#139 100 Cims de la FEEC. 591m. El Munt de Montsonis, padri de Montsonis des del Castell de Montsonis.

El Munt de Montsonís és una muntanya de 591 metres que es troba al municipi de Foradada, a la comarca catalana de la Noguera.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 261102001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Padrí de Montsonis.

Un veí del municipi construeix durant sis mesos un gran avi de més de tres metres i posa en valor la creació artística en entorns naturals de la comarca de la Noguera.
Montsonís posa de moda el «Land Art» amb l'estrena del seu padrí gegant
Un veí del municipi construeix durant sis mesos un gran avi de més de tres metres i posa en valor la creació artística en entorns naturals de la comarca de la Noguera
A Pere Anton Mola l'aturen pels carrers d'Artesa de Segre (Noguera). El feliciten per la creació que ha estrenat fa poques setmanes i que es troba al terme de Montsonís, un dels pocs municipis catalans que té el segell de "poble amb encant". Es tracta d'un gran avi de més de tres metres i 350 quilos de pes que, assegut i recolzat en una mangala, contempla des d'un turó l'esplanada de la comarca amb el Montsec de fons.
L'han batejat com "Lo padrí de Montsonís" i tots els pobles dels rodals en van plens d'aquesta curiosa efemèride. Mola explica que aquesta construcció li ha portat més de sis mesos de feina, i detalla que l'obra ha estat creada majoritàriament amb fustes de palets que ha anat acoblant al taller de casa seva.

Castell de Montsonis.

L’actual casal del castell, a la part alta del poble de Montsonís, sembla un edifici dels segles XV o XVI, reformat els darrers anys.
El castell té dos torres quadrades a la façana principal amb tres portalades d’accés, la principal amb adovellat de mig punt i amb escuts a les llindes. Hi ha finestres ogivals geminades, espitlleres i finestrals renaixentistes.
El Castell de Montsonís és un castell situat al nucli de Montsonís, al municipi de la Foradada, comarca de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.
El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona, va defensar la frontera entre la ‘Catalunya Vella’ i la 'Nova' durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l'any 1149.
Es tracta d'un castell habitat, per aquest motiu la bandera segueix onejant a la Torre de l'Homenatge i algunes de les habitacions són d'ús privat. El Castell de Montsonís a més de ser pioner en obrir les seves portes al públic, és la Seu de la Fundació "Castells Culturals de Catalunya", entitat que promou activitats en aquestes antigues fortaleses.
Hom creu que els castells de Montsonís i Foradada foren construïts per Arnau Mir de Tost, per tal de defensar les terres repoblades de la vall de Mig Segre, després dels convenis establerts amb els comtes de Barcelona i d'Urgell. Llegim que el comte d'Urgell Ermengol II "El Pelegrí" ordena construir una fortalesa, Montsonís, per a protegir les terres acabades de conquerir als musulmans i repoblar el territori (any 1024).
Diu P. Sanahuja que l'al·ludit Arnau Mir, el 4 d'abril de 1067 dona a l'església de Sant Pere d'Àger, diversos castells, entre els quals el de Foradada, amb els seus termes; castells que declara haver pres als sarraïns. El castell de Montsonís a darreries del segle xi pertanyia als vescomtes d'Àger, descendents d'Arnau Mir de Tost. L'any 1129, el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, primer vescomte d'Àger, donava a l'abat d'Àger (Arnau) els delmes i primícies i altres drets del castell de Montsonís. En el testament del mateix Guerau Ponç, el 1131, s'hi manifesta la dependència que Ferrer, fill del testador, havia de guardar respecte a l'abadia agerenca, per aquest castell de «Montcenis».
La família de Ramon de Foradada fou beneficiada el 19 de maig de 1199 per Gombau de Ribelles amb la carta de poblament, i, per altra banda, el 8 de desembre de 1194, Gombau de Ribelles sol·licita del sobirà Alfons el Cast, la confirmació de la donació a Ponç de Cabrera del dret reservat en la donació que Ponç Ramon de Cabrera feu dels castells d'Artesa, Montsonís, Foradada i Montclar. Gombau de Ribelles era un home propi del comte d'Urgell. Arnau de Montsonís va ésser nomenat el 1330 governador del comtat d'Urgell. Foradada —el topònim respon al buit de roca que hi ha tocant al caseriu— va entrar en el joc polític de la reina Elionor, segona esposa del rei Alfons el Benigne, i així queda integrada la localitat en el Marquesat de Camarasa, atorgat a l'infant Ferran. Rectors de Santa Maria de Montsonís o «Santa Maria de Montçonís de l'abadiat d'Àger», ho foren, els anys 1377 i 1381, Pere Arnau i Francesc Bartomeu, respectivament.
A Bernat de Montsonís, finals del segle xiv, el sabem alliberat pel comte de Foix durant la incursió que aquest realitzà, pel comtat d'Urgell, a la mort del rei Joan I. En aqueixa època, Montsonís i Foradada, junts, sumaven uns 29 focs. L'any 1512, el senyor del castell de Montsonís i Foradada és Francesc de Ponts també anomenat Francesc de Montsonís. El 1515 la duquessa de Cardona (Aldonça Anríquez) lliurà un certificat «a vos magnífich i bé amat criat nostre Francesch de Monsonís que de tot lo que fins a la present jornada per nos haveu regit, governat i administrat nos tenim de vos per contenta». L'agost de 1589, el senyor de Montsonís, Francesc de Gilabert, combatia contra el batlle d'Alòs, bandoler nyerro. Al segle xvii passà als Rocabruna que a partir del 1835 varen esdevenir barons de l'Albi. Actualment pertany a Carles de Montoliu i Carrasco, baró de l'Albi.
El Diccionari nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya (2.a ed.; Barcelona, 1964), situa Montsonís a 407 metres d'altitud, en un turó a l'esquerra del riu Segre, i hi assenyala castell «del baró de l'Albi».