Guissona i Fontanet. Pels volts de 1050 era senyor del lloc Ramon Miró d'Aguda, cunyat d'Amat Elderic d'Orís, el primer senescal de la casa comtal de Barcelona. La parròquia de l'Aguda tenia inicialment com a centre l'església de Sant Salvador, situada a uns tres-cents metres vers llevant del Santuari i nucli habitat de l'Aguda. Aquesta capella, ara solitària, és un edifici romànic de pedra gran amb una nau, absis i porta al mur de migdia, que correspon a l'edifici que fou consagrat el 22 de febrer de 1190 pel bisbe d'Urgell, amb assistència dels Cervera, aleshores senyors del lloc.

10 Senyal GR

11 Cim de l'Aguda

12 Sant Salvador del Coĺl de l'Aguda

Sant Salvador del Coll de l'Aguda és una església romànica del municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català Descripció Ermita de planta rectangular d'una sola nau amb un absis semicircular molt pronunciat a llevant i restes d'un campanar d'espadanya d'un sòl ull a l'oest. Està orientada d'est a oest, tot i que accedim a l'interior d'aquesta a través d'una porta d'arc de mig puntdovellada que s'obre al mur de migjorn. A l'interior podem observar-hi una volta lleugerament apuntada i un presbiteri elevat amb un mur recte que tanca l'absis semicircular, per tal d'aprofitar-lo com a espai per a la sagristia. L'interior d'aquesta ermita, fins i tot la volta, es troba pintat de color blanc, a excepció d'una franja d'un metre que arrenca des de terra que està pintada de color gris. A la part de l'altar s'ha jugat amb el color celeste i el groc que simula les motllures d'una fornícula també pintada. Les úniques fonts de llum que il•luminen l'interior de l'ermita són: una finestra de dues esqueixades d'arc de mig punt monolític que es troba al centre de l'absis i una obertura en forma de creu al mur de ponent. A l'exterior podem observar el parament regular amb filades de carreus de pedra i una teulada a dues aigües. Es troba a uns 400 metres de l'església de Santa Maria de l'Aguda en direcció a llevant. Una pista planera i en bon estat hi mena. Notícies històriques A causa de la desamortització l'església es vengué per 80 pessetes a un pagès que utilitzà l'edifici com a magatzem de les eines de conreu. L'any 1856, es fan obres a l'església. De l'interior en quedaven només les parets nues. Es posen noves portes, seients, armaris i es forneix l'església de tot el parament litúrgic. Destaca la barana del presbiteri que costà 12 lliures, 2 sous i 13 diners. El dia 3 d'agost es beneeix la nova imatge de Sant Salvador. L'edifici també es restaurà després de la Guerra Civil. Actualment està sense culte.

13 Sortir dreta corriol

14 Deixar GR girem a l'esquerra

15 Girar a l'esquerra

16 Cal Verdaguer

17 Seguir recta enllaç GR

18 Seguir a l'esquerra GR

19 Girar a l'esquerra

20 Girar a la dreta

21 Girar camps a l'esquerra

22 Sortir a pista a la dreta

23 Girar a l'esquerra

24 Girar a la dreta

25 Les Feixes

Les Feixes és una masia de Puig-redon, disseminat del municipi de Torà (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situació La masia s'aixeca entre els camps de conreu que s'estenen als peus del vessant oriental del Tossal de la Creu, als plans de Puig-redon. S'hi arriba des de la carretera LV-3005 de Torà a Solsona. Al km. 3,7 de la dita carretera es pren la pista en direcció a Puig-redon (senyalitzat). Als 1,2 km es passa pel costat de les edificacions de cal Millet). Als 1,9 km es deixa a la dreta la masia de la Casanova de Puig-redon. Als 2,3 km. es continua recte, deixant a l'esquerra la masia del Soler, i, als 2,9 km s'arriba a les Feixes. Descripció Edifici de quatre façanes i tres plantes. Ha sofert modificacions i ampliacions -el 1882- i també coberts annexats a l'habitatge. L'entrada original se situava al mur sud-est, on hi ha una entrada amb arc de mig punt adovellat. A sobre hi ha una finestra amb llinda de pedra i ampit, i a la darrera planta una finestra més senzilla. La part esquerra d'aquesta façana està coberta per una ampliació. A la façana nord-est, a la planta baixa a la dreta, hi ha una petita obertura. A la planta següent, hi ha dues finestres amb llinda de pedra i ampit. A la darrera planta, hi ha dues petites obertures. A la façana nord-oest, hi ha una entrada precedida per una rampa que dona a la segona planta. A la darrera hi ha una finestra tapiada i més a l'esquerra una altra on a la llinda de pedra i posa "Juan Padulles año 1877". A la façana sud-oest, a la planta baixa a l'esquerra, hi ha una entrada d'arc de mig punt tapiada, davant seu hi ha una estructura quadrada que podria ser un cup de vi. A l'extrem dret de la façana hi ha una entrada, que s'hi accedeix per unes escales. A cada costat de l'entrada hi ha una finestra. A la planta següent, hi ha quatre finestres, les dues interiors amb ampit. A la darrera planta, hi ha tres petites finestres. La coberta és de dos vessants (sud-oest, nord-est), acabada amb teules. Adjunt a la façana sud-est, hi ha una ampliació de la casa. Té dues finestres a la part inferior, dues grans obertures d'arc escarser que donen a una galeria. A la darrera planta hi ha dues obertures triangulars. Adjunt amb aquest darrer, hi ha un altre edifici, que tenia funció agrícola. Destaca només una entrada amb llinda de fusta força ampla. A l'esquerra de la façana sud-est, hi ha dos petits edifici quasi en ruïnes. Just davant de la façana nord-oest, hi ha una bassa d'aigua.

26 Girar a l'esquerra

27 Girar a l'esquerra pel camp

28 Travessar camp seguir corriol

29 Tossal de la Creu

El Tossal de la Creu o Tossal de Puig-redon, és una muntanya de 658 metres que es troba entre els municipis de Biosca i de Torà, a la comarca de la Segarra, al nord de la Serra de l'Aguda. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 271104001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

30 Vèrtex geodèsic

31 Fita de pedres

32 Seguir pista a la dreta

33 Mas el Soler

34 Can Millet

35 Camí a la dreta enllaç GR

36 Girar a la dreta per marge del camp

37 Travessar camp buscar corriol de baixada

38 Corriol a l'esquerra fita

39 Riera de Llanera a la dreta

40 Informació Riera de Llanera

41 Senyals blaves

42 Creuar riera per darrera el roc i desprès a la dreta buscar camí més amunt a la dreta poc fresat

43 Corriol a l'esquerra

44 Pista a l'esquerra passar tanca filferro

45 Sant Miquel de Fontanet

Sant Miquel de Fontanet és l'església parroquial de Fontanet, antiga entitat de població del municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català Situació L'església es troba a 2,5 kilòmetres al NE de la vila de Torà. S'aixeca dalt d'un turó, a la confluència del barranc de Figuerola amb la riera de Llanera. A prop seu hi ha la masia de Can Garriga. S'hi accedeix des de Torà per la carretera de Solsona, seguint el curs de la riera de Llanera. Descripció És una construcció d'una sola nau de planta rectangular d'estil romànic, amb volta de canó i un absis decorat exteriorment amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes. El parament és de carreus que segueixen filada, treballats a cops de maceta. El seu tipus arquitectònic respon a les formes llombardes de finals del segle XI i principis del XII. El mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya, no romànic, de doble finestral. L'accés es troba a l'oest i ve donat per una entrada amb arc rebaixat i porta de fusta de doble batent precedida per un cobert amb teulada a doble vessant. A l'interior, entre altres tombes de rectors, hi ha la de Jeroni Giribets (1678-1744), autor de diversos panegírics i escrits.

46 Corriol a l'esquerra poc fresat

47 Sant Pere de Figuerola

Sant Pere de Figuerola és una església romànica del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català Situació L'església s'aixeca a la part obaga de la serra de Sant Donat, sota mateix de la masia-castell de Figuerola, a llevant de la vila de Torà. Per anar-hi s'ha de prendre la pista de terra que s'inicia sota mateix de l'església de Sant Miquel de Fontanet que, un cop creuat el barranc de Figuerola i donat un fort giravolt cap a llevant, s'enfila per la costa de Sant Donat fins a l'era de Figuerola amb poc més de dos kilòmetres (millor tot terreny o vehicle amb xassís alt). Des d'allí, a peu, pel costat de ponent de la masia, es baixa a la capella. Descripció Edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó i acabada l'est en un absis estirat. S'observa una diferència en les pedres utilitzades. De la meitat cap a l'oest són més petites i de la meitat cap a l'est són més grans. Això és degut segurament a unes possibles reformes. A l'extrem esquerre de la façana sud, hi ha un contrafort. En aquesta mateixa façana, hi ha l'entrada principal amb arc de mig punt adovellat. A l'absis a la part esquerra hi ha una petita obertura, i a la part dreta, encara s'observa alguna decoració llombarda. Cal dir que l'absis també presenta en una part carreusmés grans i en l'altra més petits. Notícies històriques Situada dins l'antic terme del castell de Figuerola, aquesta capella no va tenir mai funcions parroquials, sinó que depenia de Sant Miquel de Fontanet. Una notícia de l'any 1025 fa referència a una església dedicada a Sant Feliu però és possible que es refereixi a Sant Pere.

48 Mas Figuerola

49 Sant Donat

Capella de Sant Donat ( s XVIII-XIX) situada a l'extrem sud-oest de la serra del mateix nom

50 Església de Sant Gil

Sant Gil de Torà és l'església parroquial de Torà, a la comarca de la Segarra. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català Descripció Església gòtica-tardana d'una sola nau amb dos trams de volta de creueria, el cor i el presbiteri. A l'interior es pot observar una única nau molt ampla i quatre capelles laterals a cada banda. Les del S més petites i les del N més grans i ricament decorades. L'altar Major està presidit per la imatge de Sant Gil, patró del municipi de Torà. Tota la nau es troba arrebossada i pintada amb cromatismes ocres. Gris o rosat a les motllures i nervadures. Es pot accedir a l'interior de l'església a través de dues portades, una principal al mur sud i l'altra al mur de ponent. La façana que mira a la Pl. de l'Església és molt sòbria i només s'hi poden veure dues obertures d'arc escarser i un rellotge de sol al centre de la façana. El portal d'accés presenta una porta semicircular amb la clau decorada, emmarcada per dues fornícules amb petxina i columnes estriades adossades al mur. Damunt aquesta portada trobem una fornícula central de petxina en molt mal estat. A l'extrem O de la façana s'aixeca la torre del campanar. Aquest té dos trams i presenta una planta quadrangular amb les arestes tallades i una obertura d'arc de mig punt a cada cara. Tot el parament és de pedra amb filades de carreus mitjans molt ben escairats. Actualment aquesta església està en restauració perquè es vol recuperar uns arcs de la primitiva església medieval. Notícies històriques En diverses actes de consagració de les esglésies de Santa Maria de Solsona l'any 1070 trobem el nom de Torà entre els noms de les esglésies cedides a Solsona.