[100 cims] Tuc deth Port de Vielha - Hospithau de Vielha - Lac Redon

Tuc deth Port de Vielha
11/08/2018
Circular horària amb inici i final a l'antic Hospithau de Vielha, sobre mateix de la boca sud del nou túnel de Vielha, amb gairebé 1.000 m de desnivell acumulat de pujada i baixada i amb una varietat de vistes i paisatges considerable. La ruta original és antihorària, però nosaltres volíem veure el massís de Maladeta sense boira i núvols, i per això és millor fer la circular en aquest sentit.
La dificultat és similar i també s'agraeix travessar els fantàstics boscos de la Ribera de Conangles gairebé al final de la ruta.

(7:30 h) Iniciem la ruta a l'aparcament que hi ha davant de l'antic Hospithau de Vielha, en direcció nord-oest, agafant una pista pel costat dret del Prat dera Barana, que circula més o menys per sobre del sender que puja al Tuc de Molières, que veiem imponent des d'aquí a baix. De fet es tracta del GR-211 que porta a Vielha passant pel Port del mateix nom. després d'uns centenar de metres a la pista, i passada una tartera que queda a ma dreta, les marques ens indiquen que el sender (GR-211) gira a la dreta en direcció nord, per enfilar-se pel costat esquerra de la tartera i ficant-se al bosc tot seguit, per anar alternant bosc i matolls, fent ziga-zagues mentre guanyem alçada pel Matet deth Plan dera Espòna fins arribar al Plan dera Espòna, una mena de prats "sembrats" amb les roques que han anat caient de dalt, però que ens dona aire per aproximar-nos al torrent que baixa de dalt i que veiem a la nostra esquerra.
Un cop a sota, el travessem i un corriol ens puja de nou fent ziga-zagues per costat esquerra del torrent, que de primer és més estret i que es va eixamplant mentre pugem i que ens porta fins un petit pla on veiem uns petits túnels que surten de la base de la muntanya. Ens atansem per comprovar que es deu tractar d'alguna infraestructura relacionada amb l'aigua. Seguim una mica més fins els Marrècs dera Gerbosa (9:30 h), un altre pla amb uns estanyols encar amb aigua i un balcó formidable al Molar de la Tallada que veiem mirant al sud. També trobem un búnquer camuflat com una cabana de pedra seca utilitzat en la època dels maquis (en veurem més pujant amunt).
El camí remunta el pendent suau que ens separa del Port Vielh deth Hòro, un collet que no arribem a trepitjar perquè girem a la dreta en direcció nord-est, però que hi passem pel davant i ens mostra la serra i el Tuc de Neres i després, en guanyar alçada pujant cap el port en direcció est, se'ns aniran descobrint, l'Era Forcanada, El Maladeta, Molières i finalment l'Aneto amb tot el massís. Ara el sender transcorre per un terreny més pedregós, amb el barranc a la dreta i el Tuc del Montoliet a l'esquerra, camí còmode que s'estrenys en algun lloc però que ens puja sense problemes fins el Port de Vielha. Parem novament per gaudir de les vistes d'un i d'altre costat. Des d'aquí i a aquesta hora (10:30 h) el Massís de Maladeta encara està clar i amb sol, però ja veiem les boires que se li acosten per darrera i que en poca estona el taparan, deixant ullals de sol intermitents.
En arribar al Port el GR-211 tira avall en direcció a Vielha i nosaltres el deixem perquè a la nostra dreta, mirant en direcció a Vielha (nord-est), Veiem el Tuc deth Port, ens enfilem per una escletxa que hi a la paret de roca del Port i comencem a pujar entre pedres i terra, amb diferents desnivells per superar els poc més de 150 m que ens separen del cim. (11:10 h). El cim és ampli i forma una mini carena amb dos monticles, hi ha diferents estructures (plataforma per helicòpter, refugi/magatzem abandonat, fita, creu (a Pepe), i ofereix unes vistes esplèndides de 360º. mars de muntanyes, més altes o baixes, més dretes o suaus. Es poden identificar un munt de cims que a aquesta hora deuen estar molt concorreguts. Fent la volta del rellotge destaquem el Maubermé al nord, El Mont-Roig, molt lluny el Massís del Montcalm, el Montardo, moltes agulles de la part nord de Boí i Aigüestortes, Els Besiberris i el Comaloforno, La Punta Senyalada, tot el Molar de la Tallada amb els Fontanes i els Tallats o Feixants, el Tuc de Molières i les pales anteriors i tot el massís de Maladeta des del Russell fins el Maladeta passant per l'Aneto, Perdiguero, Salvaguarda i per acabar el Montpius i el Montcorbison a sota mateix. Mengem una mica i gaudim del dia i les vistes.
(11:40 h) Iniciem la baixada pel costat oposat al que hem pujat, i que ja des del cim podem veure el Lac Redon cap on ens dirigim, però aquest tram no està gaire fressat ni trobarem gaires fites, però hem d'anar en direcció nord-est, primer amb més pendent i després més suau, per la part de la pala més r¡oriental de la Sèrra de Fontfreda, acostant-nos al penya-segat que cau sobre el Lac Redon. Seguint avall passarem un parell d'estructures en forma de murs de pedra i desseguida trobarem de nou fites que ens indique que hem de començar el descens pronunciat cap el Lac. En algun moment perdem el sender però el terreny permet tirar per on millor es pugui. Després del fort pendent tornem a trobar corriol i fites que ens porten cap al costat dret del llac segons baixem i que ens durà, passant per darrera dels turonets que envolten el llac, al desguàs del llac. (12:45 h) Allí, arran del Lac Redon, que un cop davant se'ns apareix prou gran, parem per refrescar-nos i sentir de fons el tubs metàl·lics dissuasoris de l'estació meteorològica automàtica.
(13:05 h) Tirem avall cap el sud pel corriol que transcorre pel costat esquerra del barranc del lac Redon a l'inici i que després el deixa tot girant a l'esquerra cap el sud-est, que de primer baixa més suau però que guanya desnivell a mesura que ens atansem als Marrècs dera Escaleta, on ens ajuntem amb el GR-11 que ve de de la Restanca i baixa cap a Conangles. El bosc també ens comença a aparèixer i comença el pendent més pronunciat que salvem fent ziga-zagues de nou, fins arribar a la Ribera de Conangles. Ara el pendent és més suau i parem al costat mateix del riu per dinar (14:20 h).
Reprenem el camí a les 15:05 h i ens endinsem a un fabulós bosc de grans faigs d'alta muntanya barrejats amb avets. Anem seguint les marques del GR-11 fins el pont que trobem sortint del bosc, que deixem a l'esquerra per continuar per la pista de la dreta. També deixem temporalment el GR-11 per anar per la pista però un tros més avall l'haurem de baixar a buscar per anar a sortir a l'aparcament o ens passarem de llarg. El camí va perdent desnivell fins que se'ns apareix la carretera i la boca sud del túnel. A les 15:50 arribem a l'aparcament.
Una preciosa ruta que, amb un bon dia, ofereix una visió espectacular de la concentració de cims més alts dels Pirineus Orientals.