11º etapa GR-92, Palamós - Sant Feliu de Guíxols

Nova etapa del GR-92 per la costa catalana que ens han portat a fer els de la secció excursionista de La Societat Coral de Sentmenat. Aquí teniu la descripció que fan al seu tríptic.

L’etapa 11 va de Palamós a Sant Feliu de Guíxols. Travessa els municipis de Palamós, Calonge, Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.

Palamós: Les restes més antigues són el Dolmen de Montagut i el poblament dels indigets de la Punta de Castell. El port es va usar durant les etapes preromanes i romana. Va entrar en desús fins que Pere el Gran encarregà la compra del castell de Sant Esteve (1277) i va comprar terrenys que va donar a Astruc Ravaia per crear un nou nucli de població a partir de la Carta Pobla. El 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285, pel regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues, l'estol català, comandat per l’almirall Roger de Llúria, vencé el francès de Felip III l'Ardit.

Sant Antoni de Calonge: L'any 1923 s'hi va construir l'església. Durant la Guerra Civil fou independent per decret de la Generalitat. Al 1939 fou annexionat unilateralment per l'ajuntament franquista de Calonge

Torre Valentina: Situada al costat del mar, es va aixecar amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. Amb la torre Pareres, al nord-est de la badia (avui desapareguda), es troba en primera línia de defensa en cobrir junts un ample horitzó marítim, on hi havia més probabilitats d'invasió. Amb les torres de terra endins, (la de Bedós, Castellbarri, Lloreta, de la Creu del Castellar, del Mal Ús i la Roura) la vall de Calonge tenia una xarxa completa per a alertar la població en cas de perill.


Platja d’Aro: A principis del s.XX tenia 113 habitants. Va créixer durant el boom turístic dels anys 60.

S'Agaró i platja de Sa Conca: Al principi era una zona de bosc i conreu fins que el 1916 un empresari gironí comprà un terreny per fer-hi una casa d'estiueig. El terreny era tan gran que decidí reparcel·lar i fer una urbanització. Després de la primera guerra mundial, el 1924, 'i construeix el primer xalet d'estil noucentista i després se n'aixequen més. La mort de l'arquitecte i la Guerra Civil van parar les obres, que més tard es van reprendre amb un nou arquitecte. Als anys 60 la pressió immobiliària fa créixer la urbanització original amb edificacions ja no noucentistes.

Platja de Sant Pol: Badia oberta al mar on es conserven unes de les darreres formacions de dunes litorals de la Costa Brava, un ecosistema únic. Destaca el conjunt arquitectònic modernista de les cases al llarg del passeig marítim. Platja sense fum a la zona nord.

Sant Feliu de Guíxols: Al s.V aC un poblat iber es va instal·lar a la punta de Guíxols, un promontori que divideix la badia en dues parts. Al s.I aC, amb la romanització, la població s’instal·la al pla. El 940 es funda el monestir benedictí. A l’edat mitjana i moderna era molt important el comerç pel mar. Sant Feliu té un paper important en la conquesta de Mallorca per Jaume I. La vila té un creixement important. Perot Rocaguinarda, el famós bandoler, va tenir presència per aquesta zona. Al s.XVIII destaca la manufactura del suro. A partir del 1955 es construeixen diversos hotels i arriba el boom turístic.