112 Ogassa: ruta del ciment i del carbó i tornada pel camí del Taga
near Sant Joan de les Abadesses, Catalunya (España)
Viewed 1578 times, downloaded 76 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta del Ciment i del Carbó a Ogassa
amb 3 petites variacions del recorregut i visitant 4 entrades de mines i 8 fonts de més.
-------------------------------------------------------------------------------------------
Comencem la caminada davant l’antiga estació del tren de sant Joan de les Abadesses, seguint la Via Verda direcció a Ogassa, per baixar al gorg de Malatosca per l’antic camí de la central de can Mas.
Visitat el gorg, tornem a pujar al carril-bici, que planeja fins l’estació de Toralles, on es continua per una pista de terra que s’enfila fins la “Meseta de Baix”, punt de descàrrega de les vagonetes de carbó.
La pista continua per la dreta, amb molt poc desnivell, que era el que tenien les vies perquè les vagonetes carregades baixessin per la seva pròpia inèrcia.
Arribem a una clariana on veiem les estructures de les antigues cimenteres de can Balaguer, per l’esquerra, i de can Benet, a la dreta i a sota; en aquest punt, al costat d’una font exempta, podem veure l’enginy metàl•lic que es feia servir per bolcar el carbó cap els forns de la fàbrica cimentera de can Benet.
Seguint amunt, passem pel pont de can Maideu, “la plaça dels burros”, on eren enterrats els animals de ròssec que morien, i passarem per un dels 2 túnels excavats a pic i pala a la roca, que son de costat però a diferent nivell, i aquí prenem per un corriol que baixa per la dreta, fins l’entrada d’Ogassa, per fer una petita volta turística per les 5 fonts del nucli i arribar tot seguit a la Plaça Dolça d’Ogassa, centre neuràlgic de l’activitat minera.
A l’extrem nord de la plaça, prenem el camí vora torrent, davant de la mina Dolça, que ens portarà al Museu de les mines, pel taller i cases de miners, la mina del Pinter, fins arribar a la font Gran, on aprofitem per fer la parada d’esmorzar.
Es continua cap el Prat del Pinter on veiem les fonts del Desmai, del Pinter i la de santa Bàrbara just davant de l’església del mateix nom.
Continuem amunt passant pels antics ajuntament i presó, on a prop hi ha un forn de calç i la mina Juncadella, per anar després a trobar la ferrosa mina Nova, la de la Gallina i la de la Ramona, per enfilar cap el coll de les Aietes; aquí enllacem amb el camí del Taga, que el farem per anar de baixada fins coll d’Art, on ens espera els del grup d’intendència que ens tenen un refrigeri a punt, amb vistes sobre les pedreres actives que es veuen a sota.
Seguim per una pista de baixada que pels Solells de la Rovira, ens porta a l’encreuament amb la Ruta del Ferro que ve de Ripoll, i en pocs minuts ja tornem arribar a l’aparcament on en començat la caminada.
Per si voleu saber-ne’n més sobre la vida dels miners, aconsello visitar aquest enllaç del fill d’un dels miners de Surroca.
Maquetes de les mines d'Ogassa
Waypoints
Inici i final
Aparcament a la carretera d'Ogassa, davant l'antiga estació de sant Joan de les Abadesses
Gir a la dreta
Al començament del prat, seguir per un caminet de baixada a ma dreta, a tocar del marge.
Gorg de Malatosca
Punt de trobada de bruixes i refugi d'éssers màgics, diu la llegenda que un dia van cridar una llevadora de la vila perquè una d'elles havia de tenir una criatura. En paga dels seus serveis, van donar-li una faldada de llenties, i la llevadora, tota enrabiada, va llençar-les Ter avall. L'endemà, quan es va posar el davantal, va adonar-se que una llentia li havia quedat encastada i s'havia convertit en or.
Continuar per la Via Verda, per la dreta.
Punt de baixada normal al gorg. Nosaltres l'hem fet per una variant per no repetir camí.
'Fàbrica Nova'
La Fàbrica Nova d'en "Marteng", a dalt a l'esquerra, aixecada el 1890, edifici ara abandonat, on es feia ciment.
Estació de Toralles
En aquest punt, les vagonetes que duien el carbó d'Ogassa, el descarregaven als vagons de ferrocarril de via ampla. Aquest tren va a estar en funcionament fins el 1967, quan tancaren les mines; el tram de sant Joan fins a Ripoll es tancà el 1980. També s'hi carregava el ciment de la Fàbrica Nova, de can "Marteng", de can Benet i de can Balaguer
Can Marti de Toralles (can Marteng)
A la barriada de Toralles de Sant Joan, hi havia la fàbrica de Francisco Federico Martín Passebois, d'origen francés, per això era coneguda com a can "Marteng".
Meseta de Baix
Els vagons buits es desenganxaven dels cables, més llargs, que sortien des de la casa dels frens de la Meseta de Dalt i passaven a estar enganxats a uns cables, més curts, que els feien pujar fins a la casa de frens, i d’aquí cap a Ogassa. Els vagons de baixada feien el procés a la inversa que els vagons buits i eren lligats a uns cables més llargs a fi de fer-los baixar pel pla inclinat, anomenat Meseta de Baix, fins a l’estació del ferrocarril de Toralles.
Colònia Balaguer
Són unes ruïnes imponents, amb parets arrapades al pendís de la muntanya, arcades que no aguanten res, les naus dels ensacadors i la xemeneia, dreta i sencera encara, de secció quadrada, visible de ben lluny.
Descarregador
Enginy que servia per bolcar el carbó de les vagonetes i fer-lo baixar per una rampa fins la tremuja, on era transportada fins la cimentera de can Benet. També hi havia l’agulla de canvi de via, per desviar les vagonetes fins al bolquet, que també proveïa el transport a la fàbrica de can "Marteng".
plaça dels Burros
Aquí era l'escombrera de la mina Dolça, indret conegut com la plaça dels Burros, perquè s’hi enterraven les bèsties mortes, entre elles els burros. Més recentment, l'any 1990, si varen sepultar les 15 vaques, mortes per un llamp a Puig-Estela, que foren baixades amb l'helicòpter d'ICONA.
Túnel de Baix
Per aquest túnel passaven les vagonetes carregades de carbó, fent el retorn pel túnel situat més enlaire, pel cantó esquerre.
Gir a la dreta
Arribant a la caseta de can Jolis, punt de trobada de les 2 vies, baixem pel sender de la dreta, que ens deixarà a l'entrada del poble, per visitar un seguit de fonts.
font de cal Cabu
Font de forma octogonal, d'un metre d'alçada, situada en una placeta enjardinada i amb 4 arbres florits, amb 4 brocs que ragen continuament.
font d'en Pere Quirze
Situada a l'entrada dels pisos dels miners, sota la carretera, uns 15 metres més avall de can Costas
font del Miner
Construïda sobre un mur de pedra picada, amb unes rajoles amb el nom de la font i amb heures un xic deixades, amb tres brocs dels que tant sols en raja un ; l'aigua que surt pel sobreeixidor, va canalitzada cap els grans safareigs situats al darrera.
font de la Nina
Font d'un sol broc, amb raig d'aigua continu, que cau sobre una pica alta de pedra. Davant el sortidor amb l'imatge de la Nina, hi ha una placa recordatori de que Ogassa, l'any 1987, va rebre la distinció de primera classificada del guardó " Vila en flor de Catalunya"
font de la Plaça Dolça
Font exempta, de ferro colat. ---------------------------------------------------- A la foto antiga ---- Principis del segle XX: Detall de l’explotació minera; a la dreta entrada a la mina Dolça, al centre torrent de la Font Gran, i a l’esquerra, part superior la fàbrica de pans de carbó.
mina Dolça
Es la millor conservada, amb boca paredada amb pedra de granet, sent una de les més antigues i productives. Es va condicionar per a ser visitada....
Museu de les Mines
Aquí hi havia la fàbrica de Pans de Carbó, on es feien conglomerats de pols de carbó amb brea i amb molta temperatura; s’hi feien uns pans de carbó de 40x20cm, que anaven als forns de vaixells o de fargues. Temps després, als anys 40, va acollir l’edifici de la turbina.
ca l'Armengol
Estació de cable aeri de ca l’Armengol. Aquest edifici es va inaugurar el 1940 com a nova solució per al gran problema del transport del carbó. Venia del tall obert de Can Camps, aquí es repartia cap a la fàbrica i als tallers, on es rentava o es preparava per a la comercialització.
mina del Pinter i taller
De 100 m. de llarga, està ubicada a la part lateral de l'esplanada del taller de reparacions, sota el pla que baixava el carbó de la mina Ramona, amb la font del Pla Inclinat al costat. Aquí també tenien l'economat on es venien productes alimentaris......
la Font Gran
Àrea de pic-nic, amb el brollador protegit. Ogassa va ser el segon poble d’Espanya, el primer va estar Madrid, en tenir llum elèctrica, l’any 1900, aproximadament. La caseta de la turbina era a la Font Gran, que donava llum a les mines i a la industria i que, més endavant, va arribar a les cases mineres del poble.
la Farmacia
Edifici que feia d'hospital, tant pels ferits d'accident com de malalties, on hi havien monges domíniques, que també duien l'escola.
font de santa Bàrbara
Església dedicada a santa Bàrbara, feta pels miners en honor a la seva patrona. A uns 50 m. davant de la façana, hi ha la font de santa Bàrbara
font del Pinter
Enlairada a ma dreta pel darrera l'església es troba la font del Pinter
cal Enric
Edifici amb arcades, seu de l'ajuntament en l'època de les mines. L'edifici petit era la presó, força freqüentada...doncs durant aquells anys la vida social era molt viva i complicada. Aquí a Surroca de Baix s'hi trobaven els diferents barris corresponents als habitatges dels miners casats, els miners fadrins, els enginyers, la presó, la farmàcia, la capella de Santa Bàrbara i, al costat, l’antiga escola del poble miner.
mina Juncadella i forn de calç
El nom de "Juncadella" li ve donat per una font que hi ha a uns 200 mt. a on els miners hi anaven a buscar aigua, una font molt coneguda en l'època de les mines, avui totalment oblidada. Feta amb obra, s’explotà poc temps per culpa de la presència d’aigua.
gir a l'esquerra.
Travessar el camp longitudinalment uns 150m. fins trobar una torre antiga de transformador; aquí a la nostra esquerra ja veurem el riu rogenc de la mina.
can Camps
Seguir carretera amunt fins trobar la font, i allà pujar pel caminoi que surt per la dreta; s'arriba a un prat on hi havia la mina a tall obert.
mina de la Gallina
Construïda amb obra, de 525 m de llargada, està situada davant la casa de can Camps. Mina molt rendible, de les primeres que obriren i que s’explotà fins al final.
gir a l'esquerra
Després del tancat-sanejador del bestiar, anar atrobar el caminot que surt per l'esquerra, i baixa pel l'antiga rampa de les vagonetes; encara si pot veure un cable pel terra.
mina la Ramona
Situada a la part superior del pla anomenat amb el mateix nom. S’hi deixà de treballar en el període 1920-25 per causa de l’elevada presència de grisú.
coll torrent de les Aiades
Continuar per la pista de l'esquerra. Aquí trobem els senyals grocs de itinerànnia i els cercles blancs amb un punt verd, del camí del Taga, que es segueixen fins sant Joan de les Abadesses.Continuar per la pista de l'esquerra.
gir a l'esquerra
En trobar un pas canadenc a la pista al capdamunt de la pujada , es deixa la pista i seguir pel caminoi que baixa amb fort desnivell.
Comments (6)
You can add a comment or review this trail
Albert, mes que una ruta, es un llibre históric tot el que has escrit, penso que fas molt bona feina documental. Jo aixi ho resuneixo :
Aquest dijous esport i cultura que podem resumir:
Per Ogassa hem caminat, moltes mines de carbó hem visitat, pels camins de les vagonetes hem passat i amb els companys Bufets ens hem imaginat com de dura seria la vida d'aquells miners, encara que ens hem assabentat que Ogassa va tenir una época de gran bonança al voltant del 1900 quan arribà a 1600 habitants.
També cal recordar que gracies a aquestes mines el Ferrocarril arribá al Ripollés.
Aixi dons una gran petxada a la história de la nostra comarca.
Gràcies pels teus comentaris, Trini. La veritat és que hi han indrets en que es gaudeix tant de vistes de l'entorn com de conèixer les vivències dels que hi visqueren en temps pretèrits.
Que tinguem salut i cames per continuar-ho fent.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruta magnifica plena de fonts o d'indrets exteaordinaris
Gràcies per la valoració, Josep Juan Andrés,. Pels voltants d'Ogassa se'n troben molts de llocs interessants....
Nos ha gustado, pero al pasar Ogassa se nos ha hecho complicado de seguir; parece que hace mucho que la gente no pasa por ahí.
anetulsa, gracias por valorar y comentar.
Es raro pués la bajada después de Ogassa ´es un camino muy circulado por los que bajan del Taga.
En la otra ruta que hay similar a esta, sí que hay el tramo entre can Peçallarga i coll de les Aiades que es un poco "salvaje".
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/099-ruta-del-ciment-i-del-carbo-a-ogassa-32504624