[100CIMS] La Punta del Pallars des del coll de les Portes i el pas equipat de la Portella

La Punta del Pallars és una muntanya de 551 metres al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. És la punta més septentrional de la Serra de Mestral i es troba situat en un terreny rocós de formació calcària. La panoràmica des del cim és extensa: les moles del Teix, el Delta de l'Ebre, el Ports, els Dedalts, el Cap de Salou i als peus, Hospitalet de l'Infant, Miami Playa i la Mediterrània.

La ruta inclou el camí per la carena des de la Portella de l'Arturet fins al cim de la Portella (723 m i coronat per un petit vèrtex). Aquest camí té un "pas equipat" amb diverses instal·lacions: un petit pont tibetà, una baixada amb cadena, la canal llarga equipada amb cadena, corda i grapes i un pas aeri amb corda. No es gens recomanable per a persones amb vertigen o poc avesades a trescar per passos equipats de muntanya. A més a més, s'ha de crestejar fins a la Portella i fer petites grimpades, que no tenen massa dificultat (però que s'ha de dir) (mireu les fotos dels Waypoints i a lo millor sortiu de dubtes de la seva dificultat)

INICI.
Estava previst començar al Coll de les Portes. Per arribar-hi, hi ha una pista en un estat regular que hi puja des de la C-44 (de l'Hospitalet de l'Infant a Vandellós). Una mica abans d'arribar a Masriudoms, surt la pista a ma esquerra. Degut al seu estat, vàrem deixar els cotxes tot just començar, a uns 2,3 km abans d'arribar al coll.

ITINERARI
La ruta circular des de Mas Riudoms passa pel Coll de les Portes (2,3 km km), la Punta del Pallars (3.2 km), la Portella de l'Arturet (5.9 km), Cim dels Avencs o de la Portella (6.6 km), la Portella del Xato (7.3 km), Font De L'Irla (9.0 km) i de nou el Coll de les Portes (12,1 km)

Des del cotxe seguim la pista de pujada. Al wp01 anem cap a l'esquerra, al wp02 cap a la dreta i amb 35 minuts de bona marxa arribem al coll de les Portes (wp03), on ja gaudim de vistes cap al nord i la serra dels Dedals. El camí que puja cap a la Punta del Pallars es poc fresat i el trobareu marcat amb fites de pedra (wp04). Primer arribem a la punta de la cinglera (wp05), on podem veure una panoràmica extensa cap al est i al sud i més endavant cap al cim de la Punta del Pallar (wp06), que hi arribem en pocs minuts.

Des del cim, desfem el mateix camí fins al coll de les Portes. Seguim endavant per la mateixa pista fins arribar a una cruïlla de camins (wp08). A l'esquerra veiem una pista pedregosa molt erosionada per l'aigua i que puja de mala manera fins a la Portella de l'Arturet (wp09). Aquí hi ha dues torres d'alta tensió que venen en línia recte de la Central Nuclear de Vandellós (Nuclears, No Gràcies!!!)

Des del coll, reculem uns metres per enfilar el camí de carena (wp10) i el del pas equipat. El camí es perdedor, cal seguir-lo per trak o per intuïció. De vegades per la cresta, de vegades uns metres per sota. (wp11). Al cap d'uns 10-15 minuts, arribem al petit pont tibetà (wp12) que permet passar d'una pedra a una altra amb forat al mig. Se surt baixant la segona pedra amb una corda. Més endavant us trobareu la Canal Llarga i el Pas Aeri (wp13). En aquestes instal·lacions, la dificultat la marca cada u. Nosaltres vàrem passar sense cap problema rellevant. Això si, cal disposar de temps, doncs es força entretinguda la pujada per les cadenes i les cordes.

El camí segueix crestejant, ara més fàcil, ara un pel complicat, amb petites grimpades (wp14) fins arribar al cim de la Portella (wp15), una veritable atalaia que corona la serra. El punt culminant del dia i que es mereixeria estar inclòs al llistat de la FEEC. El camí després del cim de la Portella cada vegada es fa més fàcil i s'arriba sense problemes a la pista que està molt a la vora de la Portella del Xato (wp16)

A partir d'aquest punt, la nostra intenció era pujar el Mulló Puntaire, que entre anar i tornar
son uns 50 minuts, però se'ns va fer tard i vàrem seguir la pista (wp17) cap avall ja de tornada. Al wp18 cal anar a la dreta, al wp19 tenim una bonica foto de la serra que hem caminat i al wp21 ja hem arribat al coll de les Portes. Només ens queda baixar fins als cotxes.

Una ruta preciosa, entretinguda, divertida als passos equipats i amb certa dificultat pel tipus de terreny.