12/14 Serres d Collbàs i d Montbui | Santuari-Coll Llentilla-Esgavellats (pas encantat) | Anoia, Igualada, Vilanova {660m+}

CompeGps Land
:: Traçat i altituds corretgides amb arxiu MDT05
(abans de penjar el track) ::
╞ Temps en mov.: 2h38' || Vel. en mov.: 3,7 km/h
╞ Ascens acum.: 663 m+ || Des. acum.: 664 m-
╞ Pendent màx.: 57% || Pend. mín.: -43%
╞ IBP: 72/54 (D) || Resum desnivells


Serres de Collbàs i de Montbui (Anoia) | per: Montbui > Santuari de la M. de D. de Collbàs > Coll de la Llentilla > els Esgavellats (el pas encantat)

Magnífica i dura excursió per aquestes serres replenes de corriols i senderons tot seguint un recorregut que no para de pujar i baixar abruptament, passant per turonets, resseguint barrancs i per tot de zones i passos rocosos que aparenten un paisatge inhòspit però a la vegada graciós i molt curiós de caminar.

Deixant el cotxe al nucli antic de Sta. Margarida de Montbui, em dirigeixo al C/ del Cementiri i de seguida trencant amunt per camí pedregós i fomut, començant així el puja-baixa constant... A continuació baixem per xaragalls fins al Solei de la Ronya, creuem el Torrent de Can Bernades i pugem per trialeres i senders esgavellats fins a trobar pista. Poc endavant, trenquem pel corriol que segueix la llera del barranc fins a començar a pujar fort pels vessant inclinats i tots rocosos. Això fins a arribar a un turonet de la Serra de Collbàs que fa de cruïlla de senders de la carena, amb vistes molt obertes a 360º i encantadores, destacant tota la plana de la Riera de Carme, la vila i les serres del fons...

Tot seguit, comencem a baixar fins al Santuari de Collbàs, pel sender de la carena fins a la cruïlla amb el camí principal (on hi han indicadors de vàries rutes) i d'aquí a la "terrassa" de l'entrada de l'església. M'ha fet gràcia veure aquest mirador que és la terrassa tota enrajolada i amb baranes, com en un jardí d'una antiga masia, aixecant-se des del vessant de la costa. Sembla una àrea de pícnic amb vistes obertes a la plana de la riera i les serres.

Deixant l'església enrere, segueixo alguns camins fins a trencar fort amunt, fent zig-zags per les clapes de la costa, per enllaçar a dalt amb el sender de la Serra de Collbàs, part del PR del Cinturó de la Conca d'Òdena, que ressegueix la carena, tot rocós i molt abruptament. Més endavant, arribem al Coll de la Llentilla, tot pelat de vegetació i característic per estar plè de pedretes amb la forma d'aquesta llegum... Continuo pel cinturó, suant com un lladre, en direcció al Turó de l'Aromir, ara per camins blanquinosos i de solana, fins a arribar al turonet.

En aquest punt ens trobem a la Serra de Can Bernades, comença un descens pronunciat per corriol entre bosc fins a una pista, on tornem amunt amb un altre corriol per tornar a la carena boscosa de la serra. Ara segueix un llarg sender de baixada moderada, resseguint un barranc que desemboca a Can Baldufes. Com més s'avança, més exposat queda a la timba, tot fent-se rocós, fins que trenquem amunt per un corriol grimpador que enllaça amb el tallafocs de la línia elèctrica i el corriol del traçat.

Seguint tot aquest corriol sinuós al final enllacem amb una pista on de seguida trobem, a mà dreta i de baixada, un altre corriol que s'endinsa a l'indret de Els Esgavellats, un tros d'obaga molt humida que està plè de roques grandioses i blocs escampats i apilonats de qualsevol manera, fent que es formin multitud d'escletxes, passadissos estrets i racons entre unes i altres, despertant sensacions pròpies d'un indret encantat... D'entrada ens trobem un passadís d'1 m d'ample entre dos blocs, seguit de dos clots amb escales de fusta per seguir baixant. Sortint de la zona de roques, hi ha el sender PR que ens continua baixant fins al camí-pista de les Planes de Can Bernades.

Ara continuem tranquilament per aquest camí, passem pels voltants de Can Bernades i baixem pel sender del seu torrent, per un tram molt desnivellat, fins a creuar el petit curs d'aigua i, tot seguit, grimpem la paret inclinada per pujar als camps d'aquesta altra banda del barranc. Creuem els camps i ens desviem per un corriol atapeït que baixa i puja per xaragalls fins al Camí de la Serra de Montbui, quedant situats al peu de l'extrem oriental de la serra. Aquí comença una forta pujada sense camí marcat per arribar a la carena. Malauradament, arribat a dalt, he vist que tot és un pinar completament tombat i s'ha menjat el sender, així que, per continuar, s'ha de baixar a la vora dels camps d'aquest vessant i seguir-la, fins que trobem un corriolet que trenca amunt i enllaça amb el sender de la Serra de Montbui.

Aquest és el tram final de l'excursió, seguint tot el bosc de la carena per aquest sender, també rocós, fins al trencall de les baixades a l'antic Forn de Ciment, on trobem tot de corriols que es creuen, de terra solta i desnivells molt picats que fan relliscar constantment... Fins que arribem al Camí del Cementiri de Montbui i ja tornem cap a la vila i el punt sortida ;) ||

(A prop de Vilanova i Igualada, comarca de l' Anoia, província de Barcelona)