10a. Trobada de wikilocquerus. Els contraforts de les Gavarres des de l'ermita de la Mare de Déu de l'Esperança

Ruta circular des de l'Ermita de la Mare de Déu de l'Esperança, passant per:
- Pou de Glaç del Bosc del Puntuí (2.5 km)
- Puig de la Sesta (2.9 km)
- Monells (3.8 km)
- Pi de l'Aulet (4.8 km)
- Forn de calç d'en Puigmiquel (9.9 km)
- Església de Sant Joan de Salelles (12.1 km)
- Monestir de Sant Miquel de Cruïlles (14.2 km)
- Cruïlles (15.0 km)

Feia dies que esperàvem el 10 de febrer per poder assistir a la 10a. trobada de wikilocquerus. Per a nosaltres aquesta era la nostra primera participació i ens feia molta il·lusió poder-hi ser per conèixer en persona aquells usuaris de l’aplicació que seguim habitualment a les nostres caminades.
Finalment ens trobem a l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança un total de 100 caminaires desafiant la previsió meteorològica adversa, tot i que de bon matí no sembla pas que almenys la matinal hagi de ser de tan mal pronòstic. El capità Haddock, el Capi, i tot l’equip dels HH ja ens tenen preparada una ruta d’uns 15 quilòmetres amb poc desnivell, uns 200 metres, pels contraforts de les Gavarres, on ens esperen un munt de coses interessants, i apta per qualsevol persona una mica avesada a caminar.
I què us puc dir jo d’una trobada de tantes persones i que ja ha estat a bastament comentada per altres wikilocquerus? Doncs em limitaré a comentar-la de la mateixa manera que intento fer-ho amb altres rutes, quan el temps que hi puc dedicar m’ho permet.
Després de fer la foto de grup, sortim de l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança situat a tocar del petit poble de Cruïlles. A uns 200 metres de la sortida agafem un bonic corriol a l’esquerra, més endavant travessem una petita passera de fusta sobre un rieró fins a arribar a una pista. Aquesta pista l’abandonem de seguida, quan trobem el dipòsit de les Aigües Mancomunades del Baix Empordà, on tornem a agafar corriol. Aquest corriol ens porta cap a la font del Conte, que sorprenentment encara raja. Passada la font, uns 200 metres més endavant, ens espera un dels punts d’interès destacats de la ruta: el pou de glaç del bosc d’en Puntuí, encara molt ben conservat. El corriol acaba morint en una pista que en 300 metres ens porta davant del poble de Monells, el segon plat fot del dia.
El web https://catalunyaturisme.cat/monells/ ens diu això de Monells: “Monells és un poble medieval construït al voltant d’un antic castell del qual només queden les muralles i les seves torres. La localitat és coneguda per la seva bellesa i encant, amb un nucli antic ben conservat i carrers empedrats que fan que els visitants se sentin com si estiguessin en una altra època. És un poble tranquil, amb diversos llocs d’interès turístic, com ara la plaça Major, la seva església i el portal de l’entrada principal. L’Església de Sant Genís és l’edifici més destacat de la zona. Està documentada del segle XI i està situada a l’altra banda del riu, al barri de la riera. El temple que hi ha actualment conserva la capçalera romànica, la nau i l’absis gòtic i el campanar d’estil barroc. També és recomanable visitar el carrer dels Arcs, que és un dels carrers més pintorescs del poble, amb les seves cases antigues i les arcades.”
Nosaltres entrem a Monells pel bonic carrer dels Arcs cap a la plaça de Jaume I i ja en sortim paral·lels a la riera del Rissec, de moment per pista però ben aviat entrem al bosc tot resseguint la riera per admirar una mica més endavant un arbre monumental, el pi de l’Aulet. Passat el pi, travessem el Rissec i el seguim per l’altra riba. Des que hem tornat a entrar al bosc anem per corriols per una estreta franja de boscosa envoltada de terres de conreu, perfectament visible des la imatge del satèl·lit, en un aprofitament màxim dels recursos “corriolístics”, si em permeteu inventar una paraula. Finalment sortim del bosc, tornem a travessar el Rissec i ens dirigim per pista cap al barri d’Estrabau, on passat can Vidalet fem una parada per esmorzar en un oliverar, a peu del camí.
Continuem i travessem la carretera asfaltada de la Bisbal a Cassà, i ens dirigim cap al menhir anomenat de la Pedra Dreta de Sant Sadurní. Ara anirem per bosc fins al Mas Seniqueda, Saniqueda o Si-n’hi-queda (no hi ha gaire consens entre els mapes consultats; si algú me’n pot informar, ho puc corregir). En aquest tram de bosc ens trobem un arbre de grans dimensions caigut, entravessat enmig del corriol, que ens obliga a fer una mica de contorsionisme però amb la pressa a fer la foto per no formar un embús, finalment no l’acabo desant i no en puc determinar el lloc exacte. Més endavant trobem una inscultura d’una mà gravada a la roca del terra, una mica desdibuixada. I un altre plat fort de la ruta ens espera una mica més endavant. Es tracta del forn de calç d’en Puigmiquel, amb un sorprenent estat de conservació.
El proper objectiu és la bonica ermita de Sant Joan de Salelles, al costat de les restes de l’ermita antiga, excepcionalment oberta per a l’ocasió, que en un moment s’emplena perquè la temuda pluja comença a fer acte de presència. Sort que ja només ens queden 4 quilòmetres i l’aigua que ens cau tampoc no és cap diluvi.
Vista l’ermita, continuem per pista en pujada fins a la carretera asfaltada, però ni tal sols hi entrem perquè el Capi ja ens hi espera indicant-nos cap a un corriol de baixada que comença allà mateix i que després de travessar una zona de bosc ens porta cap al monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Passem pel monestir i hi entrem, ja que també excepcionalment ens l’han obert per a nosaltres. “El monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles és una joia del romànic català. En els últims anys, s'hi han realitzat diversos processos de conservació i restauració. A l'interior, es poden observar fantàstiques pintures romàniques dels lleons i la traïció de Judes, la gran pica baptismal feta d'una sola peça i altres elements d'interès com ossaris gòtics i sepultures. També es pot veure on es trobava ubicada la biga de Cruïlles, una biga romànica policromada que actualment s'exposa al Museu d'Art de Girona.” (informació extreta de https://www.femturisme.cat/ca/pobles/cruilles-monells-st-sadurni-heura) Feta la visita, continuem cap a Cruïlles, travessem la carretera GI-664 per sota i entrem al cor de la vila, que té l’encant medieval de molts poblets de l’Empordà, on destaca la torre de l’homenatge de l’antic castell. Al mateix web https://www.femturisme.cat/ca/pobles/cruilles-monells-st-sadurni-heura trobem aquesta informació: “Cruïlles és un petit poble de marcat caràcter medieval que conserva part de la seva muralla i la Torre de l'Homenatge de l'antic Castell, que ha quedat isolada al mig de la plaça que porta el mateix nom. Des de dalt de la Torre, de planta circular i de 26 metres d'alçada, es pot resseguir bé l'antic recinte emmurallat del poble, que conserva molts trams del perímetre gairebé intactes i algunes altres torres de planta quadrada. Avui hi oneja una estelada per commemorar que l'any 1359 Berenguer de Cruïlles va ser nomenat primer president de la Generalitat de Catalunya. Cruïlles, que ja surt en documents del s.X, dona nom a un famós llinatge que, emparentat a partir del s.XIII amb els Peratallada, van acumular un extens territori que arribava fins el mar”.
Feta la visita a Cruïlles ja només ens queda acabar d’arribar a l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança i donar per acabar la caminada.
Només em queda felicitar els organitzadors, que han estat a l’altura en tot moment, situats en llocs clau on es podria perdre algú i fent petites aturades de tant en tant per tal de facilitar el reagrupament de la colla.
La cirereta del pastís la va posar el dinar de germanor que ens esperava als locals habilitats de l’ermita. Moltes felicitats, altra vegada, i esperem veure’ns de nou l’any vinent