100 CIMS - TURÓ DE MONTSORIU - Castell de Montsoriu i Torre de les Bruixes (IBP-65-HKG)
near Breda, Catalunya (España)
Viewed 571 times, downloaded 24 times
Trail photos
Itinerary description
1 TURÓ DE MONTSORIU
2 CASTELL DE MONTSORIU
Waypoints
02 - INTERSECCIÓ
Girar esquerra carrer Josep Aragay
05 - INFORMACIÓ
Mas Castellet
33 - TURÓ I CASTELL DE MONTSORIU
TURÓ DE MONTSORIU El Turó de Montsoriu és una muntanya de 633 metres que es troba als municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Riells i Viabrea (encara que aquest últim molt poc tros), a la comarca de la Selva. Forma part del Massís del Montseny. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic i el Castell de Montsoriu. Als seus vessants neix la Riera de Repiaix, afluent de La Tordera. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Es desconeix amb certesa l'origen del nom, però les hipòtesis més importants són: • Mont-sorio (Muntanya de suro): Actualment hi ha molt suro al turó, però segons estudis paleoambientals, als segles XIII i XIV només hi havia herbes per millorar la defensa i vigilància del castell. També, segurament els suros que hi ha ara són deguts a l'augment de la indústria tapera als segles XVIII i XIX. • Mont-so-riu (Muntanya sobre el riu): El Turó està a sobre la riera d'Arbúcies, però els filòlegs consideren que no hi ha prou base lingüística. • Mont-surice (Mont blanc): En èuscar, zuria vol dir blanca. Aquesta teoria ve a dir que l'origen del nom és preromà, ja que per zones properes al turó es parlava protobasc. Aquest nom seria semblant al del Montnegre que està entre el castell i el mar. • Montem-sigirici (Muntanya d'en Sigeric): Aquesta teoria és feta per l'estudi toponímic de Joan Coromines. Ja que Montsoriu acaba en iu seria un nom germànic, i l'arrel seria Sigiric, per tant amb diferents evolucions del nom acabaria sent la denominació actual: Montsoriu. • Mons-siricus (Muntanya de Sirici): És una variant de l'anterior, però en comptes de germànic amb llatí: Sirici va ser un màrtir africà del segle IV que de moment es desconeix la seva relació amb el turó. • Mont-soliu (Muntanya solitària): Teoria registrada per Joan Coromines. Això es basa en el fet que alguna gent dels voltants del castell l'anomenen Montsoliu. CASTELL DE MONTSORIU El Castell de Montsoriu (també anomenat castell de Montsoliu, és considerada una de les fortaleses gòtiques més imponents de la Corona d’Aragó. Està situat entre les poblacions d'Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu i Breda, a la comarca de la Selva i s'alça al damunt d'un turó de 632 metres d'altitud, dins del Parc Natural del Montseny. El Castell de Montsoriu està situat sobre el Turó de Montsoriu, un turó situat entre les poblacions d'Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu, Riells i Viabrea i Breda, d'uns 632 m. Encara que el turó està dividit entre aquests municipis el castell només està dividit entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu. El Turó de Montsoriu forma part del Massís del Montseny i del Parc Natural del Montseny. Pel que fa al castell, la primera referència explícita és de l'any 1053, en la donació d'un alou efectuada per Adelaida, vídua de Borrell de Taravall, a la canònica de Sant Pere de Vic: Et habent affrontationem ab oriente in castro Soriz (limita per orient amb el castell anomenat Soriu). El següent esment més clar del castell és del 1194 quan en el Liber feurodum maior és mencionat el «castro de Muntsuriu», ran de la promesa feta per Ponç de Cabrera al rei Alfons I que no l'utilitzaria en contra seu. El 6 de juny de 1199, Ponç de Montsoriu signà un conveni establert entre el vescomte Guerau de Cabrera i el rei Pere I. En el testament de Guerau de Cabrera de 1223, el castell de Montsoriu, juntament amb el vescomtat, restà per al seu fill Guerau V de Cabrera. Durant la invasió del rei francès Felip l'Ardit, el 1285, el castell de Montsoriu també fou la residència i recer de la família de Ponç Hug IV d'Empúries, que n'era propietari consort. El fill de Ramon de Cabrera, Bernat I, va regir el vescomtat de la seva cosina Marquesa amb el títol de vescomte de Montsoriu. L'ESPLENDOR DE L'ETAPA ROMÀNICA L'any 1033 es produeix el punt d'inici de la vinculació històrica de Montsoriu amb la família vescomtal de Cabrera amb el casament d'Ermessenda de Montsoriu amb Guerau I de Cabrera, fundadors el 1038 del monestir de Sant Salvador de Breda, centre religiós del vescomtat de Cabrera, que va canvia definitivament el títol de vescomte de Girona pel de Cabrera a partir de Guerau III (1145-80). Va ser Guerau III qui va canviar el títol de vescomte de Girona pel de vescomte de Cabrera, títol que d'ara endavant serà utilitzat per tots els seus descendents. Aquest noble ha estat identificat com el trobador Guerau de Cabrera, qui va escriure poesia trobadoresca en llengua provençal. La família Cabrera va anar guanyant importància en el context politicosocial del país, eixamplant, en paral•lel, les seves possessions territorials. Centrant-nos en l'entorn del Montseny, van assimilar al seu patrimoni les possessions dels senyors del castell de les Agudes-Miravalls. No tenim moltes notícies històriques d'aquesta època, però sí que sabem per la recerca arqueològica que el castell es va convertint en un fidel reflex de la importància creixent que va adquirint la família Cabrera. Entre finals del segle XII i principis del segle XIII s'inicien unes importants obres de remodelació del primitiu castell roquer, i també comencen les obres de construcció del segon recinte del castell, on es farà un gran pati central i una capella romànica. Al llarg del segle XIV, el castell esdevindrà el palau gòtic residencial dels vescomtes de Cabrera, una de les principals famílies del Principat. S'ha calculat que el conjunt del domini dels Cabrera pels volts del 1360 era de 4.071 focs o famílies, que podien correspondre a uns 20.455 habitants. Aquesta xifra superava en molt els súbdits de la resta de senyors del país, que de mitjana no arribaven a les 2.000 famílies. En aquest període el vescomte de Cabrera fou el gran Bernat II de Cabrera(1298-1364), privat del rei Pere III i tutor de l'infant Joan, futur rei Joan I. Destacà el seu paper dins la política exterior de la corona catalanoaragonesa com a capità general de l'armada, almirall de la flota catalana i conseller dels diputats del braç militar en les corts de Cervera de 1359. El 1354 va compilar les Ordinacions sobre lo feyt de la mar, codi marítim en què s'organitzà la marina catalana. Finalment, després de molts anys de servei fidel al rei, per culpa de les intrigues polítiques i de cort, Bernat de Cabrera fou acusat injustament per la reina Elionor de Sicília i els nobles aragonesos que conspiraren contra ell, i va ser decapitat a Saragossa el 1364. En resposta a l'execució, el vescomtat, que en aquella època tenia 20.000 habitants, es va revoltar i la vídua de Bernat, Timbor de Fenollet, es va fer forta a Montsoriu. El rei Pere III el Cerimoniós no podia tolerar aquesta sublevació i va reclutar 1.200 homes que posarien setge a Montsoriu entre els anys 1365-1371. EDIFICI Aquest castell està format per tres recintes encerclats per muralles, la part més antiga conservada del castell roquer, és la torre mestra o de l'homenatge, de la segona meitat del segle X, situada al primer recinte, on a la part nord hi ha l'accés principal amb una torre lateral i una petita capella preromànica amb un absis i restes d'haver tingut pintures murals romàniques. Se sap que estava sota l'advocació de Sant Pere. El segle XIII s'hi van fer grans ampliacions, construint-se un nou recinte sobirà amb una sala anomenada "sala gòtica" edificada davant l'entrada principal i coberta amb una volta de canó apuntada, un pati d'armes amb una torre quadrada i un fossat amb un nou emmurallament amb dues torres cilíndriques angulars amb espitlleres. Es va construir una nova capella adossada a la muralla datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, de planta rectangular de 10 metres de llargada per 3,5 d'amplada, amb dues petites finestres de doble esqueixada, amb una petita capella lateral al mur oest i coberta a dues aigües, la porta d'accés conserva part dels graons d'entrada, així com en un mur interior es poden veure restes d'esgrafiats d'una figura humana i tres creus. Fou el segle XIV, quan els Cabrera, ja molt poderosos en aquesta època, van fer les reformes per a transformar-lo en castell-palau. Al recinte sobirà es van construir dependències com el menjador i la cuina i es van fer paviments nous i dipòsits per a recollir aigua. D'aquest segle és la nova porta a la torre mestra, una nova gran sala sobre la ja existent "sala gòtica", de 100 metres quadrats i on s'aprecien les restes d'una llar de foc i dos finestrals d'estil gòtic i les noves muralles que van passar d'una gruixària de 70 cm. a 120/150 cm., tot construint passos de ronda. El pati d'armes i segon recinte de forma trapezial, es va convertir en el lloc residencial, al seu voltant es van construir habitacions adossades a les muralles i les seves parts frontals donaven al pati que va ser semicobert per uns porxos fent de galeria a tot el seu perímetre. Al centre es va disposar una gran aljub, de 12 metres de llarg per 4,5 d'ample i 5 de profunditat, amb una completa xarxa de canals per a cobrir les necessitats del proveïment de l'aigua i es va enllosar tot amb marbre de Gualba. Es va construir un gran menjador amb finestrals i llar de foc. La capella del segle XIII es va anul•lar i es va passar a una altra dependència, també de planta rectangular d'aproximadament 10 metres de longitud per 8 d'amplada, amb presbiteri, campanar d'espadanya, i un finestral gòtic conegut com "el mirador de la comtessa". L'accés era directe des del pati. Finalment en aquest mateix segle XIV, es va realitzar un nou espai, el recinte jussà, amb una torre quadrada al costat de la seva entrada, dedicat a la protecció i defensa. RESTAURACIÓ Gràcies a l'esforç de l'Associació d'Amics del Castell, fundada l'11 de març del 1992, es va crear un patronat per a la seva conservació i restauració, presidit pel Consell Comarcal de la Selva i amb participació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els ajuntaments d'Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Sota la direcció tècnica del Museu Etnològic del Montseny La Gabella d'Arbúcies s'estan portant a terme la realització de treballs arqueològics, amb resultats excel•lents. S'exposen al Museu Etnològic del Montseny La Gabella més d'un centenar de peces que formen el conjunt arqueològic de ceràmica catalana del segle XVI més important de Catalunya. La restauració intenta deixar el castell com era a l'època gòtica amb algunes coses d'altres èpoques com la capella preromànica i la torre de contrafort. El diumenge 22 de febrer de 2015 es va recuperar una maqueta del castell, que està exposada a la Sala Noble, obra de Manuel Genovart i Boixet. Des del dia 1 de març de 2015 s'ofereix al visitant la possibilitat de fer la visita amb guia o bé sense, seguint uns indicadors instal•lats al castell i amb l'ajuda d'una guia del visitant que es lliura quan es compra l'entrada al recinte.
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
Bona caminada per acabar l'any! A més, hem pogut fer la visita al castell de Montsoriu que és el què realment fa la sortida atractiva. El track molt fàcil de seguir. Salut i cames!! Bon any!
Moltes gràcies, Bon Any Nou 2023!!
Salut, cames i Muntanya!!