120122 Munt PRADES.Capafonts. Grau de la Xota-Creu Trencada-Motllats-Pont de Goi-Font de la Llúdriga

Un matí radiant del mes de juliol del 2011, la Carme i jo vam pujar fins a la Creu Trencada pel tècnic Grau de la Xota, aleshores vaig escriure :
“Aquesta caminada que podríem considerar com a moderada, es complica bastant fent-la al inrevés. A la dificultat tècnica de la baixada pel grau de la Xota, s’hi afegeix els problemes d’orientació després de la Creu Trencada per seguir les poques fites que hi trobem. Sort dels GPS. Imprescindible baixar els tracks per anar amb tranquil•litat.
Nosaltres vam deixar el cotxe al petit aparcament que hi ha a la TV-7041, molt a prop de Capafons. Seguim, agafant una pista, el rètol de la Font de la Llúdriga deixant a l’esquerra el camí que ens hi portaria. Anem pel barranc del Ribatell i quan la pista s’acaba seguim les fites. Després d’una estona de pujada i sense deixar la vista al oest del Picorandan arribem a unes roques més verticals que ens dificultant el pas. És el Grau de la Xota ( Waypoint ). El darrer tram té una cadena i un esgraó per facilitar el seu pas.
Seguim pujant i en un altre pas tornem a grimpar. Estem ja al barranc de la llenguaeixuta. En aquest tram ja més planer, cal anar buscant les fites. Serveix de molta ajuda la visió, a la nostra dreta, de la pista per la que passa el GR 65.5 ( de l’Albiol a Prades ). Com més ens hi apropem, més perdedor és el camí. Nosaltres anant a la dreta i deixant el teòric camí, vam anar pel dret fins a sortir a la pista.”
Avui gener del 2012 la boira era la mestressa de la zona, fet que encara dificultava més l’orientació.
Caminarem poca estona per la pista fins arribar a la Creu Trencada ( Waypoint ). Anem a l’esquerra, en direcció Capafonts-Mollats. Uns metres més tard deixem a l’esquerra unes fites que ens marquen el sender que duu al Grauet. Pocs metres després, anem a l’esquerra per un senderó marcat amb un tronc de fusta. Aquesta drecera, ens duu fins un pal indicador del Pont de Goi. Anem una estona per pista i els pals ens duen fins al conegut pont natural (waypoint).
Ve ara un tram complicat. El fort desnivell i la pedra relliscosa per la condensació de la boira fan que calgui anar amb molta cura per no caure. La ràpida davallada pel senderó ens duu fins un altre pal indicador. A la dreta pujaríem pel barranc a la Font Nova. Nosaltres anirem a l’esquerra i seguirem baixant, ara més suaument. Un nou pal ens mostrarà com anar fins a la cova de les Gralles. Aquest cop no hi anirem.
Seguim pel sender i quan trobem un tronc de fusta, anem a la dreta. Sortim a una pista i anant a la dreta ens apropem fins la Font de la Llúdriga (waypoint).
Desfem camí i de seguida deixem la pista. Agafem a la dreta un senderó no indicat però ben visible que ens permet tornar al poble tot “passejant” per la vora del Riu de l’Horta. El camí ha estat netejat no fa massa per l’ajuntament. Resulta molt relaxant i fotogènic el lloc conegut com Les Tosques.
L’encantador caminet fineix a la pista que ve de la Llúdriga. Només cal seguir-la per arribar on havíem deixat el cotxe.

Bibliografia : Mapa MUNTANYES de PRADES 1:25000 Ed. Piolet