[100 cims] Vall de Cardó - Creu de Santos

[100 cims] Vall de Cardó - Creu de Santos (942 m)
24 de Març de 2019

Circular anti horària.
Ruta realitzada amb el Club Excursionisme Torredembarra.
Ruta amb inici a l'antic Balneari de Cardó (també Monestir de Sant Hilari de Cardó o de Sant Hilarió de Benifallet), que a més a més de visitar algunes ermites, es fa el cim del Creu de Santos (942 m.), veiem algunes formacions geològiques (Els Martells, La Cova Llòbrega, etc.) i arbres fantàstics (Teixos, pins i altres)

S'inicia davant mateix de l'antic accés al Balneari on veiem un cartell indicador de l'ermitatge de Cardó que apunta a una pista que puja suaument custodiada per xiprers, a una gran part de la ruta seguirem el punts grocs i a una altra els punts vermells, tot i que cap dels dos completen la ruta que fem.

A poc metres, ja trobem una fita a la dreta del camí i un corriol que s'enfila en direcció contrària d'on venim: és l'accés a l'ermita de santa Teresa des d'on veiem el dipòsit d'aigua d'abast del Balneari i darrera i sota nostre el Balneari. L'ermita queda damunt d'un penyal però els arbres ho amaguen força.

Reculem i tornem fins a la pista per on segui pujant fins poques desenes de metres fins trobar a l'esquerra un camí darrera d'una tanca de cadena. És el camí que ens pujarà cap al cim.
Però abans i uns metres més amunt, trobem el desviament cap a l'esquerra per accedir a l'ermita de Sant Simeó de Benifallet, potser la més espectacular i coneguda de totes de les de la vall, ja que està edificada sobre un gran penyal que sobresurt del mig de la vall. Les vistes són precioses.

Reculem de nou per tornar al camí que ens puja, de primer pel torrent, fins a la Cova dels Porcs, que no arribem a veure clarament. Més endavant i sota una gran paret de pedra trobem la Font dels Teixets, que hem passat abans d'arribar-hi. Aquí trobem un grup de teixos que són bastant joves. La font queda gairebé colgada per un enderroc que queda just davant. Seguim pujant fins a la cruïlla en la que ens desviem a la dreta per pujar fins el Portell de Xàquera (coll previ al cim) i arribar al Creu de Santos. Anem ascendint progressivament per un alzinar i en un punt hem de fer un gir a l'esquerra per anar atansant-nos a la paret, on trobem un pas estret, com un compta-ovelles pel que ens enfilem i seguim fent ziga-zagues pel bosc fins el portell.

En arribar al Portell de Xàquera s'obre davant nostre el tram final del riu Ebre, de primer, i al fons els massissos dels Ports coronats pel Caro, al bell mig i sobresortint de la resta, amb tot l'antenar al capdamunt. Veiem Xerta, Aldover i Tortosa amb Roquetes davant.
El paisatge ha canviat bruscament i només amb matolls i pedres (conseqüència dels repetits focs i erosions) seguim fent via cap al cim. Tot pujant se'ns descobreix el Delta de l'Ebre i el massís del Montsià.

Anem girant lleugerament a l'esquerra fins trobar-nos amb la caseta i més a l'esquerra el cim, amb el pilar geodèsic, placa, pessebre i creu.
La vista des del cim és espectacular de 360º: Al sud veiem el Delta, amagat a la part central pels darrers cims del massís del Cardó, cap a la dreta anem veient el Montsià, Els Ports i el Caro, la serra de Pàndols, la serra de Cavalls, l'Ebre endinsant-se a la Ribera d'Ebre, el Montsant, la serra de Llaberia i el mar. El dia acompanya, fa sol, sense vent i atmosfera acceptable per veure clarament el castell de Miravet.

Passem per darrera el cim (costat nord) i fem una petita drecera per retrobar el camí més avall i retornem, passant pel portell de Xàquera i per l'alzinar, a la cruïlla que hem deixat pujant de la Font dels Teixets.

Seguim planejant i desseguida pujant en direcció nord i nord-est per anar carenejant al costat del Portell del Cardó, sortint de l'alzinar a cel obert i pujant cap un bosc de pins on trobem una bifurcació. Per anar als Martells, que es troben a l'olla de la vall, baixarem per l'esquerra pel bosc fins un pla indicat com "La Cassola del Diable". Seguim recte per passar un turonet i baixar per la cassola cap els Martells, unes formacions geològiques en forma de columnes, colpides per vent i aigua. Retornem altra cop cap a la bifurcació, al capdamunt del bosc de pins i seguim direcció nord-est amb el bosc a l'esquerra i la cinglera (invisible als nostres ulls- però un s'hi pot atansar per comprovar-ho), tot seguit la carena que s'estreny i comença abaixar en direcció a l'Escaleta i perdent-se la configuració del corriol que seguíem.

Si ens fixem bé veurem la part més fressada per on hem de passar i alguna fita. Veurem un piló blanc de ciment al que no hem d'arribar ja que abans girem avall a la dreta cap a un paisatge canviat com abans en fer el cim, pedres i matolls, amb algun testimoni dels incendis.

Aquí el camí es fa una mica difícil de seguir pel desnivell i per l'absència de referències, (amb alguna fita escadussera) però amb paciència veureu que va fent ziga-zagues per baixar d'alçada ràpidament a una cota inferior i trobat el camí més anivellat i en direcció nord, no sense abans haver reculat una mica. Aquest tram s'anomena la Tormina i és un seguit de puja i baixa que travessa els petits torrents que baixen del Portell del Bou, que veiem majestuós a dalt a la nostra esquerra. A la dreta se'ns obre la vall cap els plans de Brugar oberts a l'interior a l'Ebre, no pas al mar.

És potser el tram més cansat i monòton que es fa per l'exterior de l'olla de la Vall de Cardó, però te un parell de recompenses que valen la pena.

La primera és la Cova Llòbrega, a la que arribem després de passar un petit collet i ens apareix propera la paret a la nostra esquerra, (el pal indicador és dret però el cartell no hi és) uns passos més endavant veiem l'escletxa de la cova i remuntant uns pocs metres trobem l'accés fàcil a l'interior. A partir d'aquí anem girant poc a poc cap a ponent. El camí s'acosta a la paret de roca i gira obrint-nos a la vall que baixa del Portell de Cosp.
Pocs metres més endavant, ens trobem amb un gran pi majestuós i darrera la Font del Teix, amb un Teix de grans dimensions i alguns centenars d'anys. La font, que ara es troba rehabilitada i raja aigua fresca, és el lloc ideal per a fer la parada de dinar.
Seguim cap a l'oest, baixant primer per la vall que s'estreny cap el Portell de Cosp i ens trobem amb un petit pas tècnic que es puja fàcilment o ajudats per una corda que hi ha instal•lada. No representa cap problema per seguir el ritme i continuar, tot passant pel bell mig del Teixer de Cosp, una zona amb viver de teixos, alguns protegits i d'altres de més adults.

Després del pas tècnic, es fa una remuntada fins el Portell de Cost on hi ha la bifurcació per anar cap a la Cova Lluminosa i la Foradada. Nosaltres seguim avall direcció sud-oest pel "Camí dels Frares" tornant a entrar a la Vall de Cardó i anar baixant, per sota cingleres, fins arribar a l'ermita de l'Àngel Custodi, que ens ofereix una perspectiva diferent del la Vall i el Balneari/Monestir.
Aquí comença el camí del Via Crucis, que passa per l'ermita de l'Àngel Custodi i ens aboca a la carretera que puja de Rasquera. Fent els darrers metres per la carretera, a l'esquerra trobem l'ermita de Sant Elies.

Pocs metres més endavant retrobem el punt de sortida de la ruta.

Més informació del Monestir a:
https://www.monestirs.cat/monst/bebre/be06hila.htm