120667 - Vila-rodona - Aiguamurcia - Vila-rodona

la ruta del dia d'avui la iniciem des del bonic poble de Vila-rodona. visitant el columbari Romà,. des d'aquest punt creuem el poble i prenem el GR que ens portés al no menys bonic poble d'Aiguamurcia.

Vila-rodona
Història
La zona va estar poblada des de molt antic, com ho demostren les restes trobades de la cultura megalítica de l'Edat de Bronze a la Cova Gran, o els sepulcres de fossa neolítics trobats al lloc anomenat L'Abric de Pedrafita, o les restes de poblats ibers i romans.
La primera referència documental, amb el nom de Vila Rotonda, data any 959, quan Domènech va cedir el lloc a l'església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona per construir-hi el castell de Freixà i el terme de Vilarrodona. ..amb viles que són a la part del migdia i els seus voltants..., cosa que fa pensar en l'existència d'importants restes romanes o d'un nucli d'incipient població.
Durant segles va ser domini dels bisbes de Barcelona, ​​i des de l'any 1210 es té constància de l'existència del castell de Vilarrodona i les muralles.
Alguns episodis històrics destacables van ser la resistència que va oposar la vila durant la guerra contra Joan II d'Aragó, o declarar-se en contra de Felip V. Durant les guerres carlines, els liberals de la població es van fer forts darrere de les parets del castell, impedint a els carlins locupació del poble.

Columbari.
El columbari constitueix la resta romana més important de Vila-rodona. L'element es pot relacionar amb el ritu religiós funerari de la incineració, practicat pels romans. La manca d'un estudi rigorós i d'una excavació sistemàtica a la propera vila de la Font del Pla dificulta una interpretació coherent de la història concreta d'aquest monument, tot i que se'n pot establir una datació aproximada al segle i a través de la seva estructura formal i pels fragments de ceràmica sigil·lata trobats als voltants. L'any 1976 el Columbari va ser adquirit pel municipi. Aleshores s'inicià un procés d'intervenció i restauració, a càrrec de l'arquitecte municipal J. Ferrer Bosch, que es va presentar al públic el 3 de novembre de 1984.
Aquesta restauració consolidà les estructures existents i intentà recuperar les parts restants de manera que s'oferís la imatge més semblant possible a l'original romana. Seguint aquest criteri, s'eliminaren les modificacions d'èpoques posteriors d'escàs interès arquitectònic, una reconstrucció medieval i una porta més recent, practicada al mur est. En canvi el mur sud, també medieval, es respectà. També es construí un mur que envolta el conjunt.

Aiguamurcia.
El nom del municipi prové del poble d'Aiguamurcia, antigament capital del municipi. Alguns creuen que la forma medieval Aqua Múrcia significa 'aigua entollada', encara que altres documents anomenaven el poble amb un altre nom, Dayna Múrcia (1192)..
L'economia d'Aiguamurcia és eminentment rural, formada per masies i petits nuclis habitats, es viu exclusivament de l'agricultura i la ramaderia. El que més es cultiva és la vinya, com abans, encara que la fil·loxera va provocar una dismunició de producció. Avui dia és majoritari vendre el raïm a altres productors de vi d'altres comarques. Antigament s'havia cultivat l'ametller i el cereal, però avui ja no és rendible. Amb la pèrdua de població del municipi, hi ha moltes terres sense cultivar, així com petits camps cultivats pel propietari. La ramaderia d'oví va augmentar les últimes dècades, així com les aus i el porcí. El municipi té tres escoles públiques d'educació primària. Les instal·lacions esportives inclouen un camp de futbol a Les Pobles. L'activitat turística és reduïda, i es vincula principalment al Monestir de Santes Creus al nucli de Santes Creus