110 ruta circular del Torn a la Miana

El Torn està situat a la part sud de Sant Ferriol, a la dreta del riu Ser. Va formar un municipi propi fins a l’any 1857.

Comencem la caminada passant per la Plaça Major, al costat de l’església de sant Andreu del Torn, seguint la pista que va per l’esquerra del riu Ser.
En travessar el pont, a 15 metres continuem pel caminoi que surt per l’esquerra, que s’enfila decididament per un terra de pedra calcària, formant esglaons irregulars, tant d’alçada com de disposició, pel camí de la Miana, marcat amb senyals de franja groga.
Aquest camí que puja pel vessant solell, passa envoltat de roures i matolls que no deixen veure el paisatge, tret d’una petita clariana o al collet de Canyelles, que es força obert. Aquí hi ha cruïlla de camins: pel que venim del Torn, el de sant Julià del Mont per Proans, el de la Miana per Canyelles per on baixarem i el de la Miana per Gussinyer, per on tornarem a aquest collet.
Ens endinsem de nou pel ombrívol bosc, ara per un camí solcat per l’aigua, també espès de roures, pi roig, lianes i boixos morts per l’eruga del boix (cydalina perspectalis) de la que es va detectar la primera infestació de Catalunya aquí a Besalú, vers l’any 2014.
Arribem al pla tot travessant el torrent de la Miana, mins d’aigua i envoltat per un bosc que sembla de conte, ple de molses que pengen dels arbres. Després de passar pel mas Campolier, deixem la pista enfilant de nou per un sender que puja per la dreta i ens acosta fins les ruïnes del castell i a la rectoria de sant Miquel de la Miana, on esmorzem.
Per la pista arribem fins el coll de can Jou, on hi ha la cruïlla de pistes que porten a Sant Jaume de Llierca i a Besalú.
Baixem per la pista que baixa direcció sud , cap a can Pujolet i Campolier, fins un revolt amb un cartell que indica can Proans, on seguirem per un camí amb pujada suau pel Bac de Gussinyer, i que ens retorna al collet de Canyelles. Aquí repetim camí uns 500 metres, ara de baixada, fins un rodal de pins, on el camí es bifurca.
El de l’esquerra es el dels estreps roquellosos per on havíem pujat d’anada i el de la dreta es l’anomenat “camí dels burros” que baixa fent llaçades, de més bon caminar que l’altre, que ens menarà fins el pont del Ser i d’allà en pocs minuts ja arribem al veïnat del Torn.



Una mica d’història.
El camí dels Burros, que baixa fent diverses llaçades, era utilitzat per passar-hi amb els animals de càrrega, fos matxo, burreta o cavall. Estava una mica perdut, però fa uns anys, una colla de veïns de Mieres i del Torn el van recuperar.

A mig camí entre el trencall del “camí dels burros” i del “collet de Canyelles”, hi ha un cartellet que diu “Les pedres moledores”.
He cercat l’explicació i he trobat això ”..... Uns vuit minuts avall del collet de Canyelles, trepitgem les pedres Moledores. Uns quatre graons de pedra, baixets i afinats, eren utilitzats per esmolar l’eina i el ganivet, aprofitant el temps d’una petita parada per recuperar l’alè. I és que no tothom tenia burreta o cavall, i pujar del Torn amb un sac de farina o de queviures a l’esquena no devia ser pas fàcil.”
Aquest vell camí travesser permetia a la gent de la Miana dur el blat als molins del Ser. L’avi Giralt comenta: “Fins i tot de Begudà venien amb la burra carregada de sacs de blat, ho feien de nit en el temps de l’estraperlo per no topar-se amb la Guàrdia Civil”. Segueix explicant: “Si els trobaven, normalment se’ls donava una part i tot arreglat. Que els guàrdies també eren dels que passaven molta gana”.