100XU per Anna Saballs. Ruta per les antigues Guixeres de Vilaverd amb l'extreballador Josep Maria Robusté.

La molí de guix o guixera del Tòfol o dels Robusté és una antiga instal·lació destinada a la fabricació de guix (inicialment) i de “blancs minerals”, posteriorment, situada al municipi de Vilaverd.
El fet més destacat és que conserven intactes tots els elements originals d’aquesta indústria tal com estaven quan es va tancar les instal·lacions.
La guixera està formada per dos immobles. El principal es tracta d’una nau bastida amb murs de paredat i coberta a dues vessants. Al costat Nord hi trobem una segona construcció, més moderna, adossada a la nau principal. El conjunt es complementa amb un forn exterior situat a tocar de la façana est de l’edifici principal.

Ressenya històrica

Segons assenyala Martí Torrell, la indústria del guix, com a tal, a Vilaverd va néixer a mitjans del segle XIX aprofitant l’expansió econòmica i demogràfica i l’arribada del ferrocarril. En aquella època hi havia al poble una pròspera indústria guixaire que comptava amb una desena d’empreses familiars dedicades a la fabricació de guix per a la construcció.
El novembre del 1916 cinc guixers de Vilaverd (Francesc Robusté Solé, Jaume Rossell Plana, Antoni Cartanyà Pàmies, Pere Garlandí Cortiella i Cristòfol Robusté Torrell) compren una finca a la família Moragas. En aquesta finca, decideixen construir una guixera col·lectivament. El copropietari dels terrenys, Pere Garlandí Cortiella, demana autorització per construir la guixera col·lectiva i el març del 1917 rep finalment el permís. La guixera, la maquinària i l'electricitat eren els elements comuns dels cinc guixers, però seguien explotant cada un la seva pròpia guixera i venien per separat. Només feien la mòlta a l'espai construït i gestionat col·lectivament.
El 1926 Cristòfol Robusté Torrell va passar a ser el propietari únic de la guixera. Aquest mateix any es va construir un forn de guix. La guixera va passar a ser coneguda popularment com a Guixera del Tòfol o del Robusté.
Durant la Guerra Civil va ser incautada (com totes les indústries del poble) per les forces anarquistes i els seus propietaris obligats a treballar-hi com a obrers.
Per contra, la postguerra va una època daurada per a les empreses del ram de la construcció a causa dels efectes de la guerra. El 1945, per augmentar la productivitat, es crea la societat “Fábricas de Yeso Reunidas”, formada pels cinc guixers de Vilaverd. La finalitat d'aquesta coordinadora va ser evitar la competència entre les diverses guixeres de Vilaverd acordant el control de preus i el repartiment de les vendes de guix de manera més o menys equitativa. Entre 1966 i 1969 van tancar totes les guixeres de Vilaverd, llevat de la del Tòfol. Aquesta última va deixar de produir guix per a la construcció el 1967 i va intentar diversificar la seva producció (guix cru per a la fabricació de colorants, de paper, de teixits i, fins i tot, d'adobs químics). Però el 1977 va haver de tancar definitivament.