112. GR®3 Sender Central de Catalunya. Etapas 29-30: Vidrà (Osona) - Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) (09-02-2019)
near Vidrà, Catalunya (España)
Viewed 828 times, downloaded 28 times
Trail photos
Itinerary description
GR® 3 SENDER CENTRAL DE CATALUNYA
Sendero que transcurre por la Catalunya interior, pasando por múltiples poblaciones y paisajes de gran interés, enlazando la Plana de Vic con la Plana de Lleida a través de los bosques del Berguedà, el Bages y el Solsonès. En un futuro este sendero tendrá un trazado circular que incluirá el Pirineo. En estos momentos ya pasa por Lleida, Balaguer, Àger y se encamina hacia los Pallars.
FICHA TÉCNICA
Longitud: 20,360 km.
Tiempo total: 6 h 17 min. Tiempo en movimiento: 4 h 15 min.
Desnivel (+): 858 m. Desnivel (-): 1070 m.
Altitud máxima: 1535 m. Altitud mínima: 760 m.
Índex IBP: 95 HKG (Dura).
Comarcas: Osona - Ripollès (Girona)
GRADO DE DIFICULTAT SENDERISMO
Index IBP = 95 HKG (Dura) Para una preparación física media.
Es importante no confundir el grado de dificultad de una ruta con el esfuerzo que nos va a costar realizarla: un índice IBP index de 60 será una ruta muy dura para una persona no iniciada, normal para alguien con un preparación media y muy fácil para un profesional. (ver escala comparativa). https://www.ibpindex.com/index.php/es/
RECORRIDO DE LA ETAPA
A las 6:30 h del sábado 09/02/2019, 35 caminantes de GRMANIA, salimos en autocar desde Terrassa (Vallès Occidental. Barcelona) hacia el municipio de Vidrà (Osona. Barcelona).
08:45 h. Vidrà (00,000 Km) Inicio Etapa. Pz.Marià Vila d’Abadal (979 m)-->GR®3-->Ctra.de Ciuret (BV-5227)-->Zona Deportiva Municipal-->C/de Ciuret-->Báscula-->Camí de Palou Xic
-->Hot.Serrasolses-->Peu del Mirador de La Creu de l’Arç-->Cal Jordi-->Can Ribes-->GR®3 -->Camí de Palou Xic-->Cruce Izq. y recto-->GR®3-->Camí de les Roques de Palou Xic-->
Collet de Palou Xic-Ras de la Mata (1100 m)-->Quintà de Palou Xic-->Masía Palou Xic--> Pla dels Cirers--> Quintà del Pla dels Pallers-->Balsa Izq.-->Bac de la Fradera-->Faig del Coll de Cristòfol-->Coll de Cristòfol (1325 m)-->Plans del Coll (1384 m). Avituallamiento 35 min.
10:00 h. Plans del Coll (04,500 Km) Coll de l’Home Mort (1390 m)-->Serralada del Faig--> Ramader-->GR®3-->Puig de l’Obiol (1544 m)-->Plana Vidala-->GR®3-->Collet de l’Amorriador (1499 m)-->Pla de la Bronza (1525 m)-->Der.Creu del Castell-->Coll de Milany (1481 m) (Osona)-->Der.=Torrent de Cal Cuc (Ripollès)-->Font de l’Arç-->Can Gallard-->Cz. Torrent de Cal Cuc-->Camí del Bac de la Portella-->Collets de Can Barsola-->La Portella--> Cal Malhivern-->Rodolar (1100 m)-->Cz.Camí de Vallfogona de Ripollès a Vidrà-->Quintans de Can Corts (1000 m)-->GR®3-->Cz.Riera de Vallfogona-->Pont Medieval de Vallfogona -->Can Rafar de Baix-->Horts de la Vila-->Vallfogona de Ripollès. Avituallamiento 35 min.
13:00 h. Vallfogona de Ripollès (13,400 Km) Cz.Pºdel Meridià Verd-->Pz.de l’Era de Can Rafart-->C/de la Capella-->Pz.de la Vila-->C/de Milany-->Campanar del Pòpul-->C/de Prat de l’Om-->C/de Puig Estela-->Bar Forn-->Cz.N-260a-->Les Domes -->Izq.Can Costa-->El Grau-->Fonts de l’Orri-->Coll de les Fonts de l’Orri (1114 m)-->Emprius de Vallfogona--> Quintans de l’Esquirolet-->Bosc de Can Jombi-->Cz.Torrent de l'Esquirolet-->Camí de Can Jombi-->Der.Can Jombi--> Quintans de Can Jombi-->Camí de les Llances-->Collet del Vent (879 m)-->Izq.Masía les Llances-->Camí de les Llances-->Font de les Llances-->Der=Riera d’Arçamala-->Der.Can Setcases-->Sendero de la Mallerenga d'aigua-->Sant Joan de les Abadesses
14:50 h. Sant Joan de les Abadesses (19,500 Km) Plana del Molí-->El Molí Petit-->Cz.Riera d’Arçamala-->Pz.de l’ Abadessa Emma-->C/de Ferrer Olzina-->Ajuntament-->Pz.Major--> C/Major-->Pºdel Comte Guifrè
15:00 h. Bar El Centre (20,360 Km) Passeig del Comte Guifré, 6. Final etapa y Comida de GRMANIA
PUNTOS DE PASO DE LA ETAPA (09-02-2019)
GR®3 Etapa 16_GRMANIA: Vidrà-->Vallfogona de Ripollès-->Sant Joan de les Abadesses
00,000 km 08:45 h Vidrà (979 m) (Inicio Etapa) 04,500 km 10:00 h Plans del Coll (Avituallamiento 35 min.)
13,400 km 13:00 h Vallfogona de Ripollès (937 m) (Avituallamiento 15 min.)
20,360 km 15:00 h Sant Joan de les Abadesses (778) (Final Etapa)
PUNTOS DE INTERÉS
Vidrà
El municipio de Vidrà es un municipio de poco más de 34 Km2, formado por el núcleo de Vidrà, la Creu de l’Arç y el vecindario de Ciuret, y diferentes casas de payés.
Se encuentra al norte de la comarca de Osona, a la que pertenece desde 1989, aunque, de hecho, forma parte de la provincia de Girona.
Está rodeada por las montañas del pre-Pirineo, al norte (Sierra de Milany y Santa Magdalena) y por la Cordillera Transversal al sud-este (con las Cimas de Puigsacalm, Puig Curull, Puig Tosell, Puig dels Llops y Puig de les Àguiles).
Todo el municipio está incluido dentro del PEIN (Plan de Espacios de Interés Natural) excepto los enclavamientos de Vidrà, el vecindario de Ciuret, y parte de Collfred (masía).
El paisaje es impresionante, desde algunas cimas de Vidrà se puede contemplar desde la Bahía de Roses, Plana de Vic-Montseny, Pedraforca, Serralades del Cadí y del Canigó.
Son destacables los bosques de hayas y robles así como también las diversas fuentes, saltos de agua y árboles monumentales que son lugares dignos de visitar y contribuyen a dar al entorno más encanto e interés.
Se tiene constancia que los valles de Vidrà estuvieron habitados desde tiempos antiguos, desde antes del período Neolítico.
La etapa medieval de Vidrà es la más interesante y conocida de su historia.
Hacia el 960, el pueblo de Vidrà estaba estructurado en 8 villas rurales: La Salgueda, Palou, Cabagès, Covilplana, Ciuret, Sant Bartomeu de Covildases, Bosquerons y casa de Arig con las Planes.
El pueblo de Vidrà quedó bajo el poder de la familia de Guifré Pilós y posteriormente pasa a la casa vizcondal de BesalúRanlo, abadesa del Monasterio de Sant Joan de les Abadesses, que llevó a cabo con el Obispo de Ausona Ató, la consagración de la Iglesia de Sant Hilari de Vidrà el año 960.
Desde el siglo XII hasta mediados del XIV se vive un período de paz y prosperidad hasta la protección de los señores de Milany y de la Abadía de Sant Joan.
http://www.vidra.cat/
Vallfogona de Ripollès
El municipio de Vallfogona de Ripollès, que tiene una superficie de 38,8 km2, es un valle abierto enclavado al SE de la comarca del Ripollès.
Limita al N con Sant Joan de les Abadesses por la Sierra de Puig Estela, al S con Vidrà y Llaés por las sierras de Milany y de Santa Magdalena, por el E con Riudaura por la Collada de Coll de Canes y con Sant Bernabé de Tenes, parroquia de Ripoll, por el Oeste.
www.vallfogona.cat/
Castell de Milany
https://www.youtube.com/watch?v=FmJRX1blv-4
Sant Joan de les Abadesses
El municipio de Sant Joan de les Abadesses de 53,6 km2 limita al N por una pequeña franja con Camprodón, al NE con Sant Pau de Segúries, al E con el Valle de Bianya (Garrotxa) y al SE con Riudaura (Garrotxa). Al S confronta con Vallfogona de Ripollès y de aquí hasta el SW con Ripoll. Toda la parte comprendida entre el SW y el N limitan con Ogassa.
Sant Joan de les Abadesses tiene más de 1100 años de historia.
A pesar de haberse encontrado indicios que la zona de Sant Joan de les Abadesses estuvo habitada desde el Paleolítico Inferior, la historia de la villa está íntimamente ligada al Monasterio. Este fue fundado el año 887 por Guifré el Pelós, que puso a su hija Emma al frente de la Comunidad Benedictina. Su objetivo era repoblar las comarcas que habían quedado deshabitadas después de las luchas contra la ocupación sarracena.
Diversas abadesas se fueron sucediendo como dirigentes de una comunidad religiosa femenina hasta el 1017, año en qué fueron expulsadas por una bula papal acusadas de desórdenes y de llevar una vida libertina.
Con la expulsión de las abadesas se fueron sucediendo comunidades de monjes agustinianos y benedictinos, que mantuvieron y aumentaron el prestigio del monasterio a lo largo de los años.
La importancia de su archivo después de encontrar el cancionero trovadoresco nos da fe de la importante vida cultural que tenía el monasterio.
Alrededor del monasterio se creó la villa de Sant Joan. Al principio los vecinos vivían dispersos en masías y alrededor de la parroquia de Sant Pol, en el barrio conocido como el Raval.
A medida que iba creciendo la población, en el siglo XIII se vió la necesidad de la construcción de una villa amurallada de nueva construcción, la que actualmente conocemos como Vila Vella. Se construyó en las tierras de el Vinyal, por haber viñas plantadas. La Vila Vella acogía a los gremios medievales, entre los más importantes los tejedores de lana y tintoreros.
La Villa de Sant Joan ha tenido que superar diversas adversidades como un fuerte terremoto en el 1428 que destruyó el campanario y el claustro románico del monasterio, así como el puente románico original y diversos edificios.
También siguió las vicisitudes marcadas por la historia de Catalunya, sufrió la Peste Negra, las consecuencias de las guerras contra el francés, y también llegó a ser capital carlina.
Fue cambiando su fisonomía y estructura social con la industrialización. Como muchas otras poblaciones ribereñas, con el río Ter, Sant Joan de les Abadesses conoció la industrialización con la construcción de diversas fábricas textiles que aprovechaban la fuerza del agua de los ríos para producir energía hidráulica y así alimentar la maquinaria.
La villa también fue pionera en la fabricación de cemento, ya que el introductor de este material en la península Ibérica fue un santjoaní.
Actualmente es una villa dedicada a la industria que se expande hacia el sector de los servicios, además de conservar explotaciones ganaderas, principalmente de vacas, que rememoran su pasado entregado a la tierra.
https://www.santjoandelesabadesses.cat/
Centre Catòlic (Sant Joan de les Abadesses). Bar Centre
El Centre Catòlic és un edifici de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És un gran edifici amb bar, cinema-teatre a la planta baixa, múltiples sales de conferències i reunions al primer pis i en el que eren les golfes hi ha l'escola municipal de música. Encara que ha tingut moltes remodelacions interiors conserva la seva façana principal pràcticament igual, sols la porta ha canviat de lloc. És una façana d'estil eclèctic doncs, allà s'hi barregen molts estils. Les obertures, totes rectangulars, presenten ornamentació variada i línies rectes i corbes. Pedra i rajols vermells s'hi combinen formant plaques rectangulars alternant amb columnes adossades i relleus de ciment emmotllat. A la part superior hi ha cornises i damunt el teulat un element decoratiu rectangular que es remata amb un cercle amb dues boles a casa costat.
Va ser construïda el 1897-1899 per la societat Centre Catòlic, creada l'any 1887. Sempre ha tingut cafè teatre i sales de reunions però distribuït de moltes diferents maneres. Exteriorment sols ha canviat el lloc de la porta que era ocupada el lloc d'una finestra. Durant la Guerra Civil fou confiscat i era la seu del P.O.U.M.. Els anys seixanta del segle XX es va fer totalment nova la sala d'actes pel funcionament del cinema parroquial amb la màxima tecnologia de l'època. El seu constructor podria haver estat en Lluís Font Arnau, per la semblança amb la façana municipal i de la font que hi ha a la plaça d'en Clavé.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Cat%C3%B2lic_(Sant_Joan_de_les_Abadesses)
Sendero que transcurre por la Catalunya interior, pasando por múltiples poblaciones y paisajes de gran interés, enlazando la Plana de Vic con la Plana de Lleida a través de los bosques del Berguedà, el Bages y el Solsonès. En un futuro este sendero tendrá un trazado circular que incluirá el Pirineo. En estos momentos ya pasa por Lleida, Balaguer, Àger y se encamina hacia los Pallars.
FICHA TÉCNICA
Longitud: 20,360 km.
Tiempo total: 6 h 17 min. Tiempo en movimiento: 4 h 15 min.
Desnivel (+): 858 m. Desnivel (-): 1070 m.
Altitud máxima: 1535 m. Altitud mínima: 760 m.
Índex IBP: 95 HKG (Dura).
Comarcas: Osona - Ripollès (Girona)
GRADO DE DIFICULTAT SENDERISMO
Index IBP = 95 HKG (Dura) Para una preparación física media.
Es importante no confundir el grado de dificultad de una ruta con el esfuerzo que nos va a costar realizarla: un índice IBP index de 60 será una ruta muy dura para una persona no iniciada, normal para alguien con un preparación media y muy fácil para un profesional. (ver escala comparativa). https://www.ibpindex.com/index.php/es/
RECORRIDO DE LA ETAPA
A las 6:30 h del sábado 09/02/2019, 35 caminantes de GRMANIA, salimos en autocar desde Terrassa (Vallès Occidental. Barcelona) hacia el municipio de Vidrà (Osona. Barcelona).
08:45 h. Vidrà (00,000 Km) Inicio Etapa. Pz.Marià Vila d’Abadal (979 m)-->GR®3-->Ctra.de Ciuret (BV-5227)-->Zona Deportiva Municipal-->C/de Ciuret-->Báscula-->Camí de Palou Xic
-->Hot.Serrasolses-->Peu del Mirador de La Creu de l’Arç-->Cal Jordi-->Can Ribes-->GR®3 -->Camí de Palou Xic-->Cruce Izq. y recto-->GR®3-->Camí de les Roques de Palou Xic-->
Collet de Palou Xic-Ras de la Mata (1100 m)-->Quintà de Palou Xic-->Masía Palou Xic--> Pla dels Cirers--> Quintà del Pla dels Pallers-->Balsa Izq.-->Bac de la Fradera-->Faig del Coll de Cristòfol-->Coll de Cristòfol (1325 m)-->Plans del Coll (1384 m). Avituallamiento 35 min.
10:00 h. Plans del Coll (04,500 Km) Coll de l’Home Mort (1390 m)-->Serralada del Faig--> Ramader-->GR®3-->Puig de l’Obiol (1544 m)-->Plana Vidala-->GR®3-->Collet de l’Amorriador (1499 m)-->Pla de la Bronza (1525 m)-->Der.Creu del Castell-->Coll de Milany (1481 m) (Osona)-->Der.=Torrent de Cal Cuc (Ripollès)-->Font de l’Arç-->Can Gallard-->Cz. Torrent de Cal Cuc-->Camí del Bac de la Portella-->Collets de Can Barsola-->La Portella--> Cal Malhivern-->Rodolar (1100 m)-->Cz.Camí de Vallfogona de Ripollès a Vidrà-->Quintans de Can Corts (1000 m)-->GR®3-->Cz.Riera de Vallfogona-->Pont Medieval de Vallfogona -->Can Rafar de Baix-->Horts de la Vila-->Vallfogona de Ripollès. Avituallamiento 35 min.
13:00 h. Vallfogona de Ripollès (13,400 Km) Cz.Pºdel Meridià Verd-->Pz.de l’Era de Can Rafart-->C/de la Capella-->Pz.de la Vila-->C/de Milany-->Campanar del Pòpul-->C/de Prat de l’Om-->C/de Puig Estela-->Bar Forn-->Cz.N-260a-->Les Domes -->Izq.Can Costa-->El Grau-->Fonts de l’Orri-->Coll de les Fonts de l’Orri (1114 m)-->Emprius de Vallfogona--> Quintans de l’Esquirolet-->Bosc de Can Jombi-->Cz.Torrent de l'Esquirolet-->Camí de Can Jombi-->Der.Can Jombi--> Quintans de Can Jombi-->Camí de les Llances-->Collet del Vent (879 m)-->Izq.Masía les Llances-->Camí de les Llances-->Font de les Llances-->Der=Riera d’Arçamala-->Der.Can Setcases-->Sendero de la Mallerenga d'aigua-->Sant Joan de les Abadesses
14:50 h. Sant Joan de les Abadesses (19,500 Km) Plana del Molí-->El Molí Petit-->Cz.Riera d’Arçamala-->Pz.de l’ Abadessa Emma-->C/de Ferrer Olzina-->Ajuntament-->Pz.Major--> C/Major-->Pºdel Comte Guifrè
15:00 h. Bar El Centre (20,360 Km) Passeig del Comte Guifré, 6. Final etapa y Comida de GRMANIA
PUNTOS DE PASO DE LA ETAPA (09-02-2019)
GR®3 Etapa 16_GRMANIA: Vidrà-->Vallfogona de Ripollès-->Sant Joan de les Abadesses
00,000 km 08:45 h Vidrà (979 m) (Inicio Etapa) 04,500 km 10:00 h Plans del Coll (Avituallamiento 35 min.)
13,400 km 13:00 h Vallfogona de Ripollès (937 m) (Avituallamiento 15 min.)
20,360 km 15:00 h Sant Joan de les Abadesses (778) (Final Etapa)
PUNTOS DE INTERÉS
Vidrà
El municipio de Vidrà es un municipio de poco más de 34 Km2, formado por el núcleo de Vidrà, la Creu de l’Arç y el vecindario de Ciuret, y diferentes casas de payés.
Se encuentra al norte de la comarca de Osona, a la que pertenece desde 1989, aunque, de hecho, forma parte de la provincia de Girona.
Está rodeada por las montañas del pre-Pirineo, al norte (Sierra de Milany y Santa Magdalena) y por la Cordillera Transversal al sud-este (con las Cimas de Puigsacalm, Puig Curull, Puig Tosell, Puig dels Llops y Puig de les Àguiles).
Todo el municipio está incluido dentro del PEIN (Plan de Espacios de Interés Natural) excepto los enclavamientos de Vidrà, el vecindario de Ciuret, y parte de Collfred (masía).
El paisaje es impresionante, desde algunas cimas de Vidrà se puede contemplar desde la Bahía de Roses, Plana de Vic-Montseny, Pedraforca, Serralades del Cadí y del Canigó.
Son destacables los bosques de hayas y robles así como también las diversas fuentes, saltos de agua y árboles monumentales que son lugares dignos de visitar y contribuyen a dar al entorno más encanto e interés.
Se tiene constancia que los valles de Vidrà estuvieron habitados desde tiempos antiguos, desde antes del período Neolítico.
La etapa medieval de Vidrà es la más interesante y conocida de su historia.
Hacia el 960, el pueblo de Vidrà estaba estructurado en 8 villas rurales: La Salgueda, Palou, Cabagès, Covilplana, Ciuret, Sant Bartomeu de Covildases, Bosquerons y casa de Arig con las Planes.
El pueblo de Vidrà quedó bajo el poder de la familia de Guifré Pilós y posteriormente pasa a la casa vizcondal de BesalúRanlo, abadesa del Monasterio de Sant Joan de les Abadesses, que llevó a cabo con el Obispo de Ausona Ató, la consagración de la Iglesia de Sant Hilari de Vidrà el año 960.
Desde el siglo XII hasta mediados del XIV se vive un período de paz y prosperidad hasta la protección de los señores de Milany y de la Abadía de Sant Joan.
http://www.vidra.cat/
Vallfogona de Ripollès
El municipio de Vallfogona de Ripollès, que tiene una superficie de 38,8 km2, es un valle abierto enclavado al SE de la comarca del Ripollès.
Limita al N con Sant Joan de les Abadesses por la Sierra de Puig Estela, al S con Vidrà y Llaés por las sierras de Milany y de Santa Magdalena, por el E con Riudaura por la Collada de Coll de Canes y con Sant Bernabé de Tenes, parroquia de Ripoll, por el Oeste.
www.vallfogona.cat/
Castell de Milany
https://www.youtube.com/watch?v=FmJRX1blv-4
Sant Joan de les Abadesses
El municipio de Sant Joan de les Abadesses de 53,6 km2 limita al N por una pequeña franja con Camprodón, al NE con Sant Pau de Segúries, al E con el Valle de Bianya (Garrotxa) y al SE con Riudaura (Garrotxa). Al S confronta con Vallfogona de Ripollès y de aquí hasta el SW con Ripoll. Toda la parte comprendida entre el SW y el N limitan con Ogassa.
Sant Joan de les Abadesses tiene más de 1100 años de historia.
A pesar de haberse encontrado indicios que la zona de Sant Joan de les Abadesses estuvo habitada desde el Paleolítico Inferior, la historia de la villa está íntimamente ligada al Monasterio. Este fue fundado el año 887 por Guifré el Pelós, que puso a su hija Emma al frente de la Comunidad Benedictina. Su objetivo era repoblar las comarcas que habían quedado deshabitadas después de las luchas contra la ocupación sarracena.
Diversas abadesas se fueron sucediendo como dirigentes de una comunidad religiosa femenina hasta el 1017, año en qué fueron expulsadas por una bula papal acusadas de desórdenes y de llevar una vida libertina.
Con la expulsión de las abadesas se fueron sucediendo comunidades de monjes agustinianos y benedictinos, que mantuvieron y aumentaron el prestigio del monasterio a lo largo de los años.
La importancia de su archivo después de encontrar el cancionero trovadoresco nos da fe de la importante vida cultural que tenía el monasterio.
Alrededor del monasterio se creó la villa de Sant Joan. Al principio los vecinos vivían dispersos en masías y alrededor de la parroquia de Sant Pol, en el barrio conocido como el Raval.
A medida que iba creciendo la población, en el siglo XIII se vió la necesidad de la construcción de una villa amurallada de nueva construcción, la que actualmente conocemos como Vila Vella. Se construyó en las tierras de el Vinyal, por haber viñas plantadas. La Vila Vella acogía a los gremios medievales, entre los más importantes los tejedores de lana y tintoreros.
La Villa de Sant Joan ha tenido que superar diversas adversidades como un fuerte terremoto en el 1428 que destruyó el campanario y el claustro románico del monasterio, así como el puente románico original y diversos edificios.
También siguió las vicisitudes marcadas por la historia de Catalunya, sufrió la Peste Negra, las consecuencias de las guerras contra el francés, y también llegó a ser capital carlina.
Fue cambiando su fisonomía y estructura social con la industrialización. Como muchas otras poblaciones ribereñas, con el río Ter, Sant Joan de les Abadesses conoció la industrialización con la construcción de diversas fábricas textiles que aprovechaban la fuerza del agua de los ríos para producir energía hidráulica y así alimentar la maquinaria.
La villa también fue pionera en la fabricación de cemento, ya que el introductor de este material en la península Ibérica fue un santjoaní.
Actualmente es una villa dedicada a la industria que se expande hacia el sector de los servicios, además de conservar explotaciones ganaderas, principalmente de vacas, que rememoran su pasado entregado a la tierra.
https://www.santjoandelesabadesses.cat/
Centre Catòlic (Sant Joan de les Abadesses). Bar Centre
El Centre Catòlic és un edifici de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És un gran edifici amb bar, cinema-teatre a la planta baixa, múltiples sales de conferències i reunions al primer pis i en el que eren les golfes hi ha l'escola municipal de música. Encara que ha tingut moltes remodelacions interiors conserva la seva façana principal pràcticament igual, sols la porta ha canviat de lloc. És una façana d'estil eclèctic doncs, allà s'hi barregen molts estils. Les obertures, totes rectangulars, presenten ornamentació variada i línies rectes i corbes. Pedra i rajols vermells s'hi combinen formant plaques rectangulars alternant amb columnes adossades i relleus de ciment emmotllat. A la part superior hi ha cornises i damunt el teulat un element decoratiu rectangular que es remata amb un cercle amb dues boles a casa costat.
Va ser construïda el 1897-1899 per la societat Centre Catòlic, creada l'any 1887. Sempre ha tingut cafè teatre i sales de reunions però distribuït de moltes diferents maneres. Exteriorment sols ha canviat el lloc de la porta que era ocupada el lloc d'una finestra. Durant la Guerra Civil fou confiscat i era la seu del P.O.U.M.. Els anys seixanta del segle XX es va fer totalment nova la sala d'actes pel funcionament del cinema parroquial amb la màxima tecnologia de l'època. El seu constructor podria haver estat en Lluís Font Arnau, per la semblança amb la façana municipal i de la font que hi ha a la plaça d'en Clavé.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Cat%C3%B2lic_(Sant_Joan_de_les_Abadesses)
Waypoints
Waypoint
3,211 ft
GR®3. Inicio Etapa 16 GRMANÍA. Pz.Marià Vila d’Abadal (979 m).Vidrà (Osona-Barcelona)
Intersection
3,604 ft
GR®3/GR®151.1. Camí de les Roques de Palou Xic. Dirección Castell de Milany 5,51 Km
Intersection
4,849 ft
GR®3. Coll de Milany (1481 m) (Ripollès). Dirección Vallfogona de Ripollès 2h 30m
Intersection
3,105 ft
C/de Puig Estela. Dirección Sant Joan de les Abadesses 2h. Vallfogona de Ripollès.
Mountain pass
3,655 ft
GR®3. Coll de les Fonts de l'Orri (1114 m). Dirección Sant Joan de les Abadesses 4,64 Km
Intersection
2,884 ft
GR®3/GR®151.1. Camí de Can Jombi. Dirección Sant Joan de les Abadesses 2,46 Km
Intersection
2,619 ft
Espai natural protegit. Riberes de l'Alt Ter. Dirección Sant Joan de les Abadesses
Information point
2,571 ft
Espai natural protegit. Riberes de l'Alt Ter. Sendero de la Mallerenga de l'aigua. Los pájaros del bosque
Information point
2,519 ft
Espai natural protegit. Riberes de l'Alt Ter. Sendero de la Mallerenga de l'aigua. Los pájaros proximos al río
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
tot molt bé
Gràcies RANSU per la teva valoració.
ajp