100 CIMS-TOSSAL GROS DE VALLBONA per Santuari del Tallat- ( IBP -41- HKG)

1 Aparcament - Inci Ruta

2 Senyalització, seguir recte a l'esquerra

3 Senyalització, seguir recta camí a l' esquerra

4 Senyalització, camí a la dreta

5 Seguir a la dreta senyalització, camí asfaltat

6 SANTUARI DEL TALLAT

SANTUARI DEL TALLAT El Santuari del Tallat és un antic priorat i actual santuari marià del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell). Està situat al cim d'un turó de 787 metres d'altitud de la serra del mateix nom, al límit de les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà. S'hi accedeix a través d'una pista de 3,2 km, asfaltada, que enllaça amb la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella, en plena Ruta del Cister. Administrativament depèn de Montblanquet, però ha estat vinculat de sempre al poble de Rocallaura pel fet que la imatge de la Mare de Déu fou portada a la seva parròquia. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció És un edifici rectangular d'estil gòtic amb una porta d'accés de mig punt dovellat, La silueta de pedra blanca del santuari és visible des de molts llocs de les comarques properes, i el lloc constitueix un impressionant mirador de l'Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, tant per la seva altitud com per la situació. Les restes conservades i la documentació disponible permeten de reconstruir a grans trets la seva fesomia. L'edifici, que ja era pràcticament acabat el 1509, formava un conjunt compacte, tancat, de planta rectangular. Les dependències s'organitzaven a partir d'un pati, que tenia una galeria porticada al costat N, i al qual s'obria l'església, reedificada el 1804-1805. Així, el Tallat presenta en la seva concepció un nou plantejament arquitectònic, més pròxim al renaixement, tot i que la seva ornamentació escultòrica i elements com el porxo de la seva galeria són encara magnífics exponents del darrer gòtic. Aquests elements ornamentals, testimoni de la seva passada sumptuositat, foren arrencats i posats a la venda a principi del segle xx. Actualment es troben repartits entre el Palau Maricel de Sitges(el portal d'entrada, a més de portes i finestres), Reus (la creu de la Misericòrdia) i, sobretot, el castell de Santa Florentina, a Canet de Mar, on Domènech i Montaner tornà a muntar la galeria de set arcs apuntats i un portal gòtic florit, així com diversos portals i finestres. Des de fa uns anys les ruïnes es troben en curs de consolidació. L'àmbit de l'església s'ha recuperat mitjançant uns bastiments de ferro i vidre. S'hi ha trobat la sepultura de Ramon Berenguer de Llorac, fundador del santuari, i s'hi han reprès aplecs i romiatges dels pobles veïns. Història Documentat des del 1081, com a torre de defensa del Tallat, fou després un eremitori. La sagrada imatge fou trobada per un pastor, fill de Rocallaura, estant al servei de Ramon Berenguer de Llorac, senyor del Castell de Solivella. Aquest s'apoderà de l'església, que s'edificà a la serra del Tallat, sota la seva protecció, i fins i tot aconseguí de l'abat de Poblet un monjo perquè tingués cura del culte a la Verge. Gran fou la devoció que despertà entre la població de Blancafort, Solivella, Rocallaura i Montblanquet, que es va estendre de seguida a les comarques properes. La imatge és de marbre, de poc més d'un pam d'altura, està representada en posició dreta i porta el Nen Jesús a la mà esquerra. Porta una corona de pedres precioses. Antigament estava flanquejada per dos àngels, l'un portava una estrella i l'altre una palma, que sostenien les cadenes de Miró de Granyadella, protagonista del Miracle del Tallat. N'hi ha una còpia a Sant Martí de Maldà, i se'n va trobar una altra en unes excavacions de l'antic temple de Sant Llorenç de Rocallaura. El 1354, un grup de devots de la parròquia de Rocallaura, al qual el santuari ha estat sempre vinculat, hi fundaren l'església de Santa Maria del Puig del Tallat. Seria destruïda probablement durant la guerra contra Joan II. Aquest n'autoritzà la reconstrucció el 1475, moment en què segons la tradició fou trobada la marededéu (avui venerada a la parròquia de Rocallaura). Joan VI, des de Lleida, el 1475, concedí al monjo sagristà de Poblet el privilegi de poder viatjar pels dominis de Catalunya i Aragó amb l'objecte de recollir almoines per al culte del Tallat. La construcció del nou santuari fou promoguda pel senyor de Solivella i comptà amb el suport material determinant del rei Ferran II, qui arribà a visitar les obres el 1493. El mateix rei Ferran cedí el santuari de Tallat al monestir de Poblet el 20 d'abril de 1509. Fou priorat i santuari marià. Els monjos del Poblet se'n feren càrrec i hi continuaren fins al 1822, amb l'exclaustració de Poblet el 1822 deguda a la desamortització de Mendizábal, en què el Tallat fou abandonat i començà la seva ruïna inexorable. Després, els terrenys i el santuari foren subhastats. La imatge de la Mare de Déu del Tallat fou traslladada a l'església de Sant Llorenç, a Rocallaura, on es construí amb posterioritat un cambril dedicat a la Verge del Tallat, la primera pedra del qual, treta del vell santuari, es col•locà el 25 de juny de 1900. Es va inaugurar el 2 de setembre del mateix any, fet que es va celebrar amb una gran festa. D'ençà que fou abandonat el santuari, les antigues construccions, en què s'observen exemplars interessantíssims de l'últim període de l'estil gòtic, varen anar desapareixent a poc a poc. Amb tot, hom es pot donar per satisfet perquè encara s'han pogut conservar altres parts de l'edifici que es troben actualment en diversos indrets com el castell de Santa Florentina de Canet de Mar, el Museu Cau Ferrat de Sitges o el mas de Misericòrdia de Reus. El santuari del Tallat ha donat nom a la personalitat artística del Mestre del Tallat creada a partir d’un conjunt d’obres escultòriques i arquitectòniques creades entre 1475 i 1510 a l’entorn de la Conca de Barberà, l’Urgell i la Baixa Segarra.

7 Cruïlla de camins seguir senyalització a la dreta

8 Seguir camí a l'esquerra

9 CAP DEL COLL / PARC EOLIC DEL TALLAT - Seguir recta

CAP DEL COLL Collada dels municipis de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell). PARC EOLIC DEL TALLAT El parc eòlic Serra del Tallat és un parc eòlic que es troba a la serra del Tallat, en els termes municipals de Passanant i Belltall i Vallbona de les Monges. Aquest parc, el més gran de la Conca de Barberà, té una potència de 49,5 MW i està connectat al sistema elèctric per mitjà de la subestació pròpia situada a la zona de Montblanquet, entre la Conca de Barberà i l'Urgell. Aquest parc eòlic de la companyia Acciona va entrar en funcionament en fase de proves el 24 d'octubre de 2007, i va ser inaugurat oficialment el divendres 15 de febrer de 2008 pels consellers d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, i el de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. La instal•lació es pot contemplar des del tram Montblanc - Tàrrega de la carretera C-14. Té 33 aerogeneradors de 80 metres, cadascun dels quals pot generar 1,5 MW.

10 Seguir per sender a l'esquerra amunt

11 Seguir pista a l'esquerra amunt

12 Seguir senyalització a l'esquerra

13 Corriol amunt a la dreta (no senyalitzat)

14 Pessebre i vistes

15 TOSSAL GROS DE VALLBONA

TOSSAL GROS DE VALLBONA El Tossal Gros de Vallbona és una muntanya de 803 metres que es troba entre els municipis de l'Espluga de Francolí a la Conca de Barberà i de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 264122001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

16 AEROGENERADORS EOLICS

AEROGENERADORS EOLICS Un aerogenerador és una màquina que permet transformar l'energia cinètica del vent en energia elèctrica. Històricament s'ha aprofitat l'energia del vent per diferents usos, entre els quals cal destacar els molins de vents que eren utilitzats en diferents zones per moldre gra i obtenir farina. A causa del baix preu d'altres fonts d'energia, els molins de vent es van anar abandonant, fins que darrerament la preocupació per medi ambient, i per l'efecte hivernacle han fet augmentar molt l'interès per les energies renovables, recuperant energies pràcticament abandonades com l'energia eòlica. En el cas dels aerogeneradors la força del vent és captada per un rotor, que transforma l'energia cinètica del vent en energia mecànica giratòria de l'eix principal. Mitjançant una caixa d'engranatges, anomenada multiplicador, es transforma la velocitat de l'eix principal a la velocitat de gir adequada pel generador elèctric, habitualment un generador asíncron, que al seu torn transforma l'energia mecànica en energia elèctrica de corrent altern. Com que el vent és molt variable, un dels elements més importants d'aquestes màquines és el control tant de la potència com de les revolucions a què gira el generador, ja que perquè el corrent elèctric generat pels aerogeneradors es pugui aportar a la xarxa és necessari que la seva freqüència estigui perfectament sincronitzada amb la de la xarxa elèctrica que a l'estat espanyol és de 50 Hz.

17 Seguir per camí a l'esquerra

18 Seguir pista a l'esquerra, senyalització

19 Arribada a Montblanquet

20 Antic Safareigs

21 ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE MONTBLANQUET

ESGLÉSIA SANT ANDREU DE MONTBLANQUET Sant Andreu de Montblanquet és una església de Montblanquet, al municipi de Vallbona de les Monges (Urgell) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció És una església d'una sola nau sense absis diferenciat i coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat. L'absis és precedit per arcs presbiterals. Hi ha unes impostes que divideixen els murs laterals com una única i sòbria decoració arquitectònica del temple de clara inspiració cistercenca per la seva puresa i simplicitat de línies. Té una teulada amb coberta a dues aigües. L'absis és llis i al seu lateral s'hi allotja la sagristia de reduïdes dimensions. A l'extrem oposat de l'absis s'hi troba el cor. Exteriorment la façana s'obra a un dels laterals de l'església amb un arc de mig punt adovellat. Per damunt d'aquesta senzilla porta s'hi obra un elegant rosetó de clara inspiració gòtica. L'església té una última obertura a l'exterior amb una petita finestra oberta al bell mig de l'absis en forma de petit arc de mig punt i doble esqueixada. El campanar de l'església és d'espadanya. Història El 1279-1280 l'església de Montblanquet ja construïda s'inclou en d'arxidiòcesis de Tarragona.

22 Aparcament - Fi de Ruta