12/08/2021 Barruera - Durro - Boi - Cami de l'Aigua

Hui toca una ruta tranquil·la, desprès de dos rutes intenses, la primera per llargària i la segona per la seua dificultat.
El punt d’eixida es el poble de Barrueda, deixem els cotxes a la carretera i en un no res creuem el pont per a vianants, anem per la vall del riu Noguera Tor, anem uns metres per la carretera, girem a l’esquerra i de seguida canviem a senda de terra, la senda s’empina, per davant tenim uns 326 metres de desnivell fins aplegar a Durro, anem per senda de bon caminar, per ombria cosa que es d’agrair, veiem faig, avellaners i camps de pastura, en un d’ells veiem alguns exemplars de macrolepiota, que ens identifiquen per el mòbil.
Anem a bon ritme, gaudim de la tranquil·litat de la senda, xarrem de tot un poc, som un grup de senderistes molt variable, hui en hem incorporat 3, i en hem perdut 4; en aplegar al poble de Durro busquem l’església de la Nativitat, d’estil romànic-llombard, aprofitem el pòrtic per esmorzar i la font al peu per reomplir d’aigua fresca les botelles, al costat de temple esta el cementeri, com les de Barrueda, Erill la Vall, Sant Climent de Taull. Aprofitem per visitar el poble, de carrers estrets i empinats, estan restaurant una casa del poble, el sostre es de fusta i damunt posaran la pissarra.
Anem cap amunt per una senda que en portarà per damunt del salt de la central hidroelèctrica de Boi, que desprès beurem des de el camí de l’aigua, estem aplegant al punt ,es alt de la senda, al final seran 430 metres de desnivell acumulat, anirem de baixada, ens creuem amb molta gent, alguns caminants veterans altres novells, hem deixat arrere el bosc ara anem al ple del sol, que es deixa notar, travessarem dos pedreres de pedres grans.
Desprès de recórrer 2.5 kilómetres girem a l’esquerra, estem al terme de Boi, doncs no entrem al poble, en un punt determinat veiem un monument a “les Falles”, que no tenen que vorer res en les Valencia, es una festa que dona entrada al solstici d’estiu.
“les Falles són una torxa feta de fusta resinosa d'uns dos metres de llarg, que es fan amb trossos de tea de pi enganxats a un pal de freixe amb filferros i puntes. També hi ha una varietat de falles realitzades en una sola peça de pi treballat perquè creme amb força que es diuen Rantiners.”
Seguim avant per una senda que va en para rel al riu Noguera Tor, l’aigua ens crida, doncs seguim avant, des de la ruta veiem les pedreres que son impressionants. El track ens porta a un gual que travessa el riu, veiem a gent que aprofita unes xicotetes platges per nadar i prendre el sol, nosaltres girem a l’esquerra seguint les indicacions del Cami de l’Aigua, passem per el costat de la central hidroelèctrica, que la mou amb una forta caiguda on l’aigua va entubada.
En un no res apleguem al pont de vianants, on girem a la dreta , on donem per finalitzada la senda. Ha segut molt agradable, caminar per una de les serres de la Vall de Boi.
Distancia: 10.6 kilòmetres
Dificultat: Fácil