130 Vallcebre- L'Esdavella - cingle de Conangles - santa Magdalena

Itinerari pels voltants de Vallcebre que permet recórrer la seva espectacular cinglera de Conangle a través de diferents graus o punts de pas i gaudir d’extenses panoràmiques als quatre vents de les serres d'Ensija, el Cadí, el massís del Pedraforca, el Moixeró....
Comencem la caminada sortint de Vallcebre direcció oest, passant per cal Periques i pujant per un corriol envoltat de boixos ferms, no atacats per l’eruga que ha afectat altres indrets, i amb un parell de marrades s’arriba a la agulla de roca de l’Esdavella; es baixa pel darrera i travessant 2 túnels sota la roca, s’arriba al mirador de l’antiga estació del telefèric, amb bones panoràmiques sobre la plana de Vallcebre.
Es baixa al Pla de la Barraca, es travessa el torrent de Tumí (al mapa posa torrent de Vallcebre) i es continua pel camí dels Camps del Tabac, ben fressat i amb totes les cruïlles amb pals indicadors, que s’enfila cap els cingles de Conangle, tot passant pel Coll de la Canalassa.
A les Roques d’Empalomar es troba l’accés al camí aeri de l’Artic, amb un pas de llº grau equipat amb cadenes, no aconsellable per persones amb vertigen.
Nosaltres fem el camí per sota, esmorzem al Grauet, i al Coll de Fumanya tornem a pujar a la carena per al cim de l’Artic, punt final d’aquest camí.
Continuarem direcció est per un camí molt lineal, que passa per l’obaga entre mig de boixos i pi roig, amb lleugera baixada i tou de trepitjar, fins la cruïlla del Grau de la Mola, on ens desviem en direcció a l’ermita de sant Magdalena del Boixader, en una petita clariana de bosc.
El camí continua direcció nord, passem per la roca de la Creu del Collel i ara ja per pista arribem a la font de cal Ponç de Belians, i d’aquí ja només queda fer el tram final per arribar de nou a Vallcebre i donar per finalitzada aquesta bonica ruta.

NOTES COMPLEMENTÀRIAS

El peculiar nom del Camí dels “Camps de Tabac” que trobem en fer la ruta respon al cultiu de Tabac que s’hi feia en aquestes garrotxes durant la primera meitat del s. XX i que permetia obtenir uns petits ingressos venent-lo al mercat negre (estraperlo)

La primera menció escrita del poble la trobem en un document de l’any 839, amb el nom original de “Balcebre”, que prové de la unió de les paraules en llatí “balç” (= timba o cinglera) i “separ” (=separat), fent referència a l’espectacular cinglera que envolta el municipi. Amb el temps, va evolucionar cap el nom definitiu de Vallcebre.

L’any 1945 es posa en funcionament el Telefèric de Vallcebre, una impressionant obra d’enginyeria per transportar el carbó amb vagonetes que es desplaçaven per cables aeris d’acer, a través de diverses torres de fusta.

Els graus són passos o camins naturals i/o construïts, que permeten salvar el desnivell de cingleres i llocs abruptes, i que fins el segle passat eren els únics llocs per on es podia accedir a Vallcebre, donada l’escarpada orografia del municipi. Tots els graus estan senyalitzats. Solen portar els nom de les masies que hi ha als peus del cingle.