110803 VILAPLANA. Camins perduts pel Racó de la Font-que-no-cou i pel Cingle del Martí

El recorregut pensat per fer en aquesta caminada era el següent : Vilaplana, Fonts del Llop i del Roure, Grau del Trencanous,Maset de les Tosques,Mas de l’Adrià, La Mussara. Baixar pel camí de les Campanilles fins al Camí de les Torres i un cop arribats a la font cercar el Grau equipat de les Campanilles i pujar un altre vegada fins les Airasses. Afagar aquí la pista fins trobar un altre cop el camí de les Torres i tot seguint-lo tornar a Vilaplana.
Una sortida pensada per fer els dos passos equipats que conec per la zona.
Tot anava bé fins una mica abans de la font del Llop. Hi ha un moment que el camí gira fort a la dreta ( aquest tros no resta massa ben conservat , degut a les darreres caigudes d’arbres, malgrat tot les fites abundants ajuden a trobar el camí a trossos perdut ) i nosaltres una mica distrets vam anar recta. Unes fites ens ajudaren a liar-nos, malgrat una creu vermella indicant-nos el pas equivocat. Als mapes de la zona i figura un camí aparentment perdut, és el que vam seguir
Les ganes d'una mica d'aventura ens va fer seguir recta pensant en trobar un altre camí alternatiu. Així durant una bona estona vam anar seguint les fites en la mateixa direcció (N) del Cingle del Rabascall, però al nivell del 700 mts d’altura i no als més de 800 del camí clàssic entre les Fonts del Llop i del Roure. Quan creiem que ja havíem arribat a l’altura de la Font del Roure ( però per sota ) el camí, que en algun tram es feia complicat de seguir , acaba en un altre aparentment més fressat( creiem que era el Racó de Vilanova) . A la dreta semblava pujar i al millor portava cap a la font del Roure ( caldrà comprovar-ho). Nosaltres a l’esquerra en busca d’aventura. Pujades i baixades enllaçades ens porten fins a una pista en desús. Anant seguint fites, deixem la pista i anem a la dreta. Pugem i baixem seguint les marques reals o imaginàries com en un tobogan, sense trobar cap lloc per on pujar al cingle Clos o al de Marti.
Encara sobre la línia de nivell dels 700 mts. quan el cingle de Martí sembla estar ja damunt nostre i el camí sembla acabar, trobem un petit mirador natural des d’on hi ha vistes boniques del Cap del Frare i del Barranc de les Tosques.
Veiem que em de començar a baixar, ja que és impossible seguir pel mateix nivell dels 700 . Alguna fita perduda ens anima a seguir-les. Sabem que em d’anar cap a l’oest a trobar el camí de les Tosques. Poca estona després ja no som capaços de veure’n cap , seguim baixant pel mig del barranc. La frondosa vegetació complica la baixada, després d’unes quantes relliscades, mirem el GPS i llegim 500 mts (desnivell) . Trobem un senderó que en pocs metres ens porta fins el Riuet de les Tosques. El creuem i allí mateix (waypoint ) trobem el camí de les Tosques. Malgrat ser encara molt aviat, la tensió produïda ens fa desistir de pujar fins la Mussara.
Així doncs, fem els dos quilòmetres fins Vilaplana corrent per alliberar més energia. Un cop arribats, vam aprofitar per dinar a la Peirona. Lloc on es menja molt bé i amb un tracte molt familiar.



Bibliografia : Mapa MUNTANYES de PRADES 1:25000 Ed. Piolet
Mapa : Caminant per Vilaplana 1:10000 Ed. Piolet (2010)

Hi ha també un mapa dels Cingles de la Mussara (2007) de la Ed. Piolet, però té bastants errors.