111 - El Cogul, El Capolat i el Capolatell - Presó de Busa. Serra de Busa. - 100 cims FEEC

APROXIMACIÓ: Des de Solsona agafem la carretera C- 462 direcció Sant Llorenç de Moruns, i al Km 17 aproximadament, a la zona de Les Cases de Posada, trobem un petit aparcament.

---

RUTA: Sortim de l'aparcament per un bonic corriol, que va pujant cap a la Casa Llobeta i Sant Iscle, amb magnifiques vistes de l'embassament de La Llosa del Cavall.
--
Una mica mes amunt de l'ermita seguim direcció al Pla de Busa, passant per sota les cingleres del Capolatell.
Arribats als prats del Pla de Busa, seguirem cap a l'esquerra direcció al Mirador del Capolat, amb magnifiques vistes del Port del Compte, Serra del Verd, Pedraforca i Serra d'Ensija.
----
Desprès seguim cap a la Presó del Capolatell, on trobem un pont metàl·lic per passar la cinglera que el separa del Capolat i que impedia que els presoners poguessin fugir.
----
Adjunto mes avall escrit de la Viquipèdia amb explicació sobre la Serra i la Presó de Busa.
---
Tornem enrere cap el Mirador i anem seguint per la carena fins el Cim del Cogul.
Seguim per la carena i a uns 400 metres del cim agafem un corriol a ma esquerra, direcció nord, amb una forta baixada cap el Coll de Vera.
Desprès seguim direcció oest ja planejant cap a la Casa Llobeta, i tornem pel mateix camí de pujada fins a l'aparcament.
------
------ tret de la Viquipèdia.
---


La Serra de Busa consisteix en un pla a la part més elevada amb fonts i rodejat de cingles, que fan de barrera natural, així es va poder utilitzar com a camp d’instrucció militar durant la guerra del francès.
El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes va proposar al capità general de Catalunya Luis Lacy la utilització de Busa com a campament i rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es van construir un miler de casetes de fusta per a l’allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret de l’Estat a proclamar la Constitució de 1812, en un acte on van assistir uns 8.000 soldats.
A l'extrem nord-oest del pla de Busa hi ha el Capolatell, conegut com "la presó de Busa", ja que s’utilitzava com a presó dels soldats napoleònics. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred, ja que la presó es troba a més de 1300 metres d’altura; havia presoners que es llençaven al buit amb el lema Mourir à Busa et resurgir à Paris (Morir a Busa i ressorgir a París). De totes maneres si no saltaven pel cingle morien de fam.
Les roques de la serra de Busa són conglomerats dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l’Oligocè (fa uns 25 milions d'anys), a l’antiga línia de costa del mar de la depressió de l’Ebre fins a l’actual Montserrat.
A la zona del Capolatell aquests conglomerats estan fracturats. Una d'aquestes fractures ha sigut erosionada pels agents atmosfèrics al llarg del temps, fins al punt que presenta una obertura suficientment gran com per evitar el pas d'una persona. Aquesta obertura és la que separava la presó de la resta de la serra, els presoners travessaven la fractura a través d'un pont de fusta que era retirat perquè no tinguessin manera de tornar. Actualment es pot accedir a la presó a través d’un pont metàl·lic, que fa un fort pendent de la serra cap a la presó, cosa que impossibilitava encar més la fugida.
El Capolatell o presó presenta una sèrie de fractures, salvables però molt profundes, que es converteixen en avencs (el Capolatell-1 i el Capolatell-2), el més profund dels quals amb 115 metres de fòndària i un diable pintat a l'entrada que es suposa que qui el va pintar indicava l'entrada a l'infern.