112. Senderisme en tren: travessa entre Marçà-Falset i Capçanes pel Mas d'en Cosme i el camí de les Taules

LA TRAVESSA

La Serra de Llaberia són unes muntanyes poc conegudes però de gran bellesa. D’origen calcari, estan dominades per un paisatge agrest, amb grans cingleres que les recorren per diferents vessants. Formen part de la Serralada Prelitoral Catalana i estan incloses a l’Espai d’Interès Natural de les serres de Tivissa, Vandellós i Llaberia. Aquest espai protegit té una extensió de 24.500 ha. que agrupa les tres zones abans protegides separadament.

En aquesta excursió ens aproparem a Llaberia pel seu vessant nord-oriental. No pujarem cap cim ni caminarem sobre cap cinglera, però sí que coneixerem l’esplèndida vall de Ricorb, una fondalada poc accessible i tancada per la Cresta del Gall, la Desenrocada, els Cingles d’en Jover i el cim de Castellnegral. Caminarem per senders ombrívols i solitaris entre racons de gran bellesa prop dels cingles d’en Jover.

De baixada seguirem el Camí de les Taules, un camí abalisat que recorre diferents barraques de pedra seca, totes indicades i amb plafons explicatius de cadascuna d’elles.

La pedra seca, també anomenada pedra en sec, és un sistema de construcció tradicional que no utilitza cap mena d’argamassa entre les pedres, sinó que les encaixa per crear elements arquitectònics per a múltiples usos.

Així, trobem:

Barraca: és la construcció més coneguda. Són casetes que servien per allotjar pagesos i animals.
Marge: el més comú. Servien per parcel·lar i adaptar el terreny al conreu. Molt comú en conreus d’oliveres, ametllers, garrofers i vinyes.
Arnera: cavitats orientades al sud, sovint als marges, que servien per allotjar abelles.
Cocó: cavitats naturals o excavades que emmagatzemaven aigua provinent de l’entorn. El seu interior sovint es revestia amb calç. L’aigua era generalment pels animals.
Sopluig: construcció adossada al marge d’una barraca que serveix per aguantar el sostre. De petites dimensions, servia per guardar eines, o per refugiar-se del mal temps.
Forn de calç: servien per coure pedra calcària per a extreure la calç utilitzada per als cocons i per a pintar.
Clapers i galeres: amuntegament de pedres.
Codolleta: construcció per mantenir aliments i begudes fresques
Corral: murs de pedra que delimitaven l’espai per al bestiar.
Recers: molt habituals als cims de les muntanyes, serveixen per protegir-se del vent o d’altres inclemències meteorològiques.
Fites o mollons de pedra: element bàsic de l’excursionisme, serveixen per indicar cruïlles o camins poc fressats.


DIFICULTAT

Caminada sense cap dificultat que transcorre bàsicament per corriols força interessants, sobretot durant la pujada al Mas d'en Cosme.


ELS SENDERS

Bona part del recorregut segueix corriols no homologats, tot i que, més o menys, sempre amb algun senyal o un altre. També trobarem sovint pals indicadors a les cruïlles més importants.

El sender més característic que seguirem és el Camí de les Taules, un recorregut circular que visita nombroses construccions de pedra en sec als afores de Capçanes. Seguirem de baixada la part del Camí que visita un major nombre d’elements de pedra en sec.


ELS TRENS

Totes dues estacions, situades a la comarca del Priorat, formen part de la línia Reus-Móra, per on circulen trens regionals.

- ESTACIÓ DE SORTIDA: Marçà-Falset (Rodalies). Parada situada enmig de les dues poblacions, més propera a la de Marçà.

- ESTACIÓ D’ARRIBADA: Capçanes (Rodalies). Situada a l'extrem nord del poble. No té cap més instal·lació que una simple marquesina on protegir-se de les inclemències meteorològiques.

Podeu consultar tots els horaris a:

- Rodalies de Catalunya