#116 100 Cims de la FEEC.383m. L'Aliga. 351m. Mola del Broi des de Miravet.
near Miravet, Catalunya (España)
Viewed 351 times, downloaded 22 times
Trail photos
Itinerary description
L'Àliga és una muntanya de 382 metres que es troba al municipi del Pinell de Brai, a la comarca de la Terra Alta.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 250143001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El Mola del Broi és una muntanya de 351 metres que es troba entre els municipis de Miravet, a la comarca de la Ribera d'Ebre i d'El Pinell de Brai, a la comarca del Terra Alta.
Miravet.
Primers pobladors documentats
Modifica
Possiblement d'origen ibèric, s'han trobat restes romanes i després, el segle viii fou ocupada pels arabs i amb el temps fou un castell defensiu com Siurana, i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya. Fou llavors quan va prendre el nom de Murâbit, del que deriva Miravet.
Etapa templera
Modifica
L'any 1153 fou conquerida per Ramon Berenguer IV, i el mateix any va fer donació del castell amb el terme i pertinences a l'orde del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere de la Rovira; amb aquesta donació els templers es varen convertir gairebé en els unic senyor de la zona entre l'Ebre i el riu Algars, i van efectuar la repoblació del lloc en els mesos següents, sense fer fora als sarraïns. Van viure a la vila jueus, moriscs i cristians al fins al segle xv en què van ser expulsats els jueus, i fins al 1613 en què ho foren els moriscs.
Els templers van ampliar el castell musulmà i el varen convertir en una fortificació amb monestir d'estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central, model que fou precursor. El castell-monestir es va convertir al segle XIII en la seu de l'orde a la Corona d'Aragó, amb l'arxiu i el tresor provincial. Una torre del castell encara s'anomena Torre del tresor. Des d'aquest castell es van planificar les campanyes de Mallorca i València. El 13 de desembre de 1307, seguint els passos de França, i després de la condemna de l'orde del Temple pel Papa Climent V, el rei Jaume el Just ordena la detenció dels templers als seus dominis. Algunes comandes de templers es van sotmetre sense lluita o ràpidament però a Miravet varen resistir durant dotze mesos fins a la rendició el 12 de desembre de 1308.[2]
El 1312, l'orde del Temple (Orde de la Milícia del Temple de Salomó o Els Pobres Cavallers de Crist) va quedar extinta als territoris de la Corona d'Aragó, i el 1317 els seus béns foren donats a l'orde de l'Hospital, sota dependència de la Castellania d'Amposta. Foren els hospitalers qui varen compilar el "Llibre de Costums de Miravet" el 1319, en llatí i en català, compilació que establia l'autonomia dels pobles de la castellania. Miravet va constituir una batllia de la castellania fins al 1835 quan els béns religiosos foren amortitzats; després la població es va reduir a causa de guerres, malalties i epidèmies.
Escenari de totes les guerres
Modifica
El 1640 el castell fou un centre de la lluita de la guerra dels Segadors, on es varen establir molta gent que anteriorment havia fugit a València i Aragó, i va ser llavors quan es va introduir l'ofici de cantirer. El 1714 va participar en la guerra en favor de l'arxiduc i després (el 1750) el rei Carles III en va ordenar el desmantellament i l'enderroc, però no es va portar a terme perquè es va utilitzar a les Guerres Carlines, essent ocupat pels carlins en totes les guerres, fins al 1875, en què fou bombardejat pel general Martínez Campos que el va conquerir. A la guerra civil de 1936-1939 fou un dels escenaris de la batalla de l'Ebre.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 250143001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El Mola del Broi és una muntanya de 351 metres que es troba entre els municipis de Miravet, a la comarca de la Ribera d'Ebre i d'El Pinell de Brai, a la comarca del Terra Alta.
Miravet.
Primers pobladors documentats
Modifica
Possiblement d'origen ibèric, s'han trobat restes romanes i després, el segle viii fou ocupada pels arabs i amb el temps fou un castell defensiu com Siurana, i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya. Fou llavors quan va prendre el nom de Murâbit, del que deriva Miravet.
Etapa templera
Modifica
L'any 1153 fou conquerida per Ramon Berenguer IV, i el mateix any va fer donació del castell amb el terme i pertinences a l'orde del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere de la Rovira; amb aquesta donació els templers es varen convertir gairebé en els unic senyor de la zona entre l'Ebre i el riu Algars, i van efectuar la repoblació del lloc en els mesos següents, sense fer fora als sarraïns. Van viure a la vila jueus, moriscs i cristians al fins al segle xv en què van ser expulsats els jueus, i fins al 1613 en què ho foren els moriscs.
Els templers van ampliar el castell musulmà i el varen convertir en una fortificació amb monestir d'estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central, model que fou precursor. El castell-monestir es va convertir al segle XIII en la seu de l'orde a la Corona d'Aragó, amb l'arxiu i el tresor provincial. Una torre del castell encara s'anomena Torre del tresor. Des d'aquest castell es van planificar les campanyes de Mallorca i València. El 13 de desembre de 1307, seguint els passos de França, i després de la condemna de l'orde del Temple pel Papa Climent V, el rei Jaume el Just ordena la detenció dels templers als seus dominis. Algunes comandes de templers es van sotmetre sense lluita o ràpidament però a Miravet varen resistir durant dotze mesos fins a la rendició el 12 de desembre de 1308.[2]
El 1312, l'orde del Temple (Orde de la Milícia del Temple de Salomó o Els Pobres Cavallers de Crist) va quedar extinta als territoris de la Corona d'Aragó, i el 1317 els seus béns foren donats a l'orde de l'Hospital, sota dependència de la Castellania d'Amposta. Foren els hospitalers qui varen compilar el "Llibre de Costums de Miravet" el 1319, en llatí i en català, compilació que establia l'autonomia dels pobles de la castellania. Miravet va constituir una batllia de la castellania fins al 1835 quan els béns religiosos foren amortitzats; després la població es va reduir a causa de guerres, malalties i epidèmies.
Escenari de totes les guerres
Modifica
El 1640 el castell fou un centre de la lluita de la guerra dels Segadors, on es varen establir molta gent que anteriorment havia fugit a València i Aragó, i va ser llavors quan es va introduir l'ofici de cantirer. El 1714 va participar en la guerra en favor de l'arxiduc i després (el 1750) el rei Carles III en va ordenar el desmantellament i l'enderroc, però no es va portar a terme perquè es va utilitzar a les Guerres Carlines, essent ocupat pels carlins en totes les guerres, fins al 1875, en què fou bombardejat pel general Martínez Campos que el va conquerir. A la guerra civil de 1936-1939 fou un dels escenaris de la batalla de l'Ebre.
Waypoints
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta facil
😊😊😊