132 Montgrony - Coll de Mancillo - forat de sant Ou - Balma de les Pubilles - balma de la font de Pardinella

Inici i final de la caminada a l’aparcament del Santuari de Montgrony.

D’aquest indret, Mossèn Cinto Verdaguer el va qualificar de “lo rovell de l’ou de Catalunya”, doncs a part de la tradició que parla de la troballa de la imatge de la Mare de Déu i d’una campana l’any 804, amagades en una balma durant d’invasió sarraïna, també és un niu d’història i llegendes lligades als inicis de la reconquesta , com de la del mític comte Arnau i la d’Otger Cataló amb els nou barons de la Fama, reunits en el paratge de Coma Ermada....

Passem del portal d’entrada a la placeta empedrada de l’hostatgeria,
on segons la llegenda, en aquest indret hi havia el Castell de Montgrony.
Enfilem per les escales que ressegueixen el cingle, tot pujant pels
67 esglaons tallats a la roca, fins el Santuari de la Mare de Déu, petita capella excavada a la roca, i després els 78 esglaons restants fins arribar a dalt el pla ( total de 145).
Pugem després pel costat de l’església de sant Pere, seguirem el sender que surt just al darrera, en direcció a Llevant i que s’endinsa al bosc, fins trobar un pal indicador que assenyala la pujada cap el coll de Mancillo, coll amb unes singulars roques blanques.
Es segueix un caminoi direcció N.E. fins el trencall amb un indicador, per baixar un camí força espatllat per l’aigua, a trobar l’avenç de sant Ou; un cop visitat, retornem al camí de baixada i arribarem al refugi de les Planelles amb la seva font, avui eixuta.
Aquí es creua el torrent i es continua per la pista a Coll Roig, fins el segon revolt, on s’agafa un sender a l’esquerra, amb marques grogues, que puja a trobar la pista de desembosc del collet de les Eres.
Seguim en direcció E. fins les ruïnes de la casa de sant Ou, on en una feixa a l’esquerra veiem les primeres fites, que al llarg de tot el tram amb forta pujada, indiquen el camí fins la Cova de les Pubilles; un cop vista, cal desfer el camí fins tornar a la pista, que seguirem per l’esquerra a trobar de nou la pista principal,i que amb suau pujada arriba al Coll Roig, estratègic encreuament de camins.

Aquí al coll trobem, just darrera del panell indicador de la gestió forestal de Gombrèn, l’inici del camí a Monegals, amb marques vermelles mig descolorides, que endinsant-se al bosc entre boixos, pins roigs, avellaners i una catifa de fulles, arribem als murs de roques enrunades del monestir de Monegals, que segons la llegenda, fou el refugi del monjos de Ripoll durant l’invasió sarraïna.
Pocs metres més enllà, a peu de cinglera, trobem els Plans de Monegals, en forma de feixes esglaonades, que creuarem direcció Sud, passant per la cabana de Monegals ; aquí cal saber rastrejar camins aperduats o refiar-se del trac amb el GPS, doncs és un xic complicada la baixada fins trobar el torrent de la Bugada. Un cop a l'altra banda del torrent, el camí ja es fresat i ens mena cap el curiós indret de la Balma de la Font de Pardinella.
Uns metres pista avall en una cruïlla, trobarem els senyals blancs i vermells del GR-3, que ens menen cap el mas de Pardinella i després enfilant suaument cap el coll del mateix nom, hi trobarem un petit dolmen.
Continuant pel GR, trobarem la font de la Mare de Déu de la Llet, que segons la tradició, l’any 804 hi fou trobada la primera imatge de la Verge Bruna junt amb una campana, i que era venerada per les “dides” o dones que alletaven; hi ha una inscripció amb la data de 1627 que correspon a l’any que es va cobrir la font amb la capelleta.
Continuant camí amunt, es troba a la dreta el trencall a la font del Pestrill, situada a uns 150 metres, en una balma sota el cingle; com anàvem justos de temps i feia xafogor, es va decidir no pujar-hi.
Continuem pujant fins sota el cingle de Montgrony, a la zona d’escalada, i amb pocs minuts arribem de nou a l’aparcament d’inici de la caminada.


La llegenda del Comte Arnau.

El Comte l'Arnau, fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa, o no fer bé els pagaments promesos), va ser condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre, al que li surten flames per la boca i els ulls; el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguic
----------------------------------------------------------------------------------------
Sota el mas del Pla de la Molina, a la riera de Garfull, hi ha el gorg dels Banyuts, també relacionat amb la llegenda; L’Arnau tenia dos servents, en forma de bocs, que vigilaven aquell que no fes cap mala obra, fins que un dia va matar-ne un, i l’altre va reaccionar llençant el comte al gorg o “infern”, d’on surt cada nit amb el seu cavall de foc.
Per aquesta raó, el paratge llòbrec es temut pels pastors i habitants de la zona....

Rutes properes:

Montgrony - Forat de Sant Ou - Cova de les Pubilles - Coll Roig - Baga Fosca

Costa Pubilla des can Camps de Montgrony


Montgrony- forat de sant Ou - camí del Pujant de la Bugada - balma de Pardinella