100XU per Anna Saballs. Ruta per els vertigis de la Guerra Civil a Hospitalet de l'Infant amb l'historiador Jordi Solé.

El coll de Balaguer és una collada del terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. Es troba administrativament del tot dins d'aquesta comarca, tot i que geogràficament separa les comarques naturals del Camp de Tarragona de la de les Terres de l'Ebre i ha estat un dels llocs de pas obligat a Catalunya. Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt., a llevant de l’antic traçat (fins el 1936) de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer. És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama (incorporat el 1399 al de Montesa); per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat. L’antic castell, molt reformat als s. XVII i XVIII, fou un dels punts on es fortificaren les tropes catalanes el 1640, al començament de la guerra dels Segadors, durant la batalla del Coll de Balaguer. El 1641 fou ocupat i fortificat per la cavalleria francesa per evitar les comunicacions dels castellans de Tortosa i Tarragona; els castellans el recuperaren el 1650.

El 1719 el lloc fou fortificat de nou amb la construcció del castell de Sant Felip, per ordre del rei, per acabar amb els bandolers i els constants desembarcaments corsaris i possiblement per evitar les escomeses molt freqüents que hi feien els carrasclets. La guarnició abandonà el castell, que fou confiat a voluntaris civils amb motiu de la Guerra Gran, el 1793. El 1803 Bourgoing el trobà defensat per les guàrdies valones. La sentència d’un plet que s’allargà del 1800 al 1805 donà els delmes a Tivissa, el duc de Medinaceli i el bisbe de Tortosa. El 1810 la divisió francesa d’Habert ocupà el fort i en tragué els 150 homes que el defensaven a les ordres de Serra; fou reconquerit pels espanyols i els anglesos al juny del 1813 i abandonat davant l’avançada de Suchet, fet que aprofitaren els anglesos, dirigits per John Murray, per volar-lo el 1814. El 1827 el cap dels malcontents del Camp, Joan Rafí, hi infligí una forta derrota als governamentals, però el mateix mes en foren foragitats per Carratalà.

Es troba entre les muntanyes de los Dedalts i les Rojales, muntanyes de poca altura que s'alcen a la mateixa línia de costa. Malgrat la seva poca alçària (140 metres), sempre ha estat considerat com un pas dificultós. Actualment, el trànsit circula per l'AP-7 i la N-340, i travessen un Coll de Balaguer que no és el primigeni. Aquest es troba més a ponent, a l'oest del Castell del Coll de Balaguer, però actualment ja no és un lloc tant de pas.

Al coll es troben el búnquer del Coll de Balaguer i el complex de nius de metralladora i trinxeres de la cala Gestell, restes de la Guerra civil espanyola.