153 La Selva de Mar - Serra de la Verdera - sant Onofre - Palau-Saverdera

Travessia que comencem a l’entrada del poble de la Selva de Mar, passant per mas Estela, carena de la Verdera, mas Ventós, sant Onofre i baixada a Palau-Saverdera pel Turó.

Iniciem la caminada passant pel costat de la plaça de l’església de sant Esteve de la Selva de Mar, del segle XVll, veurem l’antic safareig públic amb pou adossat, fet al 1926, a la dreta de la sortida del poble, continuant per la pista formigonada, envoltats dels ben alineats camps de ceps, cap el mas Estela, petit celler familiar de vins de qualitat.
Aquí s’acaba la pista i es converteix en camí, que s’enfila per dins un bosc d’alzines sureres, d’on surten diferents viaranys d’accés a les feixes avui dia en estat d’abandó, poc amples i planeres, conegudes com “hortells” doncs en altres temps, cada pam del terreny era aprofitat pel conreu d’hortalissa; aprofitaven l’aigua del rec del Quiendalt que també recollia l’aigua sobrera de la font Rovellada.
S’arriba a l’ombrívola i amagada font Rovellada, envoltada de castanyers a tocar el rec que neix sota el rocam.
La pujada es torna més severa per entremig d’alzines sureres, petites i descuidades, on també trobem grups de castanyers abandonats que fan la viu viu entre el còrrecs dels pedregars de la Verdera.
Continuem amunt ara acompanyats d’ un suau plugim, en part d’agrair per aportar frescor i en part dolent pel fet de deixar les pedres relliscoses, fet que propicià unes quantes relliscades al llarga de la caminada.
Trobem el dolmen dels Quindals o Queindalt amb el túmul caigut i un tram més amunt, fent alguna grimpada a les roques envoltades de mates boscanes, arribem a la carena de la serralada, amb el Puig de Queralbs a la nostra esquerra i amb bones vistes per les dues vessants.
Som al Pla d’Està, antic prat de pasturatge de vaques, segons llegeixo en un escrit, on també hi havia una font d’aigua abundosa que omplia una bassa, però avui no l’hem vist.
Tot carenejant pel Camí dels Bous, es passa per la Verderola, els Tres Pedregars i el coll de la Coma s’arriba al punt més alt d’avui, el Castell de la Verdera, bona talaia que avui no podem gaudir pel plovisqueig, fent baixada cap el Coll del Mosquit on canviem de vessant i baixem per la pista que superant la Serra de Santa Helena i la de Raïmeres, arriba al mas Ventós,
a 461 metres s.n.m., antic gran casal que fou remodelat l’any 1878 pels seus propietaris, els Ducs de Medinacelli, i ara és reformat com àrea recreativa o de lleure.
En aquest lloc, els companys d’intendència Toni Julivert i Margrith ens tenen preparat un pica-pica i un refrigeri, per refer forces.....
Reprenem la ruta per una planera pista i anem baixant cap a l’emblanquinada ermita de Sant Onofre, situada en un replà enlairat 420 metres s.n.m., datada ja l’any 1362, en el vessant de ponent de la Serra de Verdera. La seva encalcinada blancor, fa que sigui ben visible des de la llunyania.
Aquí recularem un tram per anar a trobar el camí del Pas Estret, que baixa carenejant pel Turó fins el dipòsit municipal d’aigua de cal Governador, seguim pista fins Palau Saverdera, baixant fins les escoles on ens espera l’autobus, finalitzant la travessia, anant a dinar a Vilajuïga.


Castell de sant Salvador de la Verdera

Situat a 670 metres s.n.m. sobre el puig més alt de la serralada de Rodes, fou aixecat amb varies etapas, entre els segles lX i el Xlll, en que també albergava l’església de sant Salvador, aixecada al punt més alt, fet que el convertí en un castell-santuari, objecte de moltes disputes entre els abats, comtes, croats, serraïns...fins que fou inutilitzat militarment el 1708, durant la Guerra de Succesió, pel mariscal francés Duc de Noailles; al 1835 amb la desamortització de Mendizabal, passà a mans dels Medinacelli que l’han posseït fins data recent.
La terrassa natural sobre el cingle es coneguda com el “Salt de la Reina”, amb una llegenda en diferents versions; al castell seria audible en certs dies o nits el gemec de l'ànima en pena d'una comtessa d'Empúries que en vida hauria estat infidel al seu marit i que es llançà al buit amb el seu cavall tot fugint de la persecució amorosa del vescomte de Rocabertí.....